Hipnofòbia – Salvador Macip (224 pàgines)
Teniu problemes alhora d’agafar el son? Doncs millor no llegiu Hipnofòbia. Un científic descobreix que la privació de son afavoreix tenir certs poders mentals, quines coses, eh? No us explico més perquè el llibre es curtet i aviat començaria a fer espoilers, només dir que el llibre està dividit en diverses parts, cada una narrada des del punt de vista d’un personatge protagonista de la trama que anirà avançant al llarg del temps, concretament 6 anys, 9 mesos i 11 dies.
Quan llegia el llibre pensava en una pel·lícula d’acció made in USA, les accions i la manera de parlar dels protagonistes m’ha recordat al estil Hollywood, les amenaces, el posat dels personatges estil soldat, les preocupacions dels protagonistes, sobretot els grans discursos fets pel megalòman protagonista, tot molt peliculero. Es com un thriller d’espies que s’aguanta sobre una base de ciència ficció, amb final inquietant inclòs. Està bé, m’ha agradat, un llibre que passa ràpid, no descarto llegir algun altre Macip, però sense cap pressa.
Nota: 6/10
Pons's blog 
Sona a tonteria. Qui no dorm perd poder mental, i si no arriba mai a dormir mor en uns quants mesos.
Això diuen els estudis fets fins ara
En realitat no, això ho diuen els resultats de les malalties cerebrals que treuen el poder de dormir del cervell, ja siguin de les genètiques o de les adquirides.
Ja fa temps que la vaig llegir però recordo que, tot agradar-me força, no és la novel·la que més m’ha agradat d’en Salvador. Jo la vaig trobar un pèl enrevessada de seguir, que li mancava un mica de l’estil més directe que caracteritza l’autor en altres llibres seus que he llegit i que, en el meu cas almenys, fa que la lectura t’enganxi molt. Aquest, al meu parer, això no ho té tant però tot i així estic d’acord amb les teves conclusions: És un bon llibre i t’ho passes bé llegint-lo, a mi també em va agradar.
Vaig triar aquest mateix perquè era de ciència ficció, i com que tot cristo de la catosfera s’ha llegit varis Macips. Quina es la novel·la que més t’ha agradat del Salvador?
Aquesta pregunta potser te la contestarien amb més coneixement de causa en XEXU o la JOMATEIXA que han llegit molts més llibres d’ell que jo. Jo tinc poc on triar perquè potser n’he llegit més llibres de divulgació científica que no novel·les, tot i així et passo els enllaços dels posts que vaig dedicar a “Ullals” i a “El rei del món”, totes dues em van agradar molt.
http://xarel-10.blogspot.com/2011/07/ullals-un-agraiment-una-ressenya-i-un.html
http://xarel-10.blogspot.com/2013/01/el-rei-del-mon-un-agraiment-una.html
S’ha de ser humà per poder gaudir llegint una fantasia derivada d’una tonteria pura… Els desgraciats que realment no poden dormir (no són exactaments els que pateixen de l’insomnia quotidià, es veu que fins i tot aquells estan beneits amb certs periodes d’ones de son profundes) acaben sortint ben ràpid de la vida, passant per un periode de demencia d’uns mesos.
Caram, quina sorpresa! Bé, aquest el tinc una mica oblidat, el vaig trobar embolicat en el seu moment, després d’haver llegit dos llibres molt canyeros de l’autor, aquest era més enrevessat, i crec que alguna cosa se’m va escapar, que no el vaig llegir amb la pausa que tocava. Però el plantejament és molt interessant, una bona idea, i per pensar-hi una mica. A veure si t’animes a seguir amb en Macip, segurament alguns no t’agradarien, però en té de ciència ficció i de misteri que potser sí.
Ja ho sap el Macip que no llegeixes els seus llibres amb la pausa que toca? Vol dir que els llegeixes amb diagonal…? Li caurà el mite d’en Xexu fan.
Donen punts a cada comentarista que faci servir la paraula enrevessat o com va això?
No sóc conscient que m’hagin donat cap punt.
En Macip sap que el llegeixo a consciència, però que les seves dues obres que havia llegit abans, ‘El joc de Déu’ i ‘El rei del món’ són de lectura molt ràpida, i aquest requereix aturar-se una mica més, perquè l’argument és més ENREVESSAT.
Jo crec que per una vegada el teu XeXu-isme et va abandonar i et vas donar compte, encara que fos de manare inconscient, que l’hipotesi del llibre era completament invalida i que no valia gaire perdre’n temps. Això sí, deuen haver estat uns dies excepcionals :-P
E vaig llegir fa temps. Crec que m’he llegit gairebé tots els de l’autor, i n’hi ha alguns més que segur que t’enganxarien :D
Com ara quin?
Perø no recordes, oi? Això pinta bé, apostaria que no en recordes cap!
No dormir? Mal dia per llegir això. Avui no he anat a treballar i m’he llevat a les 11 del matí.
Quant més dormis, més fresc seràs. Quant més deute de son acumulis, menys valdràs. Quant més somnambuls siguin els teus dies, menys valdrà la teva vida.
Què et sembla? Faig servir el subjuntiu com si fos del llibre, oi? Jo també ho diria!
Però si tu sempre matines per fer fotos!
A mi no em va entusiasmar.
Vols dir? Segons tu ssseria un 4/10?
Jo tampoc dic res d’entusiasmar, dic “agradar”
[…] Hipnofòbia – Salvador Macip: 6/10 […]