Per 13 raons es una altra sèrie de la pròpia productora de Netflix, per això la sèrie ha tingut tanta propaganda i s’ha fet tan famosa, no pas per la seva qualitat. A través d’unes cintes de casset la Hannah, una adolescent ens explicar la seva vida, i el protagonista que es diu Clay, efectivament un altre adolescent company de classe de la Hannah, les escolta, ah per cert, la Hannah s’ha suïcidat, i les cintes les ha gravat com es obvi els dies abans de suïcidar-se, després hagués sigut molt més complicat… La Hannah era nova a la ciutat des de fa un parell d’anys, però des del primer dia que la noia li diu alguna cosa el nostre Clay es penja d’ella, els adolescents son així, quan una noia els hi fa cas s’hi pengen de seguida, les hormones…
Només conec un parell de personatges, la doctora Addison de antomia de Grey (Kate Walsh) que aquí fa de Mare de la suïcida, si, vaig mirar les dos primeres temporades de Anatomia, ho reconec, i l’altre es la que fa de germana de la Carrie a Homeland (Amy Hargreaves) que aquí es la mare d’en Clay..
La sèrie te 13 capítols, un per cada raó, casualitat? Deixaré que els lectors més espavilats del blog treguin les seves pròpies conclusions… També pensareu que hi ha 13 cintes a escoltar però resulta que nomes hi ha 7 cintes, ja que cada cinta te dos cares A i B, ho recordeu? Segur que si, tots els que passeu per aquí teniu una edat… Sembla que el nano no té massa pressa per escoltar totes les cintes, jo les hagués escoltat totes seguides, però jo dec ser més ansiós, suposo, especialment quan es tracta de la mort d’una persona, comptant que son cintes d’una hora es triga a escoltar-les totes 6 hores i mitja, es una estona d’acord, no et dona temps a escoltar-les en un dia laborable, però es que en Clay es passa dos setmanes escoltant-les! I això que li importa tan el tema tan que durant tot el dia no pot deixar de pensar-hi! A més intenta parlar amb la gent que surt en les cintes abans d’haver-les escoltat senceres, no veu que així està en clara desavantatge per falta d’informació?! Jo amb 17 anys era més tonto que ara, però no era així d’idiota. Tots els implicats saben tota la informació menys el nostre protagonista que va a pas de tortuga escoltant les típiques picabaralles entre adolescents del rotllo “avui t’estic i demà no t’estic”, i mai s’arriba a lo important. La sèrie s’hauria de dir, “m’he suïcidat per una raó i 12 parides més per omplir capítols”.
El premi a la noia més desgraciada del mon goes to…
La sèrie esta plena de trucs barats per crear tensio mentre el prota escolta les cintes, les interrupcions familiars, el radiocasset que s’espatlla, i un munt d’imprevist més que faran que la informació ens arribi en compta gotes de manera extremadament lenta i desesperant i això provoca que tinguem ganes de saber d’una punyetera vegada que coi diuen les cintes i en comptes d’això la sèrie ens obliga a veure com el Clay s’embolica a fer qualsevol cosa menys escoltar les maleïdes cintes. Per exemple, la tonteria del mapa, realment ha de fer la collonada d’escoltar la cinta en el lloc on està marcat en el mapa? No seria més còmode escoltar-les en el sofà? Com si hi haguessin proves d’algun tipus o algo en els llocs…
———— Inici espoilers ———–
Repassem les desgracies que segons la sèrie “justifiquen” el suïcidi:
– Li fan una foto on se li veuen les calces, terrible…
– El seu millor amic acaba sortint amb la seva millor amiga, alegrar-se per la felicitat dels altres? No, millor prendre’s-ho malament.
– En un paper posen que te un cul molt maco, un gran drama.
– Si un imbècil et fa fotos des de fora casa teva no ho denuncies a la poli, ni baixes la persiana, ni li dius al teu pare perquè li foti una pallissa al nano, millor et suïcides, clar.
– Un noi que li agrada i que ella es pensa que li agrada resulta que només li vol fotre ma, quina decepció! No havia passat mai això…
– Li publiquen un poema personal de manera anònima, un espant.
– Unes quantes coses de l’estil més que serveixen per omplir més de la meitat dels capítols
– Una noia es carrega una senyal de stop i no avisa a la policia, no es precisament el motiu mes clàssic per suïcidar-se.
– El noi que li agrada s’enrotlla amb ella, i per això ella s’enfada, si, efectivament està sonada.
Un missatge positiu seria, que et violin es una putada horrible, però encara que costi moltíssim una ha de ser valenta i denunciar el malparit a la policia, ja se que es fàcil de dir i molt difícil de fer, però es lo correcte, es la lliçó moral que s’hauria de donar per si de cas algú es troba en aquesta terrible situació en al vida real, però no, la sèrie es recrea en la merda i en la misèria i fa sentir a la víctima tan culpable que no li queda altre que suïcidar-se, quin missatge més espantós que està donant als adolescents!
————– Fi espoilers ————
La sèrie son un munt de flashbacks constants, més que res per tal de posar imatges a les cintes, perquè si mentre el nano escolta les cintes lo únic que veiessin fos en Clay escoltant-les ens acabaríem avorrint de la seva cara. La cinta comença dient “Tal persona es un imbècil” i llavors ens passem la resta del capítol esperant l’escena on es demostri que tal es un imbècil, i mentrestant ens hem d’empassar un pila d’escenes tòpiques de vida de institut americà que ja hem vist mil vegades, que si el ball de l’institut, que si els partits de basquet amb les animadores, que si els encreuaments fortuïts del passadís, les converses a les taquilles, el grup de musica, el bus del institut, etc.
Sembla que el Tony, l’amic del protagonista no tingui cap altre feina en tots els dies que dura la historia que anar perseguint en Clay. Per cert, en Clay es torna definitivament boig en el capítol 7, i això que fins al moment les revelacions de les cintes han estat de nivell de pati d’escola, es un nano molt sensible pel que sembla, i dramàtic, sobretot dramàtic. Es curiós també la quantitat d’amics que fa la Hannah en un parell d’anys, lo normal es tenir un grup d’amics, o dos, i algun extra, però segons sembla aquesta noia es relaciona amb mig institut i per suposat absolutament tothom li acaba fent una putada o altre just després de guanyar-se totalment la seva confiança. El nano es dedica a venjar-se tots els que han putejat a la Hannah perquè així la morta deixarà d’estar-ho, o bé el karma universal quedarà restablert o realment res de tot això…. A més es estúpid venjar-se quan només coneixes la meitat de la història, no es millor primer informar-se tot el possible i llavors actuar? Es veu que no.
Els americans els hi encanta demandar per tot, i sabeu per què? Perquè acaben guanyant casos que semblen impossibles com ara demandar al institut per un suïcidi. Si fos una sèrie amb una mica de gracia jugaria una mica amb el dubte de saber si tot el que explica la Hannah en les cintes es veritat o barreja fets reals i inventats perquè la noia era una dramàtica de primera categoria, però aquest dubte sembla no existir, la paraula d’aquesta noia es ven com la veritat absoluta, ja sabeu, els nens, els borratxos i els suïcides sempre diuen la veritat. I per últim però no menys important, perquè en una família de tan sols tres membres cada dia paren la taula del esmorzar com si hagués d’esmorzar un bufet lliure que serviria per atipar tot un autocar de la Inserso? A part de tot això la sèrie esta plena d’adolescents, potser es per això que no li tinc massa simpatia, però em sento brut mirant series per adolescents protagonitzades per adolescents, tan madur que soc jo! Es com Sensación de Vivir però actualitzada, quina vergonya… Tot i això li dono el sis per la escena del suïcidi.
Sembla que la sèrie estigui a favor del suïcidi, sembla que el justifiqui, com si fos una bona opció, resulta que si la gent et fa unes quantes putades en comptes de madurar i superar-ho (o bé assassinar a sang freda qui t’hagi putejat, a gust del consumidor) lo millor que pots fer es suïcidar-te, no m’ho invento en serio es aquest el missatge que esta donant la sèrie, com dient, es que la Hannah amb tot el que li ha passat no li queda altre opció, ah si, i absolutament tothom del seu voltant es culpable per no haver-se donat compte, tan si li vas fer alguna cosa dolenta com si només passaves per allà perquè un no en té prou amb els seus problemes, un també hauria d’ajudar a la gent que ni tan sols t’avisa que té problemes, segons la Hanna això també et converteix en directament responsable de la seva mort, que simpàtica la noia deixant això sobre la teva consciencia, eh? En serio, sort que la Hannah s’ha suïcidat perquè amb tot aquest muntatge de les cintes no hi ha dubte que la Hannah es una psicòpata de manual, no cal ser psicòleg per donar-se compte. Ho explicaré perquè quedi més clar, la sèrie dona un missatge horrible, dona entendre com si el suïcidi fos la única opció que li queda a la noia, com si ho estigues justificant, i en el fons llevat de l’últim punt de la cinta tot lo altre son desgracies que li passen a aproximadament una tercera part dels adolescents, s’haurien de suïcidar tot ells o què? Si resulta que no et fan cas just en el moment que tu vols representa es legítim suïcidar-te i no solament això sinó que la culpa es d’absolutament tots, aquest es el missatge de la sèrie, maco, eh? Així només s’aconseguirà crear més adolescents victimistes pensant-se que ningú els entén i que son els únics que tenen problemes perquè ells son el centre del mon. Que la Hannah ho hagi passat malament no la converteix automàticament en una màrtir, la Hannah amb tot el muntatge de les cintes vol aconseguir que tothom es senti fatal per la seva mort des del malparit que li ha fet una de ben grossa fins al pringat que li ha fet una tonteria, tothom per igual, sense distincions encara que la diferencia entre una putada i l’altre sigui abismal. No solament els que li han fet alguna cosa son culpables, també ho son tots aquells que han intentat ajudar-la però no han sabut com fer-ho perquè ella no parlava clar i ni tan sols ho comunicava que necessitava ajuda, suposo que esperava que la gent ho endevinés per telepatia. Es molt útil fer sentir culpable a tothom de la teva mort quan tu ja estàs morta, es una idea totalment egocèntrica i psicòpata.
Per 13 raons té un 8,5 al imdb i un 7,3 al filmaffinity.
Nota: 6/10
BCPP: OscarAzAl
Pons's blog 