Arxivar per Mai, 2017

Cinc rècords mundials (absurds) més.

Rècord de petó més llarg amb la parella aixecada. Els guanyadors una parella que va aguantar 2 hores i 43 minuts.

La patata més grossa del mon, 5 Kg de patata. No em digueu que aquesta no es l’autèntica cara de felicitat, la de l’home, no pas la patata…

Rècord de portar un bec de gallina, bé, cal aclarir que eren becs falsos, 607 persones

Rècord mundial de domino humà amb matalassos. Repeteixo, domino, humà amb matalassos, assimileu el concepte. 850 persones en total.

Pont de espagueti que aguanta 443Kg de pes. No se perquè fan servir vigues d’acer havent-hi espaguetis…

Seguint amb la setmana mono-temàtica dels rècords mundials (absurds)

Camina 300 metres per un cable d’un telefèric sense cap mesura de seguretat, Darwin ha fallat aquí.

Hamburguesa de 153 Kg. Què tens de postres?

Es posa 252 calces una sobre de l’altre, perquè les noies sempre porten unes calces extres pel què pugui passar.

No se si es rècord mundial però deu ni do les tasses de tè que porta a la vegada.

Trenca 43 nous en un minut amb el cul, es japonès, per suposat.

Comença la setmana mono-temàtica sobre rècords mundials! Esperem que aquesta setmana la podem acabar quan toca i no com la setmana de les il·lusions òptiques que van durar setmana i un dia.

Post amb 31 fotos de rècord Guiness, des del clàssic home més baix del mon a altres més extravagants com 15.000 mexicans ballant Thriller a la vegada

En què es campió cada país. Aviso que la font de la informació no es gaire fiable, per cert, Espanya apareix com a campió en robatoris.

Rècord mundial de mitjons estesos en línia: 2.324 metres!

Es fa 1.093 piercings, però volia fer-se’n 2.000, però com que li fa mal para. El rècord continua en 1.197.

Rècord mundial de persones jugant a Dogeball (matar). 1.200 persones.

Avui us confessaré un secret, ser un blogger d’èxit no es fàcil! Gens fàcil! Creieu-me, se del que parlo. Sí, la fama i la fortuna està molt bé. Que et parin perquè et reconeguin pel carrer i et demanin autògrafs també fa il·lusió. Però no tot son flors i violes (Nota: aquest es el tercer post on faig servir aquesta expressió, calia què ho sabéssiu? Ara que hi penso potser no…)!

L’èxit fet imatge

La part negativa es el que s’espera de tu. La gent té unes expectatives molt altes quan arriba en aquest bloc, per tan no pots publicar qualsevol cosa! Per exemple, l’ahse, que es una persona molt exigent, creieu que m’afalagaria si realment un post no fos bo? Es clar que no! El que passa es que per sort en més de 2600 posts això no ha passat mai :P I sabeu perquè no ha passat mai? Pel meu talent innat direu alguns, i no us equivoqueu… Però hi ha una cosa més! L’esforç i la dedicació. Bé, d’acord, “esforç i dedicació” son dos coses, però era una manera de parlar. Sabeu les nits que he passat en vetlla per tal de pensar un post de qualitat? Algú ha dit cap? Molt bé, l’has encertat, no passo nits en vetlla perquè tinc els posts programats i així no pateixo si tinc èpoques de sequera d’idees. Ja ens estem acostant a lo important. Sabeu perquè no em permeto tenir llargues èpoques sense posts? Per la constància, el lector necessita la constància, perquè el lector es tonto, si no hi ha constància en el bloc, el lector s’oblida del camí per arribar al bloc. Molt bé, ara que ja he insultat als lectors del blog em puc centrar en el tema del central del post d’avui, com els més fidels ja sabreu avui no es dia qualsevol, avui es el Dia mundial del culte al Pons, per tan sigueu feliços i sobretot rendiu-me culte! Alabat sigui jo!

BCPP: McABeu

Avui es el dia mundial de la Tovallola! i no menys important, el dia mundial de l’orgull Friki! I per celebrar-ho, què millor que un post sobre informàtica?

1.900 línies de codi C (i una mica d’assemblador) per explicar la pel·lícula Origen com si fos un programa informàtic: si s’executa el programa, es veu la seqüència de fets tal com en la pel·lícula, examinant el codi es pot entendre programàticament el que en realitat està succeint i com s’encaixen i nien els somnis.
c

I learned to program: Es una web amb un munt de frases (cada vegada que la refresques) sobre els motius que han portat a la gent a aprendre a programar.
program

Hacker typer: Es una web que et permet configurar uns quants paràmetres per tal de semblar aquell codi tan xulo que apareix en les pelis quan un informàtic comença a hackejar algun sistema. Li dones a Hack! i a començar a escriure com un autèntic professional!
hack

Per acabar 5 presentacions tecnològiques (feu-me cas i doneu-li al enllaç per veure-les totes!) que van fallar estrepitosament. Com per exemple el reconeixement de veu de Windows Vista.

– Hola, perdoni que la molesti però volia informar-la sobre una promoció de telefonia molt avantatjosa…
– No m’interessa gràcies
– No li interessa pagar menys en la seva factura de telèfon?
– No, gràcies, estic contenta amb la meva companyia actual.
– Però si ni tan sols ha escoltat la oferta que li vull oferir, ja veurà com…

No feia ni una setmana que Alexander Graham Bell havia registrat la patent del telèfon i ja havia aparegut la figura del pesat venedor telefònic i el pitjor de tot es que era publicitat presencial.

Aquest ha estat la meva telefònica participació als relats conjunts de maig.

BCPP: Xexu

Avui refregit del CT170 CT190. Lleis universals.

Ley de Chaney
La entropia no requiere mantenimiento

Regla de Jerome
Lo mejor es decir siempre la verdad. A menos, claro está, que sea usted un mentiroso excepcionalmente bueno.

Regla de Goldstick
Sea amable con todas las personas con las que hable. Nuca se sabe quién puede estar en el jurado.

Ley de la empresa
Cualquier actuación que no tenga explicación lógica se considerará “política de empresa”.

Ley de Wolinski
El trabajo en equipo implica perder la mitad del tiempo explicando a los demás por qué no tiene razón.

Corolario del pasillo
Siempre puede ir donde le parezca mientras lleve una expresión seria y una carpeta

Axioma de Balzac
Detrás de toda gran fortuna hay un delito

Ley de Ruane sobre los golpes de suerte inesperados
El dinero que cae del cielo va seguido por un inspector de Hacienda que viene del infierno.

Teorema de Firth
Cinco es una aproximación al infinito bastante buena.

El bloc Emezeta ens ofereix 16 exemples de com convertir un videojoc o una serie o una peli en una aventura gràfica. Com per exemple aquest gif de Big Bang Theory.

Passos de zebra al estil Portal

Kinect project: coses que pots fer amb el kinect de microsoft.

Jugant al Angry Birds en tamany real a Terrassa.

En Robbie Williams es tan fan de Zelda que va anomenar així a la seva filla.

Acabem amb un time lapse de mega construccions fetes amb el Minecraft.

PS: Post reserva del 2012

Avui com que estic gos, faig un post de gossos xD

Quin es el pitjor gos de caça del mon?

Si no pots control·lar el teu gos, aprèn a control·lar el teu dolor…

Corretja de broma pel teu gos

El gos més gran del mon? possiblement. Pesa 113.5Kg

Ok Go i el seu videoclip dels gossos.

I per acabar el meu pòster motivacional preferit.

 

Tal com indica el títol del post, avui va d’animalets voladors

Sabeu que hi ha un ocell que es diu ai-ai-ai? Es diu així perquè té un enorme membre sexual, en planejar a baixa altura, no deixa de cridar “ai-ai-ai”. Bé, aquest és un blog seriós (ejem), així que correm un espès vel. L’ocell ai-ai-ai no existeix, és clar. Però sí que hi ha l’ànec ai-ai … dic, de zambullidor de bec blau. Val la pena continuar llegint l’enllaç.

Curiositats dels coloms:

  • Crien 6 cops a l’any i en cada posta surten uns 12 coloms
  • Els seus excrements, només a EEUU provoquen danys valorats en 1.100.000.000$
  • Mouen el cap espasmòdicament per què no poden moure els ulls.
  • El coloms processen la informació visual 3 vegades més ràpidament que els humans
  • Saben diferenciar el art, per exemple entre Picasso i Monet
  • No es veuen mai coloms petits per què creixen molt ràpid i quan son petits no surten del niu

20 curiositats sobre els mussols: Val la pena llegir-se l’article d’Amazings:

  • 1. Declivi
  • 2. Mort a la carretera
  • 3. Nit i dia
  • 4. Vivint en un forat
  • 5. miols
  • 5. Do you live in England?
  • 6. Fins que la mort els separi
  • 7. visió estereoscòpica
  • 8. Una dieta variada
  • 9. Inconfusible
  • 10. El color de les plomes
  • 11. Vol i caça
  • 12. ¿Veí o estrany?
  • 13. sense banyes
  • 14. Un au mitològica
  • 15. Mussol popular
  • 16. Filòsof, literat i cantaor flamenc
  • 17. “Mocholeros”
  • 18. L’enviat de la mort
  • 19. Què fem per ajudar a aquesta espècie?
  • 20. I aquí?

Els homes que miraben fixament a les cabres cigonyes: Quan els humans mirem les cigonyes, aquestes es posen nervioses.

Primer premi del VI Concurs Fotogràfic de Natura que atorga la Conselleria de Cultura i Turisme d’Extremadura amb motiu de la Fira Internacional de Turisme Ornitològic (FIO) 2011

BCPP: Xexu

The Young Pope que podríem traduir fidedignement com El pop jove (ehem), tracta sobre un home que arriba a Papa, Papa de Roma per ser més concrets, fins aquí res d’estrany tret de dos factors, primera que es el Papa més jove que s’ha vist mai i segona que aquest Papa es Jude Law, entenc que es tracta d’una campanya de màrqueting de l’esglèsia catòlica per tal que es disparin les feligreses, encara que aquí sigui una de les produccions on Jude Law està menys atractiu continua sent Jude Law. No es l’únic actor de la sèrie que conec, també apareix Javier Camera, que no m’ha acabat de convèncer el seu personatge, però no es culpa de l’actor. Finalment també em sona un dels cardenals, el Spencer, que es el vell sonat que durant un temps va ser el marit de la Ruth de dos metros bajo tierra (una sèrie de la HBO que faríeu bé de veure), James Cromwell, finalment els més cinèfils reconeixeran a Diane Keaton.

Ulleres de sol, una cigarreta i una gandula, potser no es exactament la imatge que ens ve a la ment quan imaginem un papa.

Tot i que en un principi aquest papa ha arribat al papat amb la idea de ser manipulat com un titella per altres cardenals, la realitat es que aquest papa té les idees molt clares i no deixarà que ningú li digui el què ha de fer, aquest papa generarà molta controvèrsia per culpa de les seves idees radicals. Inicialment em pensava que aquestes noves idees radicals servirien per modernitzar la església ja que normalment la sang jove porta idees progressistes, i que per tan la sèrie seria una lluita entre les velles idees dels vetusts cardenals contra les noves idees del Papa, però les idees del papa no van en aquest sentit, de fet, amb aquestes idees aquest el papa no seria ben bé el bo de la sèrie, a veure tampoc seria malvat, potser seria tirant a Frank Underwood, però diferent també, es complicat de comparar amb qualsevol personatge que haguem vist fins al moment. El que un principi sembla el dolent es el secretari d’estat (sí, el vaticà es un estat i per tan també te un secretari d’estat), però després descobrim que anar en contra del protagonista no vol dir ser dolent, i de fet tampoc va en contra d’ell, simplement vol fer funcionar la església, cosa que el Papa al ser tan radical sembla que vulgui enfonsar-la, aquest jove papa opta per tornar a l’època obscura, s’amaga de la premsa, no vol espectacle, no vol viatges i donar-se a conèixer, vol misteris, no vol un Déu benèvol, vol un Déu que inspiri respecte i temor, gairebé sembla capaç de tornar a crear la inquisició, potser en la segona temporada si continua amb la mateixa tendència…

Passant a la valoració personal reconec que te escenes molt bones com la reunió amb els cardenals o la xerrada amb el primer ministre italià, però altres escenes en canvi no em diuen res, en general no l’he trobat tan bona com diuen. Un papa vestint-se a ritme de LMFAO – Sexy and I Know It, ara si que ho he vist tot, es un exemple més de lo visual que es aquesta sèrie, aquests moments delirants, el del cangur, el de l’àrea de servei i molts d’altres els hem d’agrair a la ment del extravagant Paolo Sorrentino, i això m’agrada sempre i quan no sigui només una sèrie visual com li passa en varis moments on l’argument en si mateix sembla que no importar massa i els diàlegs només serveixen per omplir mentre admirem el paisatge del Vaticà. Un punt que se’m fa repetitiu i pesat es el tema els pares, però molt pesat, eh? Ja ho sé que al ser orfe el tema pares sempre deixa un vuit important però coi, ho trobo molt exagerat. No es que la sèrie vagi de més a menys, però els primers capítols sorprèn veure les excentricitats del nou papa, en canvi en capítols successius ja no veiem gran cosa que ens sorprengui, ja m’he acostumat al seu caràcter, això no vol dir que Jude Law no facin un paper brillant en tot moment, es nota que li encanta interpretar-lo, què malparit! A part d’ell l’altre personatge que més m’ha cridat l’atenció es el cardenal secretari d’estat interpretat per Silvio Orlando, un bon descobriment. Tothom té Netflix però aquesta sèrie no la trobareu allà, la trobareu a la HBO, ho sento, encara que Netflix us hagi rentat el cervell la millor productora continua sent HBO, encara que aquesta sèrie no sigui de les que més m’han agradat, però tot i així es una producció totalment recomanable, sense dubte seguiré amb la segona temporada quan surti a la llum.

– Costó mucho cerrar la basílica a los turistas?
– No, no, bastó con colgar un cartel de “Cerrado”.

The Young Pope té un 8,1 al filmaffinity i un 8,4 al imdb.

Nota: 6 mitres sobre 10

Avui toca refregit del CT856. Com que youtube sempre em censura els vídeos vaig optar per posar les transcripcions en comptes de les imatges, està en castellà perquè tothom va veure originalment Friends al canal Plus+.

ENFERMERA: Sr. Bing,aqui tiene, entre en esa habitación y deposite su muestra en este recipiente
CHANDLER: Depositar mi muestra? Tengo que llamar a un 906 para que me hablen asi

[Escena: Central Perk, todos están allí menos Ross que acaba de entrar, justo cuando Joey a dejado un póster sobre la mesa.]
Ross: Hola, ¿Que estáis mirando?
Joey: ¡Es un póster de mi peli sobre la primera guerra mundial! ¡Fíjate!
Ross: ¿Si? ¡Caray! ¡Parece súper violenta!
Joey: ¡Si! ¡Lo sé! ¡Estaré próximamente en un cine del barrio en Dolby DHX!¡No soy apto para niños!
Ross: ¡Tío, estoy ansioso por verla!
Joey: ¡Si, si! ¡Ya esta generando rumores de Oscar!
Phoebe: ¡Los empecé yo!
Joey: ¡Creía que había sido yo!… ¡Ah, oye por cierto, acabo de hablar con mi agente! ¡El estreno es la semana que viene y estáis invitados todos!
Monica: ¿Iremos en limusina?
Joey: ¡Claro! ¿Por que no?
Monica: ¡Me encanta ir en limosina cuando no muerdo a nadie!
Rachel: Es evidente que yo no podré ir. Para los que no habéis echado un vistazo al calendario, ¡Hoy salgo de cuentas!
Chandler: Oh.
Rachel: No quiero dejar escapar esta oportunidad para daros las gracias por lo fantásticos que habéis sido conmigo. No podría haberlo hecho sin vosotros. ¡Y me han encantado los últimos nueve meses! Y aunque tengo ganas de que llegue la siguiente fase. Voy ha echar de menos estar embarazada.
[Corte al siguiente día. Central Perk. Rachel entra.]
Rachel: Así es, seguimos sin bebé. ¡Venga tíos, hacedme un huequecito!
(Ross se levanta de un sofá.)
Ross: Oh, cariño, creo que estarás mas cómoda aquí.
Rachel: (rabiosa) Tu… Como si no hubieses hecho ya suficiente.
Ross: Oye, imagino lo deprimida que estas. Y ójala pudiera hacer algo. Como convertirme en un caballito de mar. (Rachel le echa una mirada de odio.) Por que los caballitos de mares, es el macho… el que tiene los bebés. (Otra mirada de odio aún mayor.) Y además, estaría bien lejos, en el mar.
(Vuelve a sentarse. Joey, Monica y Chandler se mueven hacia un lado y Rachel se sienta)
Rachel: Oh, jo, nunca he estado tan incomoda en toda mi vida.
Phoebe: Si, lo sé. Lo he vivido, me acuerdo de que hacia el final…
Rachel: Oye, Phoebe, es una historia genial. ¿Podrías contarla mientras me pides un té helado? (Phoebe va a la barra.) Ooh… ¡Oh, Dios, sal ya!¡FUERA, FUERA, FUERA DE AHÍ!
Chandler: (mira a ambos lados.) Vámonos.
(Todos se levantan y se van excepto Rachel.)

[Cabia la posibilidad de que el padre del bebé que adoptarian Monica y Chandler estuviera en la carcel]
Monica: le acusaron injustamente de algo?
ERICA: no, mató a su padre con una pala, pero aparte de eso es un tio genial.
CHANDLER: seguro que su padre no esta de acuerdo
[Chandler no puede dormir pensando en el padre del bebé que va a adoptar]
MONICA: vale, pero no sabemos que sea el, podria ser el futbolista.
CHANDLER: somos nososotros, claro que es el asesino de la pala

[Escena: Habitación semi-privada. Chandler y Monica entran.]
Monica: Hola.
Ross: ¿Que hay?
Chandler: Hola.
Rachel: (exhausta) Hola.
Monica: No puedo creer que este tardando tanto. ¿Como te encuentras?
Rachel: Ya ves. ¿Sabes esa sensación de cuando intentas sacar un San Bernardo por el culo?
Chandler: Tengo una duda. He oído – (Ross corre la cortina y nos revela a Janice acostada en la otra cama.) Madre de Dios, es verdad.
Janice: ¡Chandler… Bing!
Chandler: ¡J-Janice!
Ross: No es solo Janice. Janice de parto. Con contracciones y todo lo demás.
Janice: Oh, creo que será fácil. Tengo una pelvis muy ancha. ¿Te acuerdas, Chandler? (Ella se ríe.)
Chandler: Janice, ni si quiera sabia que estuvieras embarazada. ¿Quién es el pobre humano al que le robaste la esencia?
Janice: Eres tu. Es tuyo. (Señalándose a la barriga.)
Chandler: ¡¿Que?!
Janice: ¡Ah, mira que nervioso se pone!¡Hace años que no nos enrollamos!(Y vuelve a reírse.)

(Ross sale al balcón)
ROSS: Hola.
JOEY: Hola!
CHANDLER: Hola!
ROSS: ….Tengo que irme a China.
JOEY: El país?
ROSS: No, no, es a un montón de platos de porcelana que tiene mi madre. Saben quien es Carl?
CHANDLER: Veamos… Alvin… Simon… Theodore…. no. (De Alvin y las ardillas)
ROSS: Pues Rachel se ha ido de copas con el.
JOEY: Oh no! Como ha hecho eso cuando nunca ha mostrado interés por ti?!?
CHANDLER: Olvídate de ella.
JOEY: Tiene razón. Por favor… sigue adelante. Ve a China. Come comida china.
CHANDLER: Allí lo llaman simplemente comida.
ROSS: Sí… Supongo Yo… yo no lo sé… esta bien pero dale esto de mi parte quieres? (Le da a Chandler un regalo para Rachel)
JOEY: Escucha colega… sólo lo hacemos por tu bien.
ROSS: Lo sé.
JOEY: Escucha colega… sólo lo hacemos por tu bien, queremos que seas feliz y ya se que me he tomado un par de cervezas pero… te quiero tío. (Joey da a Ross un abrazo)
CHANDLER: Yo como aun estoy con la primera… Sólo creo que eres simpático.

[Escena: Apartamento de Monica y Rachel. Monica y Phoebe preparan una barbacoa para el cumpleaños de Rachel.]
MONICA: Bien tenemos la ensalada de col y los bollos…
PHOEBE: Y tenemos la carne triturada de vaca y pavo… anteriormente muy monos.
(Chandler y Joey entran con carbón.)
CHANDLER: (Con voz ronca) Hombres ya estar aquí.
JOEY: Nosotros hacer fuego. Asar carne.
CHANDLER: Luego apagar fuego meando. No volver a ser invitados.
MONICA Y PHOEBE: Muy bonito!
MONICA: Joey.. .ha llamado Melanie, llegará tarde.
JOEY: Oh, bien.
PHOEBE: Bueno que tal les va? Se esta convirtiendo en alguien especial?
JOEY: No lo sé… es bastante genial.
MONICA: Sí? Que opina de tu pequeño proyecto de ciencia?
JOEY: Crees que le diría a una chica que también salgo con un vasito?
MONICA: Creo que tienes razón.
JOEY: Bueno lo complicado es que tiene muchas ganas de hacer el amor conmigo.
CHANDLER: Zorra loca.
JOEY: Sí, y aún me queda una semana de programa y según las normas si quiero cobrar no se me permite realizar… ningún experimento personal… sabes lo que quiero decir?
MONICA: Joey… siempre sabemos que quieres decir.

Jo també voldria que la “setmana” mono-temàtica de les il·lusions òptiques durés per sempre però ha arribat a la seva fi!

Clarament es tracta d’un peça amb dos colors, grisa i blanca, però quan poses un dit tapant la zona central… Màgia! No es màgia negra en aquest cas, es màgia grisa.

Sembla una roda que va girant, però si et fixes en cada punt individualment veuràs que es mouen únicament en línia recta.

Una banda de música que crea una piràmide en 3D sobre un camp de futbol americà.

Una nova edició de “Es real o es un dibuix?


Acabo amb l’efecte Thatcher: Què passa quan gires la boca i els ulls d’una cara que està cap per avall?

Per celebrar els 10 anys del seu blog la Carme ha proposat que expliquem alguna anècdota de la nostra vida blocaire. Un pensaria que amb més de 11 anys aquest blog deu tenir moltes anècdotes per recordar, però o bé tinc mala memòria o bé sóc molt exigent en quan el concepte “d’anècdota digne d’explicar” o bé aquest blog es una bassa d’oli on no passa res, o potser si…

Avui us explicaré com em vaig convertir en l’únic blog de la catosfera amb guarda-espatlles de sèrie, pels despistats diré que parlo de l’ahse, pels encara més despistats refutaré per mil·lèsima vegada que jo i l’ahse siguem la mateixa persona, primera perquè no estic segur que l’ahse sigui una persona i segon perquè mai m’han diagnosticat cap trastorn de personalitat múltiple, lo de la personalitat megalòmana i la psicopatia són altres temes que ara no venen al cas…

Aquesta delicada fulla ha protegit el blog des de temps pretèrits

L’ahse no existia al inici de Pons’s Blog (bé, potser si que existia, però no feia acte de presència) va arribar a Pons’s Blog el últim dia de l’any 2008, quan tothom es pensava que ja no podia passar res extraordinari aquell any, anaven molt equivocats. El primer comentari va ser “El monzo, per què t’agrada?” El primer comentari i ja qüestionant el meu criteri! Lo curiós es que fins al maig no en vaig tornar a saber res, però a partir del 13 de maig del 2009 ja no va desaparèixer mai més. La primera increpació que va fer a un comentarista que havia criticat un aspecte del meu blog va ser el 29/06/2009 quan va dir “Jorjo, ets un no-acabat! Aquesta plantilla es perfecta!”. A partir d’aquest moment qualsevol que es fiqués amb el blog o amb mi acabaria despertant la ira d’ahse, que sona a maledicció bíblica però que realment es molt pitjor. I des d’aquell llunyà 2008 que el blog compta amb un guarda-espatlles sempre fidel amb més de 10.000 comentaris (10.119 en el moment d’escriure aquest post) que vetllen pel meu benestar i sobretot pel malestar dels comentaristes irrespectuosos. Llarga vida a l’ahse, llarga vida a Pons’s Blog i llarga vida al Pons!

PS: El noi li agrada noia, noi li agrada la setmana de les il·lusions òptiques (5/5) el trobareu dilluns 15 ja que la Carme volia celebrar l’aniversari del blog el dia de l’aniversari blog, que es demà, quines coses que té aquesta dona… per tan havia de publicar el post abans del dia 13, així doncs flotarà sobre la seva consciència aquest desordre provat a Pons’s Blog. Ara em sortirà amb excuses dient que ella va avisar el dia 28 d’abril i que tenia temps per planificar i bla bla bla però l’ahse segur que em dona la raó.

La setmana passa volant i ja estem al quart dia de la setmana de les il·lusions òptiques

Vestit que et farà tenir un pits més grans (només ho semblarà)

Són tres cercles que es mouen? No! Tan sols són punts que es mouen en línia recta, segueix-los un a un si no em creus.

Dallston House: Mai ha estat tan fàcil escalar la façana d’un edifici.

Entrecreuant dos filferros però com?

Segur que és el mateix color? El context en enganya (pots activar els subtítols en castellà).