La tercera temporada de Víkings comença amb una altra gran demostració d’estratègia militar, en aquest cas l’enemic per iniciativa pròpia decideix dividir l’exercit en dos de tal manera que les dues meitat quedin separades per un ample riu, d’aquesta manera els nostres protagonistes els poden matar més fàcilment per parts, tot un detall, no només això sinó que un dels dolents es pregunta “Per què només ataquen a la meitat del exercit?” Potser per què sempre es més fàcil matar la meitat d’un exercit que un exercit sencer? Com es nota que la sèrie es irlandesa i per tan fan quedar als anglesos com uns imbècils. M’encanta quan la princesa s’escandalitza quan veu que maten gent estant al mig d’una maleïda batalla, que coi es pensava? Que anava a un pícnic? Es una batalla, no es deuria pensar que lluitarien a cops de coixins! Una altra gran tàctica militar es enviar com a explorador al home mes ferit i moribund que tens, de tal manera que es deixi veure i posi en alerta a tot l’exercit enemic. La posició també es molt important, es de calaix que qui ataca des de sota un turó te desavantatge contra qui esta a dalt, però això no importa si els nostres protagonistes son els de sota. Una altra bona estratègia es acostar-se a unes muralles plenes de ballesters sense res per sobrepassar-les, es bona estratègia en el cas que vulguis suïcidar el teu exercit es clar, potser esperaven que els defensors els hi llencessin una escala? Acostumats a fer guerres en poblets els víkings no tenen ni idea d’assaltar una ciutat emmurallada. Es curiós com hi ha un munt de gent en aquesta sèrie que se li donen molt bé els idiomes i es capaç d’aprendre’ls en poquíssims dies i amb el handicap que ni tan sols saben escriure, uns prodigis vaja.
Que siguis una guerrera víking salvatge no vol dir que no puguis anar ben arreglada
Aquesta sèrie no ha pres exemple de la HBO i no mostra nuus, res, ni tan sols un pit, per contra no te cap problema a mostrar ferides sanguinolentes, amputacions, decapitacions, i un munt de variades e imaginatives tortures, infligides pels víkings que son uns bàrbars incivilitzats, però fet i fet els cristians fan exactament el mateix que els víkings però en nom d’un altre deu, eren temps més convulsos.
La grata sorpresa d’aquesta temporada es el rei Ecbert, pràcticament l’únic anglès que no es idiota en tota la sèrie, gràcies a ell hi ha una part de la trama la qual no es totalment previsible, però no es lo únic que no he previst d’aquesta temporada, hi ha un parell de morts que no esperava i ni tan sols son en el capítol final, i lo més sorprenent de tot es que tan una com l’altre son dos morts totalment gratuïtes, suposo que els actors deurien demanar un augment, sinó no s’entenen aquestes morts tan abruptes. Per la resta la sèrie segueix com en temporades anteriors, molta acció, moltes baralles, molta sang, molts morts i moltes traïcions. Sobre el rigor històric, bé, una cosa es que els víkings fessin uns quants viatges saquejant per aquí i per allà i l’altra es que sempre fos el mateix Ragnar el que ho va fer tot, però es clar que sempre es més fàcil empatitzar amb un sol protagonista que no pas explicar diverses històries amb protagonistes diferents.
Víkings té un 7,6 al filmaffinity i un 8,7 al imdb. La crítica de la primera temporada en el CT2571 i la segona en el CT2595.
Nota: 7/10
Pons's blog 