Arxivar per Agost, 2017

Fer art amb fruita i verdura també es art? Jo crec que si.
CR_650618_arte_con_fruta_y_verdura

Si fas escultures amb xiclets també es art? Jo crec que si.
16082397-esculturas-de-chiclep

I si el que fa en Ben Wilson es pintar xiclets també es art? Es una mica guarrada, però també crec que si.
CR_637074_ben_wilson

I si fas art amb roques? També es art? Jo crec que si.
stone_art_48

I per últim, fer flors amb aigua de colors es art? Doncs jo crec que si.
6939443122_cd5dc98d34

Anuncis

Aquest es el típic post de rigor que s’ha de publicar dient que ja he tornat de vacances quan es evident que si publico alguna cosa es que he tornat de vacances, sinó continuaria sense publicar res, tot i que ja sabeu que jo ho programo tot per tan aquest post ha estat escrit abans de marxar de vacances i realment no sabreu si he tornat de vacances o no fins que em veieu contestar els vostres comentaris que no deixareu si vosaltres no heu tornat de vacances, que espero que si perquè seria injust que jo ja no tingués vacances i vosaltres si.

La tornada a la feina sempre es més agradable amb un meme d’un gatet, no…?


Recordar-vos també que encara estem al agost i que per tan encara estic en mode jornada intensiva i que el proper post es publicarà dimecres, aprofito per dir que la setmana vinent ja no estarem a l’agost (observació bastant òbvia) i que per tan ja abandonaré la jornada intensiva (observació bastant coherent), per tan amb aquest avís m’estalvio d’escriure un cutre-post com el d’avui pel dilluns que ve que només vindria a dir que el blog ja no està en jornada intensiva. Per acabar i per generar una mica d’expectatives de cara a la temporada de Pons’s Blog 2017-2018 que avui comença dir que el divendres començaré una nova secció del blog que en principi serà permanent fins que em cansi del blog, fins que me’n cansi de la secció o fins que s’acabin els divendres, el primer que passi abans.

Alguns de vosaltres us queixareu que aquest CT sense substància després de tres setmanes sense cap publicació pot semblar poca cosa, però us penseu que no he estat ocupat aquest temps? No us heu fixat que està encara la Terra d’una peça? És que han activat els Morlocks la seva màquina del Judici Final? No us diré gràcies a qui seguiu vius, però és la mateixa persona que abans dedicava molt de temps a escriure casos típics en aquest blog.

Abandono la jornada intensiva d’estiu per unes merescudes vacances, si tot va bé tornaré el 28 d’agost, i si no va bé també tornaré el 28 igualment perquè ja tinc posts programats per aquells dies… Efectivament us deixaré sense Pons’s Blog durant 3 setmanes. Ei! No us queixeu que l’agost passat vaig publicar només tres posts o sigui que les vacances d’aquest any seran més lights que les de l’any anterior. Parlant de vacances, us recomano que aprofiteu que jo faig vacances per fer-les també, com a mínim en els vostres blogs ja que no penso llegir res del què publiqueu mentre estigui de vacances, i jo no sóc d’aquells que un cop tornen de vacances recuperen la feina perduda i repassen els posts pendents, ni de broma, els posts perduts es quedaran perduts.

Mode vacances ON

Si us trobeu orfes de contingut sempre podeu visitar el meu twitter. Si no us agrada twitter i trobeu a faltar l’aspecte del meu blog podeu visitar-lo i fer clic en els enllaços que apareixen sota del calendari de la barra lateral del blog que ves per on coincideixen amb tot el què comparteixo a twitter. Pels més nostàlgics sempre podeu desplegar l’arxiu que també es troba a la barra lateral (visca la barra lateral!) i escollir un mes i un any al atzar i re-descobrir posts, una mica al estil dels dimarts vintage però amb encara menys feina per mi. Recordeu que ens tornarem a veure el dilluns 28 amb noves idees brillants que revolucionaran el blog tal i com el coneixeu! O potser només es un fals reclam publicitari, si ho voleu descobrir haureu d’esperar tres setmanes. Bones vacances!

Avui toca parlar sobre el sucre. Tenim clar que el sucre es dolent, no? El sucre només aporta calories, es a dir res de proteïnes, grasses essencials, vitamines ni minerals, es dir són les anomenades calories buides. Ja, i a part de no servir per res, quines conseqüències indesitjables comporta el sucre? I quan dic “sucre” em refereixo a la glucosa en general. Les caries a les dents per començar, però hi ha altres problemes pitjors com ara que part d’aquesta glucosa s’emmagatzema en el fetge en forma de glucogen, i quan el fetge té massa glucogen pateix i obtenim lipoïdosi hepàtica. Un altre problema es la resistència a la insulina, per absorbir aquesta glucosa el cos segrega la insulina, d’aquesta manera la glucosa passa a les cèl·lules, però quan les cèl·lules queden satisfetes (i les cèl·lules queden satisfetes amb molt poca glucosa) la insulina decideix guardar la glucosa restant en forma de greix, no fos cas. Quanta més glucosa més insulina segrega el cos, quanta més insulina segrega el cos més s’acostuma el cos a tenir un nivell alt d’insulina per tan es necessita més insulina per tal que aquesta faci el mateix efecte i en mica en mica es va desenvolupant una resistència a la insulina, i això fa que el sucre no es metabolitzi bé, i això comporta nivells alts de sucre en sang, i el sucre afavoreix la inflamació i aquesta inflamació comporta problemes varis, però sobretot circulatoris, i això repercuteix en malalties cardiovasculars. Tenir la insulina alta també es perjudicial per la salut ja que la insulina acumula el greix en el nostre teixit adipós, les cèl·lules grasses expandint-se alliberen molècules inflamatòries (citocines) que tenen efectes perjudicials en l’organisme. La insulina converteix en el fetge els carbohidrats en forma de greix i aquests són enviats al torrent circulatori en forma de lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDL), que acaben convertint-se en lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) (conegudes com a “colesterol dolent”) i també es redueix el HDL (Lipoproteïnes d’alta densitat o “colesterol bo”). La insulina eleva la tensió arterial, en actuar sobre el ronyó, retenint més sodi i aigua. També redueix l’excreció renal d’àcid úric, que augmenten en la sang. La insulina també afecta les parets de les artèries, endurint i estrenyent-les. La insulina incrementa el transport de triglicèrids i colesterol dins de les cèl·lules musculars arterials, formant la placa d’ateroma.

El problema es que tot porta glucosa, i quan dic tot vull dir tots els aliments inclús els que no tenen sucre, el peix, la carn, les verdures i les llegums incloses, a veure tot no, per exemple un clau no porta glucosa, un clau porta ferro o acer però un clau no forma part de l’alimentació, a excepció que siguis un faquir… Però hi ha dos diferències principals entre la glucosa que trobem per exemple en unes galetes Maria i un enciam, la primera la dosis, i la segona la velocitat d’absorció. La dosis està clara, tot es un verí el que et mata es la dosis, una sola galeta Maria té tanta glucosa com 2 Kg d’enciam, la diferència es que ningú es menja mai una sola galeta i ningú es menja mai 2 Kg d’enciam de cop. Primer concepte clar, passem al següent, la velocitat d’absorció es tan o més important que la dosis, la galeta Maria porta sucre que s’absorbeix immediatament, mentre que la glucosa de l’enciam està amb fibra i cel·lulosa d’aquesta manera s’absorbeix molt més lentament permetent al cos treballar bé, d’aquesta velocitat d’absorció en diem Índex Glucèmic, així amb majúscules perquè soni més important, com més alt sigui aquest índex més ràpid s’absorbeix i per tan es pitjor.

Referències: La Meteo que viene, Pharmaceutical journal, El confidencial i Health bolt.

BCPP: Xexu x2