Per celebrar els 10 anys del seu blog la Carme ha proposat que expliquem alguna anècdota de la nostra vida blocaire. Un pensaria que amb més de 11 anys aquest blog deu tenir moltes anècdotes per recordar, però o bé tinc mala memòria o bé sóc molt exigent en quan el concepte “d’anècdota digne d’explicar” o bé aquest blog es una bassa d’oli on no passa res, o potser si…
Avui us explicaré com em vaig convertir en l’únic blog de la catosfera amb guarda-espatlles de sèrie, pels despistats diré que parlo de l’ahse, pels encara més despistats refutaré per mil·lèsima vegada que jo i l’ahse siguem la mateixa persona, primera perquè no estic segur que l’ahse sigui una persona i segon perquè mai m’han diagnosticat cap trastorn de personalitat múltiple, lo de la personalitat megalòmana i la psicopatia són altres temes que ara no venen al cas…
Aquesta delicada fulla ha protegit el blog des de temps pretèrits
L’ahse no existia al inici de Pons’s Blog (bé, potser si que existia, però no feia acte de presència) va arribar a Pons’s Blog el últim dia de l’any 2008, quan tothom es pensava que ja no podia passar res extraordinari aquell any, anaven molt equivocats. El primer comentari va ser “El monzo, per què t’agrada?” El primer comentari i ja qüestionant el meu criteri! Lo curiós es que fins al maig no en vaig tornar a saber res, però a partir del 13 de maig del 2009 ja no va desaparèixer mai més. La primera increpació que va fer a un comentarista que havia criticat un aspecte del meu blog va ser el 29/06/2009 quan va dir “Jorjo, ets un no-acabat! Aquesta plantilla es perfecta!”. A partir d’aquest moment qualsevol que es fiqués amb el blog o amb mi acabaria despertant la ira d’ahse, que sona a maledicció bíblica però que realment es molt pitjor. I des d’aquell llunyà 2008 que el blog compta amb un guarda-espatlles sempre fidel amb més de 10.000 comentaris (10.119 en el moment d’escriure aquest post) que vetllen pel meu benestar i sobretot pel malestar dels comentaristes irrespectuosos. Llarga vida a l’ahse, llarga vida a Pons’s Blog i llarga vida al Pons!
PS: El noi li agrada noia, noi li agrada la setmana de les il·lusions òptiques (5/5) el trobareu dilluns 15 ja que la Carme volia celebrar l’aniversari del blog el dia de l’aniversari blog, que es demà, quines coses que té aquesta dona… per tan havia de publicar el post abans del dia 13, així doncs flotarà sobre la seva consciència aquest desordre provat a Pons’s Blog. Ara em sortirà amb excuses dient que ella va avisar el dia 28 d’abril i que tenia temps per planificar i bla bla bla però l’ahse segur que em dona la raó.
Pons's blog 
Ahse és tot un misteri. El teu bloc atrau el que no atrauria cap altre, cosa lògica, per altra banda. :)
El Pons és un geni!! Aquest bloc és com una farola brillant dins l’enorme foscor de les vostres vides ^^
No esteu preparats pobres mortals per llegir el blog de l’ahse
Flipo amb la cara d’alguns blocaires atrevint-se a trencar una setmana monotematica al Pons’s blog… També he de dir que em quedo sense paraules davant la magnanimitat del Pons i d’aquesta interrupció totalment caotica i sense sentit de les il·lusions optiques per posar una anecdota aniversaria per a una Carme qualsevol, que ni sé qui és ni accepto que tingués cap poder a aquest bloc…
Jo també flipo davant de la meva magnanimitat. Els de la catosfera tenen un Pons que no es mereixen.
Totalment emocionada amb la magnanimitat del pons, li agraeixo molt, oh! pons, aquest post i la seva participació en el meu blogversari. Mai abans cap robot havia aconseguit emocionar-me.
Amb l’Ahse, com que ella no sap qui sóc jo ni jo sé qui és ella, doncs cap problema, ens ignorem profundament… he, he, he… flipar a vegades és una bona experiència. Ja té una cosa per agrair-me.
M’enduc el teu post, pons, moltes gràcies. Demà serà publicat, també, amb el teu permís al lloc corresponent.
Una abraçada molt forta (és gelosa l’ahse?) Bé, no crec que ho sigui amb les iaies…
Si, tot teu el post. L’ahse no es queixa de les mostres d’estima cap a mi, es queixa més aviat del contrari
Li has demanat permís al Pons per endur-te el post? Has firmat també el contracte que diu que li has de pagar els drets d’autor?
A mi és que directament em deixa atontada… I si penso en els premis cats encara més!
S’ha de reconèixer que sense l’Ahse aquest blog seria diferent. Ni millor, ni pitjor… diferent.
Jo penso que seria pitjor
De fet, generalment es troba a faltar més a AhSe que a en Pons.
Corren rumors que l’AhSe i el Pons són la mateixa persona.
Fins i tot l’ahse llegeix els apunts en diagonal, ai!
Hi ha humans que no tenen el sentit de l’humor a l’alçada del Pons’s blog…
Pons’s blog, llençant perles davant porcs des de 2006 ^^
L’AhSe és un gran servei que aquest magnífic bloc ofereix als seus lectors. Qué més podrieu demanar, no? I encara així trobem gent que es passa per aquí sense aprofitar la tremenda oportunitat de deixar comentaris gratuits, dir la seva, opinar, lloar al Pons o fer alguna petita ofrena.
Desagraits!!!
I atot això, què opina l’Ahse del Col·lecció de Moments?
Abans ja ha comentat que no li feia cap gràcia això que trenqués els plans de publicació per culpa del col·lecció
L’AhSe opina que això de l’aniversari té més bona pinta si es fa després del dia 13. Quin sentit té celebrar un esdeveniment que encara no ha passat??
Imagina’t que de cop, passa un bus per damunt del bloc de la Carme i l’aixafa. Llavors el dia 13, sorpresa sorpresa, ja no hi ha aniversari que el bloc s’ha anat al no res…
En quina agència de seguretat es poden contractar guarda-espatlles com l’Ahse
Apareix per generació espontània.
Ah, així que encara puc tenir esperances. AhSe va venir a fer un comentari al meu blog, i potser està en quarantena i quan torni a aparèixer serà una comentarista fidel i defensora a ultrança del Bona Nit. Pot passar. El primer comentari que em va deixar a mi també era per ‘rajar’…
Això, tu no perdis l’esperança, falta innocència en aquest mon…
Pots registrar una petició al Sistema Global de Seguretat Pons. Per una suma modica et donarem hora per a una entrevista.
I no s’acabarà aquesta mania de no fer-vos presencials tots dos? Casum!
Què mania! Quina mania?! De què parles
Això depèn, quan pagues?
Ashe, no et canses de perseguir en pons? declara-li et teu amor, igual fins i tot s’atreveix a desvirtuar-se amb tu. I així ja no hauràs de comentar tots els seus comentaris. Va, sigues atrevida!
Quines necessitats penses que tindria un robot de declarar-se l’amor cap al seu amo?
Que ets de lletres?
No entenc perquè no hauria de comentar els meus comentaris, si ho fa serà perquè li agrada, no? Aquí no obliguem a ningú a comentar, mira tu mateixa, comentes tres cops al mes i ningú et critica per això.
Quina història tan maca! He llegit el post en diagonal amb llàgrimes als ulls! Per molts anys d’ahse al Pons’s blog!
Doncs ja saps, quan puguis llegeix seguint l’altre diagonal i acabaràs d’esclatar en plors
De cocodril?
Et donem un mocador? Quina marca fas servir? Per si de cas, els Kleenex ens els va acabar el becari.
[…] CT2610: Anècdotes blocaires […]