Avui us confessaré un secret, ser un blogger d’èxit no es fàcil! Gens fàcil! Creieu-me, se del que parlo. Sí, la fama i la fortuna està molt bé. Que et parin perquè et reconeguin pel carrer i et demanin autògrafs també fa il·lusió. Però no tot son flors i violes (Nota: aquest es el tercer post on faig servir aquesta expressió, calia què ho sabéssiu? Ara que hi penso potser no…)!
L’èxit fet imatge
La part negativa es el que s’espera de tu. La gent té unes expectatives molt altes quan arriba en aquest bloc, per tan no pots publicar qualsevol cosa! Per exemple, l’ahse, que es una persona molt exigent, creieu que m’afalagaria si realment un post no fos bo? Es clar que no! El que passa es que per sort en més de 2600 posts això no ha passat mai :P I sabeu perquè no ha passat mai? Pel meu talent innat direu alguns, i no us equivoqueu… Però hi ha una cosa més! L’esforç i la dedicació. Bé, d’acord, “esforç i dedicació” son dos coses, però era una manera de parlar. Sabeu les nits que he passat en vetlla per tal de pensar un post de qualitat? Algú ha dit cap? Molt bé, l’has encertat, no passo nits en vetlla perquè tinc els posts programats i així no pateixo si tinc èpoques de sequera d’idees. Ja ens estem acostant a lo important. Sabeu perquè no em permeto tenir llargues èpoques sense posts? Per la constància, el lector necessita la constància, perquè el lector es tonto, si no hi ha constància en el bloc, el lector s’oblida del camí per arribar al bloc. Molt bé, ara que ja he insultat als lectors del blog em puc centrar en el tema del central del post d’avui, com els més fidels ja sabreu avui no es dia qualsevol, avui es el Dia mundial del culte al Pons, per tan sigueu feliços i sobretot rendiu-me culte! Alabat sigui jo!
BCPP: McABeu
Pons's blog 