Arxivar per 2017-07-12

Avui toca parlar de la sisena i última temporada de Community. L’Abed continua amb el paper de sempre, es a dir, qüestionant-se totes les incoherències que apareixen a la sèrie com si fos un més de nosaltres, es a dir, un espectador crític, a part d’això continua fent totes les accions al estil cinematogràfic, per exemple quina sèrie que ha perdut personatge any darrera any ha millorat passat la sisena temporada? Cap, per tan no val la pena continuar aquesta sèrie. L’Annie l’han adaptat una mica per tal que faci una mica el paper de Roy Troy perquè es molt important que algú tingui sintonia amb l’Abed, llavors el paper de responsabilitat que compartien Shirley i Annie s’ha desplaçat cap a la Frankie. En Chang es manté en un paper secundari i només apareix breument per fer alguna broma, tal com ha de fer, sense intentar robar protagonisme tal com va passar en la fallida temporada quatre. El que ha agafat més protagonisme aquesta temporada es el degà que s’ha integrat totalment en el grup i s’ha disfressat menys, molt menys, però en l’últim capítol ho compensa amb escreix. Jeff continua amb el mateix paper de líder del grup que sempre, i la Britta com sempre britteja, vull dir que la pífia.

No m’ho invento, els missatges subliminars estan clars.

  • En el primer capítol una nova administradora s’encarrega de fer tota la feina d’administrar la universitat que feia el nostre grup de cinc membres, Britta, Jeff, Abed, Annie, Troy no, Pierce tampoc, Shirley resulta que tampoc, però en canvi si tenim a Chang, per tan aquesta nova administradora que fa la competència al grup s’haurà d’eliminar, ah, també es el capítol dels muntatges i de les escales.
  • En el segon capítol el degà explora una realitat virtual estil anys 90, mentre que la Britta es muda a viure amb l’Annie i l’Abed, ah si i Critters portuguesos.
  • En el capítol 3 una crisis afecta a Greendale, per tan tindrem sala de crisis amb tot el que això comporta, per tan una mesura totalment desproporcionada per un fet bastant irrellevant però tothom es comporta com si ho fos.
  • En el capítol 4 no hi ha wifi i el degà s’ha de declarar gay, cosa que no sorprèn a ningú, es clar i en Chang es maltractat per un director de teatre horrible. Quina minoria esta més discriminada els negres o els gais? La lluita absurda per sentir-se part de la minoria més discriminada, però què se sabré jo sent un home blanc heterosexual i per tan opressor de minories per defecte?
  • El cinquè capítol uns presidiaris assisteixen a la universitat a traves de tele-presencia mentre que la Britta vol muntar una festa a casa però l’Abed ho porta al nivell cinematogràfic.
  • En el Capitol sis han hackejat el sistema informàtic de tal manera que han fet públics tots els mails del nostre grup protagonista, això significa treure a la llum els draps bruts, mal-rotllo a tot arreu.
  • En el capítol 7 reapareix el noi que feia venta de guerrilla que va deixar la Brita penjada. Mentrestant en Jeff no sap perquè li cau malament al membre del grup mes recent. Honda patrocina aquest capítol? Possiblement o sinó alguna marca de tambors metàl·lics, o potser el famós joc dels 90 “quines orelles porto?”
  • En el capítol 8 fan una pel·lícula amb en Chang com a protagonista perquè s’ha tornat famós però sense comptar amb en Chang com a actor, no es fàcil, però a Community no saben fer coses fàcils, el resultat es una pel·lícula tan tan tan tan dolenta i ridícula que resulta bona, per mi es un capítol dels bons de la temporada, perquè aquesta primera meitat de la temporada tampoc té molts capítols bons on triar. Ah, i sobretot i més important frisbees, molts frisbees! I recordeu que pensar molt en Chris Pratt no es sa.
  • El capítol 9 va sobre estafes, de fet el capítol ja comença homenatjant El Golpe. En aquest capítol aprendrem moltes coses útils, però la més útil de totes es com intercanviar maletins. Capítol per sobre de la mitja de la temporada.
  • El capítol 10 es un d’aquells capítols atípics que passa fora de la universitat, sí, hi ha vida fora de la universitat. Els nostres amics es quedaran atrapats en una caravana al mig de la muntanya sense benzina i hauran de conviure en un espai molt petit i col·laborar si volen sobreviure. Lo important es que la trama del capítol queda ben explicada gracies al flashback de 3 setmanes abans. Aquest també es un capítol que està per sobre de la mitjana de la temporada com gairebé tot els capítols de la segona meitat.
  • Capitol 11, portem 3 temporades sense paintball, no pot ser que torni o si? Un paintball encobert secret! Capitol ambientat en les pel·lícules d’espies al mes pur estil James Bond, aquest es l’autèntic estil Community! I ja tenim premi el premi al segon millor capítol de la temporada! Menció especial al museu de les arts bidells.
  • El capítol 12 es un documental gravat per l’Abed on es veu tota la preparació del casament d’en Gareth. Es el més fluixet d’aquesta segona meitat de la temporada que com ja he dit anteriorment es la part més bona de la temporada.
  • El capítol 13 i últim capítol del curs, la temporada i la sèrie, per tan en una sèrie normal tocaria un comiat, però Community no es normal per tan toca veure les propostes de cada membre del grup de com millorar la setena temporada sense canviar massa l’estructura per no semblar raro, però canviant-la lo suficient com per no avorrir, amb el dilema afegit de si recuperar antics personatges o mantenir els nous o deixar només els secundaris molt secundaris o posar-ne de diferents, sense dubte el capítol mes meta de la temporada, i personalment el que més m’ha agradat.

Sobre els nous personatges, apareix Keith David, conegut secundari en varies pelis però protagonista de cap. Però trobo que no aconsegueixen estar al nivell dels personatges clàssics, una llàstima, amb la Frankie pensava al principi que passava el mateix però trobo que ella si que ha encaixat millor en les històries, però sense arribar el nivell dels millors personatges que son en Jeff, la Britta, l’Annie i per sobre de tots l’Abed. Parlant en general aquesta ultima temporada està per sobre del nivell de l’any de la fuga de gas, també coneguda com a quarta temporada, però no està al nivell de les tres primeres temporades que eren les millors, jo diria que està al mateix nivell de la cinquena, faig servir molt la paraula “nivell”, oi? Crec que ja han fet bé en acabar la sèrie aquí i d’aquesta manera no es espatllar el bon record d’una pila de capítols memorablement genials. Resumint, Community no solament es una sèrie divertida i sobretot original sinó que es exactament la sèrie que jo faria si jo fes una sèrie i per tan es una sèrie que trobaré molt a faltar, sort que sempre em quedarà la possibilitat de tornar a veure els millors capítols o bé jugar al joc de taula de Community, o serà veritat el lema #SixSeasonsAndAMovie?

Recordareu altres temporades de Community. u, dos, tres, quatre i cinc. Community té un 8,6 al imdb, un 7,7 al filmaffinity i un 9 a casa meva.

Nota sisena: 8/10

BCPP: Xexu