Cas tipic 2658: noi li agrada noia, noi li agrada por 13 razones

Posted: 2017-07-31 in TV

Per 13 raons es una altra sèrie de la pròpia productora de Netflix, per això la sèrie ha tingut tanta propaganda i s’ha fet tan famosa, no pas per la seva qualitat. A través d’unes cintes de casset la Hannah, una adolescent ens explicar la seva vida, i el protagonista que es diu Clay, efectivament un altre adolescent company de classe de la Hannah, les escolta, ah per cert, la Hannah s’ha suïcidat, i les cintes les ha gravat com es obvi els dies abans de suïcidar-se, després hagués sigut molt més complicat… La Hannah era nova a la ciutat des de fa un parell d’anys, però des del primer dia que la noia li diu alguna cosa el nostre Clay es penja d’ella, els adolescents son així, quan una noia els hi fa cas s’hi pengen de seguida, les hormones…

Només conec un parell de personatges, la doctora Addison de antomia de Grey (Kate Walsh) que aquí fa de Mare de la suïcida, si, vaig mirar les dos primeres temporades de Anatomia, ho reconec, i l’altre es la que fa de germana de la Carrie a Homeland (Amy Hargreaves) que aquí es la mare d’en Clay..

La sèrie te 13 capítols, un per cada raó, casualitat? Deixaré que els lectors més espavilats del blog treguin les seves pròpies conclusions… També pensareu que hi ha 13 cintes a escoltar però resulta que nomes hi ha 7 cintes, ja que cada cinta te dos cares A i B, ho recordeu? Segur que si, tots els que passeu per aquí teniu una edat… Sembla que el nano no té massa pressa per escoltar totes les cintes, jo les hagués escoltat totes seguides, però jo dec ser més ansiós, suposo, especialment quan es tracta de la mort d’una persona, comptant que son cintes d’una hora es triga a escoltar-les totes 6 hores i mitja, es una estona d’acord, no et dona temps a escoltar-les en un dia laborable, però es que en Clay es passa dos setmanes escoltant-les! I això que li importa tan el tema tan que durant tot el dia no pot deixar de pensar-hi! A més intenta parlar amb la gent que surt en les cintes abans d’haver-les escoltat senceres, no veu que així està en clara desavantatge per falta d’informació?! Jo amb 17 anys era més tonto que ara, però no era així d’idiota. Tots els implicats saben tota la informació menys el nostre protagonista que va a pas de tortuga escoltant les típiques picabaralles entre adolescents del rotllo “avui t’estic i demà no t’estic”, i mai s’arriba a lo important. La sèrie s’hauria de dir, “m’he suïcidat per una raó i 12 parides més per omplir capítols”.

El premi a la noia més desgraciada del mon goes to…

La sèrie esta plena de trucs barats per crear tensio mentre el prota escolta les cintes, les interrupcions familiars, el radiocasset que s’espatlla, i un munt d’imprevist més que faran que la informació ens arribi en compta gotes de manera extremadament lenta i desesperant i això provoca que tinguem ganes de saber d’una punyetera vegada que coi diuen les cintes i en comptes d’això la sèrie ens obliga a veure com el Clay s’embolica a fer qualsevol cosa menys escoltar les maleïdes cintes. Per exemple, la tonteria del mapa, realment ha de fer la collonada d’escoltar la cinta en el lloc on està marcat en el mapa? No seria més còmode escoltar-les en el sofà? Com si hi haguessin proves d’algun tipus o algo en els llocs…

———— Inici espoilers ———–

Repassem les desgracies que segons la sèrie “justifiquen” el suïcidi:
– Li fan una foto on se li veuen les calces, terrible…
– El seu millor amic acaba sortint amb la seva millor amiga, alegrar-se per la felicitat dels altres? No, millor prendre’s-ho malament.
– En un paper posen que te un cul molt maco, un gran drama.
– Si un imbècil et fa fotos des de fora casa teva no ho denuncies a la poli, ni baixes la persiana, ni li dius al teu pare perquè li foti una pallissa al nano, millor et suïcides, clar.
– Un noi que li agrada i que ella es pensa que li agrada resulta que només li vol fotre ma, quina decepció! No havia passat mai això…
– Li publiquen un poema personal de manera anònima, un espant.
– Unes quantes coses de l’estil més que serveixen per omplir més de la meitat dels capítols
– Una noia es carrega una senyal de stop i no avisa a la policia, no es precisament el motiu mes clàssic per suïcidar-se.
– El noi que li agrada s’enrotlla amb ella, i per això ella s’enfada, si, efectivament està sonada.

Un missatge positiu seria, que et violin es una putada horrible, però encara que costi moltíssim una ha de ser valenta i denunciar el malparit a la policia, ja se que es fàcil de dir i molt difícil de fer, però es lo correcte, es la lliçó moral que s’hauria de donar per si de cas algú es troba en aquesta terrible situació en al vida real, però no, la sèrie es recrea en la merda i en la misèria i fa sentir a la víctima tan culpable que no li queda altre que suïcidar-se, quin missatge més espantós que està donant als adolescents!

————– Fi espoilers ————

La sèrie son un munt de flashbacks constants, més que res per tal de posar imatges a les cintes, perquè si mentre el nano escolta les cintes lo únic que veiessin fos en Clay escoltant-les ens acabaríem avorrint de la seva cara. La cinta comença dient “Tal persona es un imbècil” i llavors ens passem la resta del capítol esperant l’escena on es demostri que tal es un imbècil, i mentrestant ens hem d’empassar un pila d’escenes tòpiques de vida de institut americà que ja hem vist mil vegades, que si el ball de l’institut, que si els partits de basquet amb les animadores, que si els encreuaments fortuïts del passadís, les converses a les taquilles, el grup de musica, el bus del institut, etc.

Sembla que el Tony, l’amic del protagonista no tingui cap altre feina en tots els dies que dura la historia que anar perseguint en Clay. Per cert, en Clay es torna definitivament boig en el capítol 7, i això que fins al moment les revelacions de les cintes han estat de nivell de pati d’escola, es un nano molt sensible pel que sembla, i dramàtic, sobretot dramàtic. Es curiós també la quantitat d’amics que fa la Hannah en un parell d’anys, lo normal es tenir un grup d’amics, o dos, i algun extra, però segons sembla aquesta noia es relaciona amb mig institut i per suposat absolutament tothom li acaba fent una putada o altre just després de guanyar-se totalment la seva confiança. El nano es dedica a venjar-se tots els que han putejat a la Hannah perquè així la morta deixarà d’estar-ho, o bé el karma universal quedarà restablert o realment res de tot això…. A més es estúpid venjar-se quan només coneixes la meitat de la història, no es millor primer informar-se tot el possible i llavors actuar? Es veu que no.

Els americans els hi encanta demandar per tot, i sabeu per què? Perquè acaben guanyant casos que semblen impossibles com ara demandar al institut per un suïcidi. Si fos una sèrie amb una mica de gracia jugaria una mica amb el dubte de saber si tot el que explica la Hannah en les cintes es veritat o barreja fets reals i inventats perquè la noia era una dramàtica de primera categoria, però aquest dubte sembla no existir, la paraula d’aquesta noia es ven com la veritat absoluta, ja sabeu, els nens, els borratxos i els suïcides sempre diuen la veritat. I per últim però no menys important, perquè en una família de tan sols tres membres cada dia paren la taula del esmorzar com si hagués d’esmorzar un bufet lliure que serviria per atipar tot un autocar de la Inserso? A part de tot això la sèrie esta plena d’adolescents, potser es per això que no li tinc massa simpatia, però em sento brut mirant series per adolescents protagonitzades per adolescents, tan madur que soc jo! Es com Sensación de Vivir però actualitzada, quina vergonya… Tot i això li dono el sis per la escena del suïcidi.

Sembla que la sèrie estigui a favor del suïcidi, sembla que el justifiqui, com si fos una bona opció, resulta que si la gent et fa unes quantes putades en comptes de madurar i superar-ho (o bé assassinar a sang freda qui t’hagi putejat, a gust del consumidor) lo millor que pots fer es suïcidar-te, no m’ho invento en serio es aquest el missatge que esta donant la sèrie, com dient, es que la Hannah amb tot el que li ha passat no li queda altre opció, ah si, i absolutament tothom del seu voltant es culpable per no haver-se donat compte, tan si li vas fer alguna cosa dolenta com si només passaves per allà perquè un no en té prou amb els seus problemes, un també hauria d’ajudar a la gent que ni tan sols t’avisa que té problemes, segons la Hanna això també et converteix en directament responsable de la seva mort, que simpàtica la noia deixant això sobre la teva consciencia, eh? En serio, sort que la Hannah s’ha suïcidat perquè amb tot aquest muntatge de les cintes no hi ha dubte que la Hannah es una psicòpata de manual, no cal ser psicòleg per donar-se compte. Ho explicaré perquè quedi més clar, la sèrie dona un missatge horrible, dona entendre com si el suïcidi fos la única opció que li queda a la noia, com si ho estigues justificant, i en el fons llevat de l’últim punt de la cinta tot lo altre son desgracies que li passen a aproximadament una tercera part dels adolescents, s’haurien de suïcidar tot ells o què? Si resulta que no et fan cas just en el moment que tu vols representa es legítim suïcidar-te i no solament això sinó que la culpa es d’absolutament tots, aquest es el missatge de la sèrie, maco, eh? Així només s’aconseguirà crear més adolescents victimistes pensant-se que ningú els entén i que son els únics que tenen problemes perquè ells son el centre del mon. Que la Hannah ho hagi passat malament no la converteix automàticament en una màrtir, la Hannah amb tot el muntatge de les cintes vol aconseguir que tothom es senti fatal per la seva mort des del malparit que li ha fet una de ben grossa fins al pringat que li ha fet una tonteria, tothom per igual, sense distincions encara que la diferencia entre una putada i l’altre sigui abismal. No solament els que li han fet alguna cosa son culpables, també ho son tots aquells que han intentat ajudar-la però no han sabut com fer-ho perquè ella no parlava clar i ni tan sols ho comunicava que necessitava ajuda, suposo que esperava que la gent ho endevinés per telepatia. Es molt útil fer sentir culpable a tothom de la teva mort quan tu ja estàs morta, es una idea totalment egocèntrica i psicòpata.

Per 13 raons té un 8,5 al imdb i un 7,3 al filmaffinity.

Nota: 6/10

BCPP: OscarAzAl

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Deu meu quin desastre… Però si tothom sap que els adolescents tenen el cervell constantment atacat per les hormones i per tant no poden raonar! Què foten els adults de la vida d’un adolescent yankee si no aconsegueixen ni tan sols convèncer-lo que encara que ara estigui mal, d’aquí uns anys tornarà a estar bé i tot això que li passa es veurà com una mala reacció al àcid o ketamina o del pal…

    Ara bé, he de dir que aquesta merda crec que va passar a la vida real. N’hi ha fins i tot una pàgina de facebook d’una noia que s’ha matat perquè els companys de cole l’havien violat a una suposada “festa privada” on la van portar 2 “amigues”, i després no van parar de burlar-se d’ella. La pàgina és de la mare, i serveix per presentar-hi laments, condols i deu sap què més. No recordo si van pillar als culpables de la violació, la mare si que va fer pressions després del suicidi.

    • Pons ha dit:

      Només falta que ara li posis la idea al cap d’un adolescent amb el cervell regirat per les hormones que en el fons suïcidar-se es una opció viable quan les coses no et surten tan bé com voldries, que es el que sembla estar fent la sèrie.

      Casos semblants com aquest lamentablement segur que n’han passat uns quants, el que afegeix la sèrie es tot el rotllo de les cintes per tal que tot sigui més dramàtic.

  2. XeXu ha dit:

    M’has sorprès amb aquesta ressenya, pensava que no la miraves aquesta. A mi em falten tres capítols per acabar-la, i malgrat que t’he de donar la raó amb la crítica que en fas, no esmentes que la sèrie sap atrapar igualment i que vols arribar fins el final. Desconec si el final serà decebedor o no, però també penso que hi ha molta ximpleria i que la Hannah és una dramàtica de campionat, que la major part de coses que li passen els han passat ja a la majoria d’adolescents. Però encara que es faci amb trucs barats, la intriga es manté i, almenys a mi, no se’m passa pel cap deixar-la (i menys ara que hi comença a haver marro de veritat). A la meva parella també la tira enrere que sigui una sèrie d’adolescents, però jo tinc ganes d’acabar-la, la miraria encara que ella passés. Nota també que potser ho exageren tot perquè hi hagi sèrie, però si en Clay fos una mica més despert i espavilat, tampoc no hi hauria sèrie. S’haurien embolicat al primer capítol, i s’ha acabat.

    El tema del suïcidi es pot interpretar de moltes maneres, però és cert que el missatge que dóna no és gaire encertat. Hauré d’acabar de veure-la per saber si canvia la percepció, però és veritat que la Hannah és molt dramàtica i que per més problemes que tingui, basar tota la sèrie en culpar tothom d’una decisió que ella va prendre és molt exagerat. Sobretot perquè sempre hi ha sortides per adolescents tristos, i els seus motius banalitzen les depressions i els trastorns reals que porten a algú a treure’s la vida. Per contra, la sèrie normalitza altres temes de l’adolescència que la fan més realista. L’homosexualitat o les relacions entre diferents ètnies en són exemples, i encara que encara té defectes, és bo que es vagin visualitzant els canvis socials en els productes televisius, perquè ajuden a normalitzar. On falla més és en visualitzar el feminisme, i la repartició de rols, però mica en mica.

    Ah, ja sabia jo que la mare de la Hannah em sonava d’alguna cosa!! La mare d’en Clay també ha sortit a moltes sèries. Ah, i per cert, en Clay surt a un capítol de la teva estimada Mentalista.

    • Pons ha dit:

      Si que esmento que la sèrie enganxa, concretament dic “això provoca que tinguem ganes de saber d’una punyetera vegada que coi diuen les cintes”, el que passa es que potser no ho dic d’una manera molt fina… Per això li poso el sis a la sèrie perquè encara que la trama no sigui gaire consistent i els nanos facin una mica de ràbia al final vols saber com acaba.

      No demano que en Clay sigui espavilat, els adolescents difícilment ho són, no tenen experiència en la vida, per això de tot en fan un drama, simplement demanaria que no fes l’imbècil i escoltés les cintes d’una vegada en comptes d’anar barallant-se amb tothom sense conèixer la història completa.

      Sobre el feminisme realment em fa dubtar si els instituts als EEUU són realment així o només són tòpics del cine, es a dir, encara hi ha tot això que tot girà al voltant de l’equip de basquet que són uns herois i les noies es limiten a fer d’animadores, acompanyament florero i gràcies, eh?

      M’he embolicat i he ajuntat les dos mares, una es la de Homeland i l’altra es la de Anatomia. I tant que recordo en Clay d’aquell mític capítol del Mentalista perquè el Mentalista tan sols té 151 capítols i recordo cada maleit secundari de cada capítol, va home va, però si ni tan sols el recordo en el seu paper com a fill del doctor Shepard de Lost ni tan sols en el paper de Michael Scofield de nen.

    • ahse ha dit:

      Jo crec que t’estàs perdent en els detalls i no arribes a veure el què de la peli. Pel que sembla la teva parella tampoc és més espavilada, sino no estaria jo aquí aclarint-ho:

      aquestes coses passen a la vida real i no són gens divertides. Apostaria que no hi ha gaire adolescent que es mati sense intentar culpar als altres, el cervell s’ho passa molt de merda amb la reestructuració neuronal que toca a aquella edat. Diuen que l’amygdala té una activitat massa intensa i per això tot adolescent acaba reaccionant de manera exagerada. No és que siguin dramàtics sino que el món sencer es veu d’una forma molt diferent.

      Ara bé, per a un adult un adolescent de la societat moderna d’avui dia poc probable serà bona companyia, però què tal si enlloc de mostrar les seves manques amb el dit intentaries entendre’ls? Suposadament ja ets prou madur per aconseguir-ho… (siguem sincers, jo ho dubto)

    • ahse ha dit:

      “Cassy was my world, she still is and she always will be. But now I have nothing, and I’m still trying to find a reason to go on without her. You didn’t just cause the death of my child, my child who I have loved and poured my heart & soul and every fibre of my being into for almost 16 years, you also killed my future with her. I’ll never see her marry, I’ll never have grandchildren. You destroyed so many lives in one stupid, selfish, spiteful act which stemmed from the jealousy of one mean bully girl who you stupidly allowed to get you all on side. This was not a game, this was not just a night of fun for you, you took away my child’s innocence, her trust in humanity, her dignity, her rights as a human being, her ability to live a normal life … and ultimately her life itself.

      I’m not a mean, angry, or vindictive person … but what you kids did … I hope you never forgive yourselves and never forget the name Cassidy Trevan. You all have blood on your hands for as long as you live.

      Bullying killed my child, bullying must be taken seriously. Please share.

      Linda Trevan”

      Això és d’un post escrit per una mare. Real. De una adolescent morta. Real. Realment morta. Suicidi. Gràcies a les putades de companys de cole. Tots menors d’edat, eh?

      El troç de post porta un missatge, bastant clar, bastant seriós i bastant xungo perquè li prestis l’atenció. “Bullying must be taken seriously”, sobre tot perquè els nens i els adolescents són molt vulnerables, perquè no tothom reacciona de la mateixa manera i perquè alguns acabaran fent-se mal gràcies a l’imbecilitat dels altres i a l’indiferèncias dels adults que podrien provocar un canvi.

      Ara bé, no és que estigui dient que fossis tu un adult o que els teus comportaments podrien provocar canvis, faltaria més! Només dic que utilitzis el teu IQ de bioquímic per intentar entendre.

  3. joana61 ha dit:

    Grrrr has fet un spoiler? La tinc a punt de veure! :(

  4. Eva ha dit:

    La durada no és cap excusa. Per als adolescents no hi ha dies laborables.
    No he vist la série però, com tothom, n’he sentit a parlar molt.

    • Pons ha dit:

      Sentir-ne a parlar no es sinònim de qualitat, mira per exemple Stranger Things, això només vol dir que les campanyes de màrqueting de la producció pròpia de Netflix són molt i molt eficients.

    • ahse ha dit:

      Correcte! Varis estudis demostren que el cervell adolescent necessita descansar de matí cap a migdia i presenta pics d’activitat a la nit. ^^

  5. ÒscarAzAl ha dit:

    Algunes observacions:
    -Certament, hi ha molta palla i durant més de la meitat de la sèrie penses que la noia està millor morta.
    -El 90 % d’estudiants de l’institut són models: molt guapos, però poc espavilats.
    -Qualsevol personatge que no sigui d’ètnia blanca és gai.
    -Pots ser un personatge blanc amb més ploma que una gallina i no ser gai.
    -L’amic que el persegueix i va de Yoda demostra no tenir ni idea del que diuen les cintes per les respostes que dona.
    -L’amic que va de Yoda és el personatge més irreal, forçat, poc creïble, artificial… que he vist mai.

    • ahse ha dit:

      Això dels estudiants d’institut macos i tontets és una realitat, més aviat trista. Els que van de Yoda acostumen ser irreals.

    • Pons ha dit:

      Coincideixo amb tu que l’amic Yoda està molt forçat, no té vida pròpia només existeix com a ombra del protagonista, i lo de ombra no ho dic perquè sigui fosc de pell, eh? I per suposat que trobo que la sèrie hi ha molta tonteria, però una sèrie de 3 capítols no vendria tan.

  6. El Peix ha dit:

    Jo la volia mirar, però després d’aquest ressenya n’he perdut les ganes cosa que ja està bé perquè no tinc temps de mirar tantes series…

  7. Ciutadà K ha dit:

    Doncs, sí, estic molt d’acord amb tot el que li critica, fins i tot estic d’acord amb el 6 que li ha posat. Però -malgrat quedi com l’Avi de la reunió amb el què vaig a dir- si tens fills pre-adolescents a casa la sèrie pren un altre interès perquè aquest descontrol hormonal el veus cada dia i veus situacions a la pantalla més realistes del que haugessis pensat mai … I que ‘enganxa’ és inevitable.
    En marxa tenen la segona temporada, doncs.

  8. JOMATEIXA ha dit:

    La vaig començar, però ho vaig deixar després d’alguns capítols. Estic totalment d’acord amb tu amb tot. A mi se m’acudien mil raons molt millors perquè algú es suïcidi, i mil raons més per superar-ho.
    Hi ha també el llibre, i tant la sèrie com el llibre tenen molt èxit. Els adolescents tenen tendència al dramatisme, jo en tinc dos a casa i quan vaig intentar rebatre la qualitat de la sèrie i la importància relativa de les raons gairebé se’m mengen.
    :(

    • Pons ha dit:

      Els adolescents tenen drama corrent per les venes, encara han d’aprendre a relativitzar els problemes i veure que el que a ells els preocupa es ridícul al costat de la gent amb autèntics problemes. Una guerra haurien d’haver passat :P

  9. M’ha fet gràcia això de “m’he suïcidat per una raó i 12 parides més per omplir capítols”
    A mi la sèrie em va agradar molt, però és cert que en algunes coses tens raó

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s