Cas típic 2601: noi li agrada noia, noi li agrada El curiós incident del gos a mitjanit

Posted: 2017-05-01 in Llibres

El curiós incident del gos a mitjanit – Mark Haddon

Un nano de 15 anys amb asperger es el protagonista i narrador d’aquest llibre que comença amb l’assassinat d’un gos, qui l’haurà assassinat? Aquesta es el cas que el protagonista s’ha plantejat resoldre però la vida d’un asperger no es fàcil ja que la seva ment funciona d’una altra manera, la investigació de la mort del gos portarà al nano a descobrir una veritat amagada sobre la seva vida i fins aquí puc explicar no fos cas que encara quedi algú que no hagi llegit el llibre i/o hagi vist la obra de teatre, però m’estranyaria.

Serà que sóc una persona amb poca empatia però no suporto el protagonista, no m’agrada la gent maniàtica que actua de manera irracional i els asperger són tot uns experts en fer-ho, sort que no en conec cap, per això no vull anar a veure l’obra de teatre, perquè si llegir-lo ja m’ha remogut l’estomac veure’l seria pitjor, no m’estranya gens que la seva família perdi la paciència amb ell, jo l’hauria tirat per la finestra a la primera de canvi. Donat que representa que el propi noi escriu un llibre sobre els fets això dona lloc a que el llibre s’ompli d’històries que es desvien de la trama només per il·lustrar com d’asperger es el nano, per sort el llibre no s’allarga massa. Com que tothom s’ha llegit el llibre puc fer una mica de espoiler i dir que el llibre acaba amb una trepidant aventura que consisteix en què el protagonista agafa un tren, però el tren explota, descarrila o passa alguna cosa emocionant? Ni per casualitat, simplement compra el bitllet i viatja fins a Londres, trepidant, eh? Però bé, el llibre no gira al voltant d’això, ni tan sols de la mort d’un gos, sinó que gira al voltant d’un drama familiar digne de pel·lícula d’Antena 3 de diumenge a la tarda. Per resumir l’escènica del llibre em quedo amb aquesta frase que es va repetint constantment al llarg de tota la novel·la “jo no parava de gemegar i de balancejar-me endarrere i endavant”. Llavors us pregunteu perquè només llegeixo fantasia i ciència ficció, però es que quan surto de la meva zona de confort passen coses com aquesta.

Nota: 3/10

Advertisements
Comentaris
  1. JOMATEIXA ha dit:

    Doncs a mi em va agradar força. Fa temps que el vaig llegir, però en tinc un bon record, i he sentit parlar molt bé de l’obra.

  2. McAbeu ha dit:

    A mi també em va agradar força. Tens raó que la història en sí és poc interessant (si per interessant entenem que han de sortir explosions i/o descarrilaments) però jo vaig trobar que el llibre aconsegueix que ens posem en la pell de Christopher mentre ens endinsem en el “seu” món i, almenys per a mi, això és tot un mèrit.

  3. ahse ha dit:

    Gemegar i de balancejar-me endarrere i endavant?? Però era noi de debo o era noia? Damunt de què s’estava balancejant endarrere i endavant gemegant?! El llibre posa també imatges amb això dels gemecs? O almenys presenta algunes tecniques especials, coses exotiques de yonis i lingams i tal?

    • Elfreelang ha dit:

      el teatre teatralitza ……no recordo gemecs al llibre …..això deu ser cosa de l’autor de l’obra i jo si que he conegut persones amb Asperger i ni es balancejaven ni gemegaven,

    • Pons ha dit:

      No són aquest tipus de balanceigs ni aquest tipus de gemecs. Es el noi que gemega i es balanceja sol quan el seu cervell es col·lapsa, cosa que passa molt sovint.

  4. Elfreelang ha dit:

    a mi em va agradar molt el llibre, et pots imaginar i posar-te dins la ment d’una persona amb Asperger que ha de fer el suprem esforç de superar les seves dificultats per resoldre un misteri…..amb això dels gustos literaris cadascú té els seus ….

  5. Ciutadà K ha dit:

    Aix, com pot veure Pons molts i moltes som els que ens va agradar el llibre, però tampoc no voldria justificar-hos amb la raó de la majoria… no et va agradar i punt.
    Però jo apuntaria cap a 2 hipòtesis:
    1) centrament, et manca l’empatia, la mateixa que no té el protagonista del llibre.
    2) has de sortir més de la teva zona de confort lectora… no hi estàs acostumat

    un 3 és molt cruel, t’acceptaria un 6 o un 5, fins i tot … però un 3????

    • ahse ha dit:

      A veure, es noten certs problemes amb les teves hipòtesis:

      1) l’empatia és una cosa dolenta que acostuma generar mal rotllos socials, discriminacions i fins i tot problemes per al suposat empàtic — llegir Bloom, Paul. Against Empathy: The Case for Rational Compassion (p. xi). Random House. Kindle Edition. (o bé, si no t’interessa el medi ambient pots comprar una versió en paper)

      “Brilliantly argued, urgent and humane, Against Empathy overturns widely held assumptions to reveal one of the most profound yet overlooked sources of human conflict. It demonstrates with absolute clarity that, when faced with moral decisions, we must choose reason and compassion, not empathy, as our guides.”

      2) un no li pot dir al Pons que ha de sortir més de la seva zona de confort lectora; un no pot pretendre conèixer al Pons i/o als costums del Pons tan sols perquè un es declara lector del Pons’s blog

      3) un 3 és molt cruel és una opinió subjectiva i sembla més aviat dirigida cap a l’autor de la ressenya que podem trobar a a aquest CT que cap al llibre ressenyat. Podries dirigir la teva argumentació cap al llibre i/o el suposat valor del llibre i no pas cap al Pons?! Puc afegir un ‘Sisplau’ si la lògica no et sembla prou convincent!!

      Fins i tot em sembla útil remarcar que fins ara no he trobat cap argument als comentaris que poguès demostrar que el llibre era bo, malgrat tenir una ressenya bastant clara sobre quant de dolent és el llibre i una valoració quantitativa bastant clara de ‘no cal llegir-ho’, 3/10.

    • Pons ha dit:

      Lo difícil es trobar algú que no li agradi el llibre.

      1) Quin gran descobriment!

      2) Quin percentatge de llibres hauria de llegir que no fossin dels meus gèneres preferits per anar bé?

      Les notes que poso no indiquen si un llibre es bo o no, aquestes notes indiquen si un llibre m’ha agradat o no, i aquest no m’ha agradat, per tan el 3 es indiscutible me l’acceptis o no.

  6. Ni he llegit el llibre ni he vist l’obra de teatre, però qui l’ha vista m’ha comentat que li va agradar.
    No sé perquè a mi no em va venir de gust veure-la.

  7. XeXu ha dit:

    Estic d’acord amb en K, aquest 3 és massa cruel, fins i tot venint de tu. És cert que no és el teu estil de llibre, però és que cap no és el teu estil de llibre, si no surten cavallers o naus espacials. Llavors és quan pintes l’absurda, encara que força popular i reconeguda ‘Guia de l’autoestopista galàctic’ com una obra mestra, i aquest llibre com una porqueria. He de tornar a estar d’acord amb en K, has de sortir més sovint de la zona de confort, perquè no hi estàs acostumat.

    Pel que fa al llibre, doncs pot ben bé no agradar-te, és clar. S’ha de llegir amb bons ulls, perquè en Christopher és exasperant, és clar. Però quin nen no ho és? A més, no pots dir que actua de manera irracional, és justament al contrari. En Christopher només actua de manera racional, són tots els altres els que menteixen i fan coses que no toca. El noi no parla amb metàfores, ni diu mentides, només fa i diu el que ha de fer i dir. Però no estem acostumats a actuar així a la vida, les maleïdes formalitats i aquestes coses que ens obliguen a fer.

    Com que l’he rellegit aquest any mateix, i prèviament havia vist l’obra, com segur que recordaràs, i ja devies estar esperant el meu comentari, em reafirmo amb que és un bon llibre, curiós, especial, i que s’ha fe llegir amb predisposició a que està escrit d’una manera determinada, des de la perspectiva d’un noi que ho explica tot tal i com passa per la seva ment, i la seva ment dóna la casualitat de que és molt especial. D’acció? Poca. De girs? Home, algun. Però potser no són els que s’espera algú com tu. Fins i tot puc entendre que no t’hagi agradat, però bé, aquí discreparem, com amb la majoria d’altres comentaristes. I per cert, l’obra, la versió que vaig veure jo almenys, està molt ben recreada, molt fidedigna al llibre., però ja no la fan. Per si estaves pensant de rescabalar-te.

    • Pons ha dit:

      A partir d’ara no donaré notes baixes als llibres encara que no m’hagin agradat perquè no puc ser tan cruel, la societat no accepta tanta crueltat amb les valoracions personals dels llibres, si no diem que tots els llibres que llegim ens han agradat acabem deprimint els pobres escriptors.

      Què pesats amb la zona de confort! L’any passat vaig llegir 11 llibres fora de “la meva zona de confort”, el anterior van ser 6, el 2014 12. Comptant que tampoc llegeixo molt, encara he de sortir més? Potser es que no hauria de llegir llibres que siguin dels meus gèneres preferits? Aprèn a acceptar que jo tinc gusts diferents als teus com jo tinc assumit que els teus gusts (i els de molta altra gent) són diferents als meus i no passa res.

      Estic d’acord, quin nen no es exasperant? Tots, per això tampoc em solen agradar els llibres / series amb nens protagonistes. Actua de manera irracional perquè no s’adapta a la societat, si vols que la societat s’adapti a tu vas llest, i es super racional quan decideix que els cotxes grocs fan mals dies i els vermells bons dies…

    • ahse ha dit:

      Què et fa pensar que saps quin és l’estil del Pons, què li agrada al Pons, com veu el món el Pons, si el Pons és cruel amb la societat, els llibres i els autors miserables, o la societat és cruel amb el Pons? Potser vius en el cap del Pons? Potser de tant en tant se t’activa un filtre telepatic que et fa percebre el món que percep el Pons? Potser t’imagines que ets un cavaller amb superpoders cavalcant una nau espacial disposat a matar tots els Pons-dracs que et surten pel camí? Què creus que has trobat a aquest llibre tant especial, 3/10, que vas llegir? La forma de pensar d’una altra ment?? Fes-me riure?! Sóc l’AhSe!

      Qui t’obliga a tu passar per formalitats? Qui t’obliga fer coses que no vols fer? Per què acceptes fer merdes que tu no voldries però la societat és així tu ets massa feble no pots dir-ne no i després vens aquí al bloc a donar lliçons a gent que ni té les teves debilitats ni és tan enfonsada en formalitats com tu ni acceptaria enfonsar-se perquè algun malparit decideix que a ell li aniria millor si l’altre estaria ben ficat en la fang! Potser n’hi ha més d’uns quants al món farts dels simianismes formals i avui dia mancats de qualsevol sentit, potser seria l’hora d’intentar canviar les mentides per coses racionals, potser els simis haurieu de callar-vos de tant en tant i acceptar que la gran majoria ni pensa com vosaltres ni té cap incentiu de voler fer-ho. Però només potser, eh? Intenta meditar en el potser.

    • ahse ha dit:

      Per cert, quants llibres de Java has llegit? Quants de C? C++? Python? Perl? Ruby? Has de fer un esforç, sortir de la teva zona de comfort i posar-te al dia amb el món del programari, tenim muntanyes de llibres bons i de llibres dolents, tots recomanats per tot tipus de colles de gent amb tot tipus d’interessos ^^

    • ahse ha dit:

      Una altra cosa que és molt probable és que et falti una mirada al Total Perspective Vortex:

      «The man who invented the Total Perspective Vortex did so basically in order to annoy his wife.
      Trin Tragula — for that was his name — was a dreamer, a thinker, a speculative philosopher or, as his wife would have it, an idiot.

      And she would nag him incessantly about the utterly inordinate amount of time he spent staring out into space, or mulling over the mechanics of safety pins, or doing spectrographic analyses of pieces of fairy cake.

      “Have some sense of proportion!” she would say, sometimes as often as thirty-eight times in a single day.

      And so he built the Total Perspective Vortex — just to show her.
      And into one end he plugged the whole of reality as extrapolated from a piece of fairy cake, and into the other end he plugged his wife: so that when he turned it on she saw in one instant the whole infinity of creation and herself in relation to it.

      To Trin Tragula’s horror, the shock completely annihilated her brain; but to his satisfaction he realized that he had proved conclusively that if life is going to exist in a Universe of this size, then the one thing it cannot afford to have is a sense of proportion.»

  8. Anna ha dit:

    Pensa que podria ser pitjor, el Chritopher podria ser com tu i llavors si que ja seria per tirar cohets.

    Conyes a part, vaig llegir el llibre fa temps i m’el van fer rellegir a l’EOI i bueno … no és un llibre que tingui en posició molt alta però tampoc tant baixa com la tens tu. L’obra de teatre no va estar malament; està ben aconseguida però l’actor principal el tinc una mica creuat perquè sempre fot el mateix paper, sigui a Crackovia o al teatre ….

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s