Arxivar per Juny, 2017

La quarta temporada està dividia en dos parts, dos parts ben diferenciades, per una banda la primera i després… la segona, inesperat, oi? Vull dir que es va emetre en dos blogs, el primer del 18 de febrer al 21 de abril del 2016 (10 capítols) i el segon del 30 de novembre del 2016 al 1 de febrer del 2017 (10 capítols més). Passem a lo divertit, el llistat de incoherències i despropòsits il·lògics:

  • En el capítol 3 descobrim perquè no es bona idea barallar-se amb un os, tot i que potser alguns ja ho sabíem això…
  • Si ets un home molt poderós que controla un exercit d’homes i vols matar un home que esta sol al mig del no res envies un altre sol home a fer la feina o millor envies un grupet per assegurar-te la jugada? La resposta lògica es una i la resposta de vikings es l’altre. Menció a part es mereix donar un anell que t’identifica clarament com a l’assassí.
  • Saben que es dirigeixen cap a una trampa segura, però tot i així hi van igualment perquè són valents guerrers vikings sense por de res i també perquè son idiotes, sobretot perquè son idiotes. Saben que els dispararan fletxes cap als vaixells i tenen temps de sobres per preparar-se i en contes de construir uns bons parapets contra les fletxes fan servir els seus petits escuts i gracies.
  • Molt original la idea de portar els vaixells per terra, però calia justament posar-los a terra pel lloc on hi ha un alt penya-segat? Vist la feinada que costa arrossegar els vaixells per terra no seria mes fàcil anar caminant i després construir unes barquetes temporals per navegar pel riu i després quan hagin de tornar al mar ja agafaran els vaixells altres cop?
  • Per què els francs els ataquen en vaixells quan poden quedar-se darrera de les muralles de Paris molt ben protegits i fotre’ls una pallissa des de dalt de les muralles com la ultima vegada? Què passa? S’han cansat de guanyar?
  • Interessants idees feministes en el segle VIII on una dona podia fer el mateix que un home i fins hi tot arribar a reina sense rei, pot semblar poc realista, però si el guió ho requereix el realisme es secundari.
  • En la sèrie sembla com un sol home construeix tota la flota de vaixells vikings, el podrien ajudar una mica, no?
  • Una xina qualsevol resulta ser la filla del emperador, clar que si!
  • La expedició del Bjorn es literalment arriscar-se a anar a l’altra punta del mon i més enllà només per saquejar un mercat i tornar, ja està, res més, mitja volta i cap a casa.
  • M’encanta la manera super descarada que te la espia francesa de treure informació, la conversa es tal que així:
    – Canviant de tema, no estaràs pensant en assassinar l’emperador i usurpar el tron?
    – Doncs ara que ho dius doncs si. Per cert, per què ho preguntes?
    – Per res, per res, coses meves…
    Suposo que això es justifica pel fet que segons la sèrie abans la gent deuria ser diferent a la actual, concretament la sèrie ens fa creure que abans la gent era imbècil.
  • – Com guanyarem el seu gran exercit?
    – Amb un exercit encara més gran!
    Es o no brillant? No cal que contesteu. Els vikings sembla que surtin dels arbres, per més que en morin sempre en queden molts mes.
  • Si tothom ha marxat amb el Bjorn d’excurció i els quatre vells inútils que quedaven han marxat amb en Ragnar, perquè coi queda tanta gent a Kattegat? Només haurien de quedar dones i nens, no? En aquesta sèrie no saps com però sempre surten vikings de sota les pedres, em sembla que això ja ho he comentat.
  • Arriben dotzenes de vaixells vikings a una ciutat important i ningú s’hi fixa fins que entren de cop al mig de la plaça del mercat? Bravo per la capacitat d’observació de la gent d’aquesta ciutat, no solament això sinó que en meitat de l’atac una pila d’homes continuen resant com si fos un dia qualsevol, defensar la ciutat? No gracies, ja ho farà Deu, no?
  • Bjorn pell de ferro esperant darrera la porta per entrar just quan amenacin a la seva mare, si això no es dramatisme…
  • Tots els vikings de Noruega, Suècia i Dinamarca van a lluitar contra algú que no coneixen per venjar la mort d’un tio que tampoc coneixen.
  • Penso que es una idea pèssima enfrontar-te a un exercit enemic que ni tan sols has explorat per saber quants soldats té, però així son les tàctiques angleses, i això que juguen a casa seva…
  • No imaginar-se que la dona a la qual li acabes de matar el marit del qual estava enamorada i que ara t’està tirant els trastos realment et vol matar no es degut a que no entenguis a les dones, es que directament no tens gens de sentit comú!
  • No soc cap estratega militar, però penso que sempre es mes fàcil matar un enemic en retirada que no pas desaprofitar la oportunitat celebrant la victòria i deixar que l’enemic es replegui i prepari un contraatac, si li mates els soldats no podrà contraatacar, dic jo.

Els banys de sang van molt bé pel cutis

Cada temporada els protagonistes son més calbs, això es mig comprensible, però també cada vegada mes tatuats, al final no se’ls reconeixerà perquè tots seran un tatuatge amb potes, en canvi les protagonistes no envelleixen ni un any, estan igual de guapes que el primer dia, es la màgia del maquillatge viking. Els primers capítols d’aquesta temporada són forces fluixos, de fet es bastant més interessant el que fan els anglesos que els propis vikings, sort que més endavant la cosa s’arregla, amb acció, que es bàsicament lo millor que sap fer aquesta sèrie. El capítol 14 es on els dos autèntics protagonistes de la sèrie es troben cara a cara, el millor capítol de la temporada per mi. El capítol final es una batalla amb molta gent on els anglesos queden com uns imbècils per mil·lèsima vegada en aquesta sèrie, fins hi tot els francesos son mes llests, es increïble! Els anglesos tenen el factor camp a favor, tenen muralles, fortaleses, i no fan servir res, es més son els vikings que treuen profit d’un terreny que ni tan sols coneixen. Vikings es això, ara em barallo amb aquest, ara em barallo amb l’altre, ara es mor un personatge, ara me’n vaig a lluitar cap aquí i ara lluito cap allà, sembla senzill i previsible, i així és, però resulta la mar d’entretingut.

Nota: 7 drakkars sobre 10


Temporades anteriors: Primera, segona i tercera.

Us he parlat mai de Mi Mesa Cojea? Es clar que si! Teniu el cas típic 998, el 852, el 795 i 614 i algun altre que segur que em deixo pel camí perquè ja porto molts posts…
Avui concretament us recomanaré la secció d’entrevistes:

El proyecto esposa – Graeme Simsion (320 pàgines)

Un professor de genètica d’una reputada universitat  nord americana australiana que es molt bo en el seu camp, es a dir, la genètica, i també en quan a organització i eficiència del temps, però no es tan bo pel què fa a les relacions socials, direm que l’home es una mica Asperger, però res a veure amb l’insofrible protagonista del curiós incident del gos a mitjanit, seria més aviat un Sheldon Cooper de Big Bang. El professor ha llegit un estudi que diu que els homes casats viuen més i millor que els solters, per tan decideix començar un projecte per trobar parella, el anomenat “projecte muller”.

Si això fos una peli estaríem davant d’una comèdia romàntica, però com que es un llibre estem davant de… de… una comèdia romàntica. Hi ha situacions tòpiques, no us enganyaré, però també d’altres que són moderadament originals i divertides. Es un llibre que passa fàcilment i el protagonista es molt entranyable degut al seu pragmatisme extrem, la gent pràctica em cau bé, es un fet. En definitiva, si busqueu una novel·la que mostri la complexitat de la societat i els patiments que porta la civilització, que tracti de respondre a grans interrogants filosòfics i que porti a la vida personatges dotats de dimensió i força excepcionals… llegiu a Tolstoi, però si simplement busqueu un llibre entretingut sense mals de cap El Proyecto Esposa pot fer el fet.

Lo lógico sería que le resultase atractivo a una amplia gama de mujeres. En el reino animal conseguiría reproducirme sin problemas.

—No quiero café —expliqué—. Nunca tomo café después de las quince horas cuarenta y ocho minutos.

Nota: 6/10

BCPP: McAbeu, Eva

El post refregit d’avui es el CT194 que va sobre preqüeles de cine que no existeixen, cas típic que es basa en el post de CPI (Curioso pero inútil)

  • Ocean’s Three
  • Parque triásico
  • Jóvenes problemáticos del Caribe
  • Jueves 12
  • El distrito 13 empieza a tocarnos las narices
  • Penúltima llamada
  • Lucía y la amiga que sabe mucho sobre el sexo
  • Quiero ser como Pelé
  • La princesa ennoviada
  • Hay mohicanos de sobra
  • Charlie y la pyme de chocolate
  • Cuatro despedidas de soltera y un amigo en el hospital
  • El club de los poetas agonizantes

Se us acudeixen més possibles títols? “El soldado Ryan se va a la guerra”, “El cuarto elemento”, “Los corderos no paran de balar”, “Despega como puedas”, “El cuco está haciendo un nido”, “No pierdas de vista esta arca”.

Donat el número de cas típic avui parlarem del vint-i-sis:

Cap 26 ha estat maltractat durant la creació d’aquest post

  • Es el número enter que va entre el vint-i-cinc i el vint-i-set, convertint-se d’aquesta manera l’únic número entre un quadrat perfecte i un cub perfecte (25 = 5 al quadrat, 27 = 3 al cub)
  • En l’any 26 l’emperador Tiberi es retira.
  • Els Hittites consideraven que portava mala sort. Als egipcis tampoc els hi feia gràcia.
  • Es el número atòmic del ferro
  • El rombicuboctaedre es el nom de la figura que té 26 cares.
  • El 26 es el número més petit que no es un palíndrom que té un cub que si que es un palíndrom (676)
  • Segons la teoria bosònica de cordes, 26 són el nombre de dimensions del espai-temps.
  • 26 són les milles que té una marató, i 385 iardes per ser exactes.
  • La Z es la vint-sisena lletra del alfabet català.
  • 26 es el nombre de cartes vermelles i negres que hi ha en una baralla francesa
  • Es el nombre de cantons en que es divideix Suïssa.
  • 26 anys es la edat actual de Shailene Woodley, la protagonista de Divergente, i també d’en Neymar.
  • Fa 26 anys que van morir Benny Hill i Freddie Mercury.
  • Fa 26 anys que es van estrenar Robin Hood: Príncep dels lladres i El Cabo del Miedo.

BCPP: McABeu

Últim dia de la setmana dels rècords mundials que erets feliç sense saber que existien

Rècord mundial de treure els ulls, no a una altra persona sinó un mateix.

La recta més llarga del mon. 146 Km de recta, a Australia es clar, el país buit.

El domino, un altre dels clàssics, en aquest cas rècord en l’estructura més alta feta amb peces de domino

Rècord mundial de mecanografia, 103 caràcters en 47 segons, no sembla massa impressionat fins que no dic que ho ha fet amb el nas

Rècord mundial d’estirar un vehicle amb un ganxo entre la cavitat nassal i bucal. Si sou sensibles no mireu el vídeo.

Pensareu que ja no queden més rècords mundials absurds però la veritat es que…

Comencem amb rècords mundials inútils variats.

38 anys amb el braç aixecat, segons diu aquest home.

L’home amb el pèl de les orelles més llarg, 25 centímetres, sí, es fastigós.

Rècord de volteretes amb un ma en 30 segons, n’he comptat 34.

Rècord de mecanografia 152 paraules per minut