Arxivar per Mai, 2017

Tercer dia de la setmana mono-temàtica de les il·lusions òptiques, espero que ningú s’hagi perdut els dos anteriors.

No us refieu de les ofertes d’hotels amb piscina, us podeu emportar una decepció.

Una teulada que no es el què sembla

Les teulades no són les úniques que enganyen, també ho fan les cadires.

Teulades, cadires i ara també les finestres ens enganyen!

Ni tan sols ets pots fiar de les gotes d’aigua que van en contra de la gravetat! La explicació aquí.

Segon dia de la setmana mono-temàtica de les il·lusions òptiques, espero que avui ningú esperés un post refregit antic.

40 exemples d’il·lusions òptiques en fotografia. Per exemple la formiga i l’helicòpter, més en la galeria.

Conta quantes cartes vermells veus.

Objectes reals o dibuixos?

Tot depèn de la perspectiva

Les millors il·lusions òptiques del 2002, Pons’s blog sempre tan actual ^^

El títol ho diu tot, setmana mono-temàtica sobre il·lusions òptiques, perquè res es el què sembla

Veus els punts verds? Doncs no són punts verds. Es tracta de punts grisos, si no t’ho creus cobreix el voltant d’un punt verd amb la mà.

Un pilota que recorre una de les figures impossibles de M.C. Escher.

La il·lusió del cub flotant que ni tan sols es cub. Aquí les instruccions per fer el cub.

Les cares d’aquesta vídeo no han estat alterades. Mira aquest vídeo i fixa la vista en el punter central de la imatge. Per saber què passa: La il·lusió de les cares grotesques.

Acabo amb un vídeo del Trick Eye Museum, un museu de Korea del sud ple d’il·lusions òptiques.

Avui descobrirem el guanyador del concurs 2600, si aquell concurs amb preguntes sense sentit. Les preguntes del bloc 1 al bloc 4 tenen opcions avorrides o sigui que només m’he mirat les respostes per sobre i he vist que tothom més o menys ha dit el mateix, bé, en el bloc 3 hi ha diversitat d’opinions i en el bloc 4 encara més diversitat. Bé, llavors hi ha el Ciutadà K que es de la broma i ho ha posta tot al revés, però es un cas a part pobret. Sigui com sigui les preguntes dels quatre primers blocs eren una pèrdua de temps i no servien realment per puntuar, per tan lo interessant es bloc 5. Potser es cert que hauria d’haver donat més espai per contestar, però ara ja està fet… Us deixo amb una llista de les millors respostes.

  • I tu m’ho preguntes?. La resposta correctA ets tu!
  • La primera (perquè 1234, el 5 és 1, que canvia pel 2) / La quarta (anem en negatiu, suposo) / La tercera (té la seva explicació, però no hi cap aquí)/ La segona (aquesta última he dubtat, però no quedaven més opcions)
  • Totes i cap / Cap i totes / Cap i pota / Topa de cap
  • La resposta a la pregunta 5.1 és la correcte / El Pons / El becari / L’esperit AhSe. Amen.
  • M’he marejat / L’anterior i aquesta / L’anterior i aquesta (estic entrant en un bucle?) / Com t’agrada jugar, Pons, et comprarem un parxís!

Gràcies a tots els participants: Jomateixa, Ciutadà K, Xavier, McAbeu, Peix, risto, XeXu, AhSe i Gemma Sara. Només aquests? Sí, només aquests, i això que aquesta vegada no he amenaçat amb cap premi. I com que no hi ha premi tampoc hi ha recompte de punts ni guanyador, tots sou guanyadors, o tots perdedors, mireu-ho com vulgueu.

BCPP: McAbeu

Hipnofòbia – Salvador Macip (224 pàgines)

Teniu problemes alhora d’agafar el son? Doncs millor no llegiu Hipnofòbia. Un científic descobreix que la privació de son afavoreix tenir certs poders mentals, quines coses, eh? No us explico més perquè el llibre es curtet i aviat començaria a fer espoilers, només dir que el llibre està dividit en diverses parts, cada una narrada des del punt de vista d’un personatge protagonista de la trama que anirà avançant al llarg del temps, concretament 6 anys, 9 mesos i 11 dies.

Quan llegia el llibre pensava en una pel·lícula d’acció made in USA, les accions i la manera de parlar dels protagonistes m’ha recordat al estil Hollywood, les amenaces, el posat dels personatges estil soldat, les preocupacions dels protagonistes, sobretot els grans discursos fets pel megalòman protagonista, tot molt peliculero. Es com un thriller d’espies que s’aguanta sobre una base de ciència ficció, amb final inquietant inclòs. Està bé, m’ha agradat, un llibre que passa ràpid, no descarto llegir algun altre Macip, però sense cap pressa.

Nota: 6/10

– Ostres! Deus ser l’electricista que menys treballes de tots, sempre et sento dir que te’n vas de pont!
– No es ben bé això, no vaig DE pont, vaig AL pont que sempre s’ha d’arreglar una llum o altre…


Aquesta ha estat la meva elèctrica participació als relats conjunts d’abril.

Què seria l’atonim de masclista? Hembrista? Existeix? Sigui com sigui, avui refregit del CT195

Mis antepasados vagaron por tierras inhóspitas durante cuarenta años, por que, incluso en los tiempos bíblicos, los hombres no eran capaces de parar y preguntar el camino.
Elayne Boolser

Cuando un hombre le abre la puerta del coche a su mujer, o es porque el coche es nuevo o bien por que la mujer es nueva.
Príncipe Felipe de Edimburgo

Fuera cual fuera el problema, mi padre siempre tenía unas palabras sabias que decirme “Pregúntale a tu madre”.
Alan Ray

Cuando las mujeres están deprimidas, se dedican a comer o se van de compras. Cuando los hombres están deprimidos, invaden el país vecino.
Elayne Boolser

Una mujer es una persona que es capaz de mirar dentro de un cajón y encontrar unos calcetines de hombre que antes no estaban allí
Dan Bennett

Por un lado, no podemos experimentar lo que se siente al dar a luz un niño. Por otro, podemos abrir nosotros mismos nuestros botes (de mermelada, o similares)
Bruce Willis

A juzgar por las portadas de las revistas femeninas, los dos temas que más interesan a las mujeres son: 1-¿Por qué llos hombres son unos cerdos repugnantes? 2- ¿Qué hacer para atraerlos?
Dave Barry

Las mujeres… Uno no puede vivir con ellas, ni enterrarlas en el patio de atrás sin que los vecinos lo vean.
Sean Williams

Las mujeres valen mucho. Como sexo, es uno de los mejores.
Jacinto Benavente

La intuición femenina es el resultado de millones de años de falta de razonamiento
Rupert Hughes

Es preferible viajar en barcos que no sean ingleses, porque en ellos no rige esa estupidez de “mujeres y niños primero”
Somerset Maugham

El curiós incident del gos a mitjanit – Mark Haddon (272 pàgines)

Un nano de 15 anys amb asperger es el protagonista i narrador d’aquest llibre que comença amb l’assassinat d’un gos, qui l’haurà assassinat? Aquesta es el cas que el protagonista s’ha plantejat resoldre però la vida d’un asperger no es fàcil ja que la seva ment funciona d’una altra manera, la investigació de la mort del gos portarà al nano a descobrir una veritat amagada sobre la seva vida i fins aquí puc explicar no fos cas que encara quedi algú que no hagi llegit el llibre i/o hagi vist la obra de teatre, però m’estranyaria.

Serà que sóc una persona amb poca empatia però no suporto el protagonista, no m’agrada la gent maniàtica que actua de manera irracional i els asperger són tot uns experts en fer-ho, sort que no en conec cap, per això no vull anar a veure l’obra de teatre, perquè si llegir-lo ja m’ha remogut l’estomac veure’l seria pitjor, no m’estranya gens que la seva família perdi la paciència amb ell, jo l’hauria tirat per la finestra a la primera de canvi. Donat que representa que el propi noi escriu un llibre sobre els fets això dona lloc a que el llibre s’ompli d’històries que es desvien de la trama només per il·lustrar com d’asperger es el nano, per sort el llibre no s’allarga massa. Com que tothom s’ha llegit el llibre puc fer una mica de espoiler i dir que el llibre acaba amb una trepidant aventura que consisteix en què el protagonista agafa un tren, però el tren explota, descarrila o passa alguna cosa emocionant? Ni per casualitat, simplement compra el bitllet i viatja fins a Londres, trepidant, eh? Però bé, el llibre no gira al voltant d’això, ni tan sols de la mort d’un gos, sinó que gira al voltant d’un drama familiar digne de pel·lícula d’Antena 3 de diumenge a la tarda. Per resumir l’escènica del llibre em quedo amb aquesta frase que es va repetint constantment al llarg de tota la novel·la “jo no parava de gemegar i de balancejar-me endarrere i endavant”. Llavors us pregunteu perquè només llegeixo fantasia i ciència ficció, però es que quan surto de la meva zona de confort passen coses com aquesta.

Nota: 3/10