El curiós incident del gos a mitjanit – Mark Haddon (272 pàgines)
Un nano de 15 anys amb asperger es el protagonista i narrador d’aquest llibre que comença amb l’assassinat d’un gos, qui l’haurà assassinat? Aquesta es el cas que el protagonista s’ha plantejat resoldre però la vida d’un asperger no es fàcil ja que la seva ment funciona d’una altra manera, la investigació de la mort del gos portarà al nano a descobrir una veritat amagada sobre la seva vida i fins aquí puc explicar no fos cas que encara quedi algú que no hagi llegit el llibre i/o hagi vist la obra de teatre, però m’estranyaria.
Serà que sóc una persona amb poca empatia però no suporto el protagonista, no m’agrada la gent maniàtica que actua de manera irracional i els asperger són tot uns experts en fer-ho, sort que no en conec cap, per això no vull anar a veure l’obra de teatre, perquè si llegir-lo ja m’ha remogut l’estomac veure’l seria pitjor, no m’estranya gens que la seva família perdi la paciència amb ell, jo l’hauria tirat per la finestra a la primera de canvi. Donat que representa que el propi noi escriu un llibre sobre els fets això dona lloc a que el llibre s’ompli d’històries que es desvien de la trama només per il·lustrar com d’asperger es el nano, per sort el llibre no s’allarga massa. Com que tothom s’ha llegit el llibre puc fer una mica de espoiler i dir que el llibre acaba amb una trepidant aventura que consisteix en què el protagonista agafa un tren, però el tren explota, descarrila o passa alguna cosa emocionant? Ni per casualitat, simplement compra el bitllet i viatja fins a Londres, trepidant, eh? Però bé, el llibre no gira al voltant d’això, ni tan sols de la mort d’un gos, sinó que gira al voltant d’un drama familiar digne de pel·lícula d’Antena 3 de diumenge a la tarda. Per resumir l’escènica del llibre em quedo amb aquesta frase que es va repetint constantment al llarg de tota la novel·la “jo no parava de gemegar i de balancejar-me endarrere i endavant”. Llavors us pregunteu perquè només llegeixo fantasia i ciència ficció, però es que quan surto de la meva zona de confort passen coses com aquesta.
Nota: 3/10
Pons's blog 