El proyecto esposa – Graeme Simsion (320 pàgines)
Un professor de genètica d’una reputada universitat nord americana australiana que es molt bo en el seu camp, es a dir, la genètica, i també en quan a organització i eficiència del temps, però no es tan bo pel què fa a les relacions socials, direm que l’home es una mica Asperger, però res a veure amb l’insofrible protagonista del curiós incident del gos a mitjanit, seria més aviat un Sheldon Cooper de Big Bang. El professor ha llegit un estudi que diu que els homes casats viuen més i millor que els solters, per tan decideix començar un projecte per trobar parella, el anomenat “projecte muller”.
Si això fos una peli estaríem davant d’una comèdia romàntica, però com que es un llibre estem davant de… de… una comèdia romàntica. Hi ha situacions tòpiques, no us enganyaré, però també d’altres que són moderadament originals i divertides. Es un llibre que passa fàcilment i el protagonista es molt entranyable degut al seu pragmatisme extrem, la gent pràctica em cau bé, es un fet. En definitiva, si busqueu una novel·la que mostri la complexitat de la societat i els patiments que porta la civilització, que tracti de respondre a grans interrogants filosòfics i que porti a la vida personatges dotats de dimensió i força excepcionals… llegiu a Tolstoi, però si simplement busqueu un llibre entretingut sense mals de cap El Proyecto Esposa pot fer el fet.
Lo lógico sería que le resultase atractivo a una amplia gama de mujeres. En el reino animal conseguiría reproducirme sin problemas.
—No quiero café —expliqué—. Nunca tomo café después de las quince horas cuarenta y ocho minutos.
Nota: 6/10
Pons's blog 
Després et queixes dels llibres que regalo…
Quins llibres regales?
No se perquè penses que aquest no m’ha agradat
El Pons llegint… llegint… comedies romàntiques!! On anirem a parar…
Ara bé, si un realment vol un bon llibre el Tolstoi està bé, no ens enganyem! Tampoc no cal rebaixar-se tant com per arribar a comedies romantiques…
Hi ha comèdies romàntiques que estan bé, aquest es un bon exemple
(per cert, saps que hi ma molts estudis mentiders, oi?)
— de l’anomenada crítica d’Amazon.es, desgraciadament escrita en català:
“El proyecto esposa constituye una lectura agradable para, sin ir más lejos, unas vacaciones de verano. De ésas que se terminan con una sonrisa en la boca, sin importar la verosimilitud de lo que acabamos de oír; porque a veces, precisamente preferimos oír una mentira bonita a una verdad.”
Més o menys el que jo en penso
Quan he vist l’enllaç d’aquest post a la meva barra lateral he llegit “Projecte Müller” (amb accent a la “u”, com si fos el cognom alemany que significa “moliner”) i m’he imaginat que potser trobaria un interessant post de caire científic sobre algun projecte secret de les acaballes de la segona guerra mundial (que passa?, tothom es pot imaginar el que vulgui, no?).
De totes maneres, no vull que et pensis que m’he desil·lusionat quan m’he trobat la ressenya d’una comèdia romàntica. Res d’això, si segur que aquest llibre és “entretingut sense maldecaps” i, sense arribar a ser un Tolstoi, ens ofereix moments d’alta diversió com quan el protagonista rebutja un cafè perquè “nunca tomo café después de las quince horas cuarenta y ocho minutos.”.
Tot i així, no me l’apunto a la meva llista de pendents però de desil·lusió gens, eh!… no m’ho puc creure… de veritat, ara llegeixes comèdies romàntiques?… me’n faig creus…
La setmana monotemàtica dels projectes científics alemanys secrets de les acaballes de la segona guerra mundial serà més endavant, bastant més endavant, però molt més endavant, tan endavant que potser ni arriba mai, però tu no perdis l’esperança.
Fas bé de no apuntar-lo, no es un mal llibre ni molt menys, però no cal recomanar-lo.
Quan llegeixo ciència ficció em tireu en cara que mai canvio de gènere, i quan canvio de gènere em tireu en cara perquè coi ho faig, qui us entengui que us compri.
Si vols saber la veritat, el becari també es feia creus mentre teclejava el guió del CT…
La meva frontera del cafè és 3 hores i 48 minuts abans de la que cita el diàleg.
un home de costums estrictes
La meua frontera amb l’alcohol també.
Se’n diu tiquis-miquis
A saber què us passa! Jo m’havia pres café i red bull a les 20:05 hores i m’havia anat a dormir es podria dir que tot seguit i sense problemes, per despertar-me amb la desgràcia a les 7 del matí sense haver llegit ni una fulla del material de curs que tocava per a l’examen…
A mi també m’agrada la frase “una reputada universitat nord-americana”, però, segons les pàgines que has enllaçat, el professor treballa a Melbourne. No te l’hauràs llegit en diagonal, no?
Mmmm ara que ho dius tens raó xD
Uau, avui és un gran dia!
És que el becari no parava de fer-se creus mentre teclejava el CT i va sortir això…
A mi em sembla bé que llegeixis fora de la teva zona de confort, ja ho saps. A mi ha aconseguit interessar-me el llibre. Com que entenc que no deu estar encara (i potser mai ho estarà) en català, és d’aquells que potser estaria bé llegir en anglès. Ho he mirat, i sí, està en anglès. Sorprenent. També m’agraden els personatges així, tot i que són molt estressants. Quan dius que no és igual que l’insofrible protagonista de el curiós incident, et falta dir que és com l’insofrible Sheldon Cooper. Que sí, que fa gràcia, però és insofrible igual.
Potser faré cas d’aquesta no-recomanació, em sembla que a mi em podria agradar més que a tu. O no.
Sí que s’ha traduït al català.
Ah, doncs ho he mirat i no l’he trobat. Ho torno a mirar, però passa’m l’enllaç, si no et fa res.
Ah, ara ho he vist, per ‘La Campana’. Bona cosa aquesta, la Campana sol publicar bé, és bona indicació.
http://lacampanaeditorial.com/llibre-382/
En Sheldon no es igual d’insofrible que en Christopher, es un tipus d’insrofibilitat diferent.
Ei que un sis està prou bé, jo no sóc com vosaltres que regaleu notables i excel•lents a cada llibre que llegiu. Si el llegeixes no crec que et desagradi, ara bé en cap cas serà un llibre per recordar.
Els notables i excel·lents van escassos a casa meva. Això digues-ho a aquells que si no poden parlar bé d’un llibre no el ressenyen, no fos cas que l’autor ho vegi.
Quan per fi semblava que t’animaries a llegir un llibre en versió original ve l’eterna Eva a enlluernar-te i en caus! Ni que t’haguès ofert una poma!!
Encara no sé si el llegiré. En cas afirmatiu, no sé si el llegiré en català, o m’inclinaré per la versió original. Però que si està en català no el llegiré en castellà, ja hi pots pujar de peus.
[…] El proyecto esposa – Graeme Simsion: 6/10 […]