Cas típic 2595: noi li agrada noia, noi li agrada la segona temporada de Vikings

La segona temporada de Vikings comença amb una batalla sense estratègia militar, simplement es troben un grapat de bàrbars de cada poble i lluiten salvatgement en una explanada, molt poca civilització però molta sang, moltíssima, què poc costaria matar-se de manera civilitzada… Com a mínim ja que tots son víkings aquí si que moren víkings per força, tot i que després de despatxar uns pocs extres en una batalla on tothom hauria d’haver mort en 5 minuts, degut a la manera tan poc defensiva com lluiten, resulta que s’ho repensen millor i deixen de lluitar sense que ningú hagi guanyat, te algun sentit? Només un, distreure l’espectador amb una batalla, més enllà d’això res de res, però aquesta es només la primera de moltes situacions descabellades d’aquesta segona temporada. Els judicis víkings son molt curiosos, simplement el tio que puja dalt d’una roca es la llei i es fa el que ell diu, es tot molt surrealista. Les tradicions víkings també son molt curioses, per exemple si deixes embarassada a la teva amant el que fas es portar-la a casa perquè la teva muller la conegui i formeu una família, sona fantàstic, no? Especialment per la muller. Una altra curiositat més, vosaltres heu tingut sexe mentre el vostre pare estava al davant? Doncs resulta que els víkings, lo més normal del mon vaja… Continuem amb els sense-sentits. Es una gran idea entrenar amb armes esmolades perquè així tot practicant et pots carregar un company d’armes, molt útil per anar reduint l’efectivitat del exercit abans de la batalla, els enemics segur que ho agraeixen. Una altra cosa genial es que quan els víkings avancen per territori enemic no envien exploradors, avancen tots junts en grup fent-se notar, només els hi faltaria portar armilles reflectants i bengales, suposo que ho fan per consideració amb els seus enemics anglesos que no els hi agraden les sorpreses. Dividir l’exercit estant en mig del terreny enemic tampoc sembla una idea precisament brillant. Ara bé, que els anglesos deixin retirar-se a l’enemic tranquil·lament i no el persegueixin quan aquests disposen de la cavalleria que es perfecte per perseguir un exercit en retirada diu molt sobre la estratègia anglesa. Es genial quan preparen una estratègia per fer sortir al enemic del poble però llavors en comptes de fer una emboscada o atacar-los en algun terreny on tinguin avantatge tornen a fer exactament el mateix de sempre, es a dir, barallar-se en un prat, totes les batalles d’aquesta sèrie son exactament lluites en un prat, estratègia militar? Que es això?

Paradoxalment l’únic que no porta escut es el que té més probabilitats de sobreviure, però no ho intenteu a la vida real.

——— inici espoilers ——–

Potser es que jo soc molt innocent, però la cosa es que confien en un tio que els ha traït perquè vagi a veure i convenci a una altra tio que els ha traït que els ajudi a lluitar contra un que ni tan sols coneixen els dos traïdors, es un pla perfecte, sense cap fisura! I llavors encara s’estranyen quan les coses van malament… Els personatges d’aquesta sèrie son increïbles, en els dos sentits de la paraula. De fet el segon traïdor els va trair justament perquè no li van deixar anar a atacar als anglesos amb ells, i en canvi ara justament li demanen si us plau que vingui a atacar als anglesos amb ells, son bipolars o que? Una altra cosa que no em crec es la manera com la Lagerta es converteix en compte, això cau entre el rang de lo increïble i lo totalment impensable, però per la trama de la sèrie li va bé que això sigui així per tan tothom ho troba normal.

———- fi espoilers ———-

Totes aquestes coses absurdes que he explicat i moltes mes que té la sèrie son per mi el principal al·licient d’aquesta, es tot tan surrealista que tens curiositat per saber quina serà la propera cosa totalment il·lògica que passarà. M’encanta lo complicada que es la sèrie, per exemple, n’hi ha un que te un pla, i penses que serà un pla complicat, rebuscat i elaborat, i quan li pregunten quin es el pla diu “matar-los a tots”, i es queda tan ample, sense dir com ni quan ni perquè. He perdut el compte de les traïcions que hi ha en aquesta temporada, en aquesta sèrie les aliances duren entre poc i res, no m’estranya que els víkings com a nació no arribin mai a res perquè no paren de matar-se entre ells, es ridícul, el que un dia es amic teu, el següent et vol matar, així no hi ha manera de fer una civilització com cal, el que em pregunto es d’on surten tants víkings, en un capítol sembla que només en quedin quatre en tot escandinava i en el següent han aparegut guerrers nous de sota les pedres. Una última pregunta, com es que el bruixot de la tribu l’encerta tant? Vosaltres direu “perquè es màgic”, si es clar… Però jo crec que treballa com a guionista, sinó no s’entén.

Tot el què passa en la sèrie va passar més o menys a la realitat, i dic més o menys perquè hi ha accions que no va fer en Ragnar com a tal, ho va fer un altre, i també hi ha altres coses que no van passar ben bé així, però s’assembla, i potser que passessin en una altra època, també, però es que les cròniques víkings brillen per la seva absència i les que estan presents estan adornades amb uns quants elements de fantasia que no ajuden a diferenciar què es cert i que es inventat, en canvi per la part britànica sembla que està més ben documentada. Si aquesta sèrie està plena de personatges que no paren de prendre decisions il·lògiques per què m’agrada aquesta sèrie? Doncs senzillament perquè es indiscutiblement entretinguda, es una sèrie dinàmica en la que constantment està passant alguna cosa interessant, suposo que aquesta sensació ve accentuada gràcies als capítols de 40 minuts, bastant més curts que els capítols d’altres sèries més complexes que normalment solen durar 55-60 minuts. Víkings es una sèrie entretinguda sense més, que ofereix al espectador acció, acció i acció, i de passada aprens quatre coses sobre la cultura nòrdica, com ara que tenen déus per tot, Thor déu del clima, la justícia, els viatges i les batalles; Njörðr déu de la terra fèrtil i de la costa, Freya deessa de l’amor, la bellesa i la fertilitat, Scania deessa dels camions i Odín déu de pràcticament tot.

En el CT2571 trobareu la crítica de la primera temporada. Víkings té un 7,6 al filmaffinity i un 8,7 al imdb.

Nota 2ona: 7/10