Arxivar per 2017-04-19

Avui us presentaré el resultat d’un experiment comparatiu, he comparat la primera temporada de The Office versió USA amb la versió de UK, voleu saber quina es millor? Llegiu, llegiu. Les dos The Office estan gravades amb un estil de fals documental, on veiem escenes quotidianes de la oficina intercalada amb talls on els protagonistes expliquen el motiu del seu comportament o donen la seva opinió sobre algú o sobre un fet que acaba de passar. La oficina en qüestió es dedica a la venta de material d’oficina.

Agraeixo que algú s’hagi pres la molèstia de posar els personatges de les dues sèries de costat, feina que jo m’estalvio.

Parlant dels personatges de la versió americana: El cap es Steve Carell i es un imbècil que es creu divertit i el millor cap del mon amb les seves pallassades que no fan gràcia a ningú, si rius d’alguna es purament per vergonya aliena, o perquè les seves bromes són d’un horrible mal gust. El cap no es l’únic imbècil de l’oficina hi ha en Dwight que es creu el subjefe però realment no té cap poder però tot i això fa tot el possible per mostrar-se millor que els altres. Llavors hi la recepcionista, el treballador que se’n fot dels imbècils de l’oficina, el tio del magatzem que es molt bàsic, el tio avorrit de comptabilitat, etc. A les grans empreses els hi encanta trencar la rutina diària de treball amb collonades com el dia de la diversitat fent perdre el temps a tots els treballadors tan sols perquè hi ha un imbècil que no respecte algun concepte bàsic com ara la tolerància.

A la versió anglesa tenim dos actors coneguts actualment Ricky Gervais en el paper de cap imbècil i Martin Freeman en el paper de venedor que se’n fot d’un company pesat i prepotent amb ínfules de grandesa. En les dues sèries hi ha pràcticament els mateixos personatges, i a més a més el primer capítol de cada versió va sobre el mateix i es molt semblant, presentació i possible fusió amb una altra sucursal. El segon capítol ja no es semblant com en el primer, però hi ha alguns moments que es repeteixen. Els capítols següents ja tenen temàtiques totalment diferents, per exemple el quart es sobre un curs de formació i en el cinquè van a un local de festa. Els personatges tenen el mateix rol en les dues sèries, fins hi tot alguns s’assemblen físicament, altres no tan.

Les dos The Office tenen un humor molt especial, es de situacions incomodes, frases desafortunades, accions no ben pensades, no m’acaba de convèncer, es un estil rotllo Parks & Recreation, bé de fet, Parks & Recreation es un estil The Office. La primera temporada de cada sèrie està composada de sis capítols de 30 minuts. La versió anglesa només va durar dos temporades i mitja mentre que la versió americana va aguantar fins la novena temporada amb vint i pocs capítols cada una. Sigui com sigui no penso seguir mirant cap temporada de les dues sèries, però tot i així, si m’hagués de quedar amb una d’elles aquesta seria la versió anglesa on l’humor es més dur, i exceptuant en Dwight els personatges son millors.

The Office UK té un 7.6 al filmaffinity i un 8.6 al imdb. The Office USA té un 7.7 al filmaffinity i un 8.8 al imdb.

Nota USA: 4/10
Nota UK: 5/10

Anuncis