Cas típic 2659: noi li agrada noia, noi li no li agrada el sucre

Posted: 2017-08-02 in Divagacions meves

Avui toca parlar sobre el sucre. Tenim clar que el sucre es dolent, no? El sucre només aporta calories, es a dir res de proteïnes, grasses essencials, vitamines ni minerals, es dir són les anomenades calories buides. Ja, i a part de no servir per res, quines conseqüències indesitjables comporta el sucre? I quan dic “sucre” em refereixo a la glucosa en general. Les caries a les dents per començar, però hi ha altres problemes pitjors com ara que part d’aquesta glucosa s’emmagatzema en el fetge en forma de glucogen, i quan el fetge té massa glucogen pateix i obtenim lipoïdosi hepàtica. Un altre problema es la resistència a la insulina, per absorbir aquesta glucosa el cos segrega la insulina, d’aquesta manera la glucosa passa a les cèl·lules, però quan les cèl·lules queden satisfetes (i les cèl·lules queden satisfetes amb molt poca glucosa) la insulina decideix guardar la glucosa restant en forma de greix, no fos cas. Quanta més glucosa més insulina segrega el cos, quanta més insulina segrega el cos més s’acostuma el cos a tenir un nivell alt d’insulina per tan es necessita més insulina per tal que aquesta faci el mateix efecte i en mica en mica es va desenvolupant una resistència a la insulina, i això fa que el sucre no es metabolitzi bé, i això comporta nivells alts de sucre en sang, i el sucre afavoreix la inflamació i aquesta inflamació comporta problemes varis, però sobretot circulatoris, i això repercuteix en malalties cardiovasculars. Tenir la insulina alta també es perjudicial per la salut ja que la insulina acumula el greix en el nostre teixit adipós, les cèl·lules grasses expandint-se alliberen molècules inflamatòries (citocines) que tenen efectes perjudicials en l’organisme. La insulina converteix en el fetge els carbohidrats en forma de greix i aquests són enviats al torrent circulatori en forma de lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDL), que acaben convertint-se en lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) (conegudes com a “colesterol dolent”) i també es redueix el HDL (Lipoproteïnes d’alta densitat o “colesterol bo”). La insulina eleva la tensió arterial, en actuar sobre el ronyó, retenint més sodi i aigua. També redueix l’excreció renal d’àcid úric, que augmenten en la sang. La insulina també afecta les parets de les artèries, endurint i estrenyent-les. La insulina incrementa el transport de triglicèrids i colesterol dins de les cèl·lules musculars arterials, formant la placa d’ateroma.

El problema es que tot porta glucosa, i quan dic tot vull dir tots els aliments inclús els que no tenen sucre, el peix, la carn, les verdures i les llegums incloses, a veure tot no, per exemple un clau no porta glucosa, un clau porta ferro o acer però un clau no forma part de l’alimentació, a excepció que siguis un faquir… Però hi ha dos diferències principals entre la glucosa que trobem per exemple en unes galetes Maria i un enciam, la primera la dosis, i la segona la velocitat d’absorció. La dosis està clara, tot es un verí el que et mata es la dosis, una sola galeta Maria té tanta glucosa com 2 Kg d’enciam, la diferència es que ningú es menja mai una sola galeta i ningú es menja mai 2 Kg d’enciam de cop. Primer concepte clar, passem al següent, la velocitat d’absorció es tan o més important que la dosis, la galeta Maria porta sucre que s’absorbeix immediatament, mentre que la glucosa de l’enciam està amb fibra i cel·lulosa d’aquesta manera s’absorbeix molt més lentament permetent al cos treballar bé, d’aquesta velocitat d’absorció en diem Índex Glucèmic, així amb majúscules perquè soni més important, com més alt sigui aquest índex més ràpid s’absorbeix i per tan es pitjor.

Referències: La Meteo que viene, Pharmaceutical journal, El confidencial i Health bolt.

BCPP: Xexu x2

Anuncis
Comentaris
  1. Ciutadà K ha dit:

    Ostres! avui li ha sortit un post ben pedagògic, sr. Pons. Hem après!! Gràcies

  2. ahse ha dit:

    El sucre és bo. Igual que l’oxígen que t’oxida però sense estàs mort, hom no podria viure sense sucre, tampoc. El glucogen es troba a la musculatura i quan s’acaba ja no et pots moure. :-P

    El greix és bo. Imaginem-nos què passaria si en lloc de greix estariem acumulant glucosa: tindriem una massa corporal ben bé doble!! I els que tenen sobrepes no aconseguiriem ni arrastrar-se per la terra per culpa de la gravetat i de l’energía que un ha de gastar per moure’s.

    Els claus formen part de la dieta dels vegans i vegetarians: perquè les plantes també senten dolor quan les mates per menjar-les. Per això l’AhSe té plantes com a mascotes – i no les menja!

    Visca el Pons ^^

    • Pons ha dit:

      No t’hauries de preocupar massa de la falta de glucosa es el fetge es perfectament capaç de generar-lo en cas de necessitat a partir del glucogen emmagatzemat, i com dic tots els aliments porten glucosa encara que sigui en poca quantitat i amb baix índex glucèmic.

      El greix es criminalitzava en el passat en comptes del veritable culpable que es el sucre, se sap que el greix que es consumeix no es transforma en greix corporal com es pensava abans.

      Jo tampoc em menjo la meva mascota aquàtica

      • ahse ha dit:

        Digues-li això de no preocupar-se a la meva musculatura dolorida. La glucosa és necessaria per poder viure.

        El greix és bo! Imagina’t que en lloc de greix emmagatzemaries la mateixa quantitat d’energia amb glucogen :-P

        Si la llences pel water després de tenir-la morta ja és com si te l’haguessis menjat.

  3. McAbeu ha dit:

    Un post realment molt interessant, molts de nosaltres no som gens conscients del sucre “amagat” dins de molts aliments que consumim. Que el sucre és dolent. ho sabem. Que consumit en excés és perjudicial, també. Però sovint ho oblidem, sobretot quan ens posen davant un donut glacè, per exemple.

  4. Laura T. Marcel ha dit:

    Carai quina diserció!!! Anirem amb compte que ho has pintat molt magre! Sort que a mi no m’agraden les coses massa dolces, tot i que no contava amb els sucres “amagats”.

    • Pons ha dit:

      Per descobrir els sucres amagats fixa’t en la etiqueta que es obligatori que ho posi. En cas que no porti etiqueta vol dir que no es un producte processat i per tan no hi han afegit sucre artificialment

    • ahse ha dit:

      També pots buscar els E-s a la wiki anglesa.

  5. Elfreelang ha dit:

    gràcies has explicat molt bé els maleficis per la salut que porta el sucre …..no sé si amb l’estevia ….aquella planta que ara ja es comercialitza sembla ser que actua diferent ….jo he tingut dos alumnes que eren diabètics …..conec una mica el tema; has fet una molt bona explicació i molt didàctica

  6. XeXu ha dit:

    Caram, un post molt científic, això està bé. Però també hauries pogut dir per què el sucre és necessari en la nostra alimentació, no? Podries explicar que el glucogen no només s’acumula al fetge, sinó també als músculs, i que és quan els reserves estan completes que es comencen a generar àcids grassos per processos de lipogènesi. El glucogen del fetge és una reserva que es gasta només en cas de necessitat, però la dels músculs aporta la quantitat d’energia que necessitem per fer exercici o senzillament per moure’ns després d’haver processat tot el menjar, és a dir que hem de tirar de reserves. No és fins que es gasta el glucogen que començarem a consumir àcids grassos per obtenir l’energia, que per cert són molt més energètics que la glucosa, i per això es gasten preferentment. El problema és que a partir de la glucosa es poden produir àcids grassos, i si n’hi ha molta, després de les reserves de glucogen, en generarem. I els àcids grassos s’emmagatzemen en forma de triglicèrids (un glicerol i tres àcids grassos), que és el que coneixem com a greix, i això no ens agrada.

    Si no hi ha glucosa i hem de tirar d’àcids grassos per obtenir energia, es trenquen triglicèrids i s’obtenen aquests AG, i els fem servir. Problema gros: a partir dels AG no es pot revertir a glucosa, com si que es pot fer al revés, de glucosa a AG, per un sol pas. Nosaltres no podem perquè ens falta un únic enzim, però les plantes sí que poden, són éssers superiors a nosaltres. Però què passa si no hi ha glucosa, no hem quedat que els AG ja ens donen l’energia que necessitem? Doncs en la major part del cos sí, no hi ha problema. Però hi ha algunes parts molt concretes, aquelles en les que no pot participar-hi l’oxigen per oxidar la glucosa ni àcids grassos i obtenir-ne així l’energia, on només podrem consumir glucosa (i cossos cetònics en casos extrems, però aquesta és una altra història). En aquests llocs la glucosa no fa la glucòlisi i entra a cicle de Krebs via AcetilCoA com a tot arreu, allà la glucosa fa fermentació làctica perquè no hi ha disponibilitat d’oxigen, i el rendiment energètic és molt menor, però és el que hi ha (si no recordo malament, via fosforilació oxidativa s’obtenen 32 ATP per cada glucosa, i via fermentació només 2, en balanç global. (ATP, adenosin trifosfat, és la moneda energètica que fa servir el cos).

    Podria semblar que això és una raresa, un teixit que funciona sense oxigen al nostre cos? Quines coses. Bé, estaríem parlant, entre d’altres, d’un teixit insignificant com és el cervell. Al cervell li cal glucosa per poder obtenir energia, i a fe que en gasta moltíssima, el seu metabolisme és molt actiu, no és casualitat que sigui una de les parts del cos que realment està a 37ºC, juntament amb el fetge i els altres òrgans interns. No pot fer servir AG, aquests no passen la barrera hematoencefàlica, així que la glucosa és imprescindible.

    Així que nens i nenes, és veritat, un excés de sucre és dolent, i els aliments amb sucres afegits no són sans. Però que la glucosa estigui a tot arreu tampoc és casualitat, deu ser perquè és una molècula cabdal per la majoria d’éssers vius. No la criminalitzem tampoc.

    • Pons ha dit:

      No estic dient la glucosa no sigui imprescindible, el que estic dient que un abús pot comportar problemes. Quedar-se curt de glucosa amb la alimentació que tenim avui en dia es complicat, perquè com molt bé dius tots els aliments porten glucosa, per tan el problema en la gran majoria dels casos es per excés de glucosa en comptes de per falta d’aquesta, en especial si aquesta prové d’aliments amb índex glucèmic alt. En els casos puntuals que necessites fer un esforç de llarga durada es necessari que les reserves d’energia estiguin bé, això no t’ho discuteixo, però lo habitual es tenir una vida sedentària.

      Sigui com sigui he trobat la informació complementaria al post del teu comentari molt interessant i per això et donen un BCPP doble.

      • XeXu ha dit:

        Caram, quanta generositat! M’encantaven els temes de metabolisme a la carrera, així que si em dónes peu, és clar, ho aprofito, hehehe. Tens raó que el sucre és més dolent per excés que per defecte, perquè a més els nivells circulants són importants i estan moooolt regulats, el marge és molt petit, i si estan fora d’aquest marge, és patològic, prou bé que ho saps.

    • ahse ha dit:

      No se d’on t’has tret això del cervell. Tampoc entenc com ets que t’has graduat en bioquímica. T’aniria bé anar de click-baits per Internet de tant en tant i no fer afirmacions sense fundaments aquí al bloc del Pons, que és un dels més transitats i populars blocs de la catosfera. Espero que el BCPP no sigui per això del cervell, seria un error dels més horribles que mai es podrien fer, donant esperances de _poder_pensar_ als zombies i/o d’altres criatures passades per mort clínica.

      “Compared to the mentally alert young man with an O2 consumption of 3.5 mL per 100 g per minute, the mentally confused states associated with XeXus, diabetic acidosis, insulin hypoglycemia, and some forms of cerebral arteriosclerosis might typically show O2 consumptions rates down to 2.8 mL per 100 g per minute.”

      Human Neurophysiology

      • XeXu ha dit:

        Doncs per una vegada he de dir que l’AhSe té raó, el meu primer impuls ha estat contestar-li ‘què sabràs tu de cervell’, però és veritat que hi ha un error en el que vaig explicar, problemes de parlar de memòria. En altres teixits no hi participa l’oxigen i es fermenta la glucosa, però el cas del cervell és diferent, i aquí és on vaig creuar les dues coses. El cervell només consumeix glucosa perquè és el que hi entra, els àcids grassos no passen la barrera hematoencefàlica, que està pensada per aïllar el cervell de substàncies estranyes, tot i que ja sabem que al final passa de tot allà… però els àcids grassos no passen, així que el cervell no els pot consumir per obtenir energia. Els que necessita per les membranes de les cèl·lules i tot plegat se’ls fabrica a partir de la glucosa i suposo que altres esquelets carbonats que sí que passen la barrera. Les meves disculpes

        • ahse ha dit:

          Tinc una col·lecció de llibres sobre el cervell i vaig acumulant. Per si no ho sabies, el cervell és el millor ordinador que mai se n’ha fet a aquest planeta.

  7. Jpmerch ha dit:

    No m’ha quedat molt clar. Per exemple, les llonganisses duen sucre?

  8. Risto ha dit:

    Ara em fas dubtar… El croassant amb xoco dels diumenges per esmorzar l’he d’eliminar o no?

    • Pons ha dit:

      Depèn de què valoris més, si la satisfacció immediata de menjar un croassant o el teu sistema cardiovascular a llarg termini

    • ahse ha dit:

      Quan acabes de sortir del llit després d’una nit sencera sense menjar res el croissant va bastant bé per trencar la fam i començar el dia, però t’aniria millor amb un esmorzar de menjars amb proteines.

  9. glòria ha dit:

    Ja es ben trist que sempre ens hàgim de privar de les coses que més ens agraden: pel sucre, per la sal, pel colesterol, perquè engreixa, perquè no convé, perquè és massa car…

    • ahse ha dit:

      Tonteries!!! Tu ves treballant al teu hort i menja com deu mana, que el cos humà no està fet per cansar-se assegut a una malparida cadira 12 hores al dia!

    • Pons ha dit:

      La teoria que es el greix que engreixa ha quedat descartada, que ingereixis aliments greixos no els converteix en greix corporal, això ho fa el sucre. I el colesterol no es tot dolent, n’hi ha de bo i de dolent. Fruita, verdura i llegum no son aliments gaire cars, aprofita’ls!

  10. Assumpta ha dit:

    O sigui, que si vull que els ronyons em funcionin bé he de consumir menys sucre? Més enciam i menys galetes Maria?… És així o no? Gràcies.

    • Pons ha dit:

      Bàsicament evita qualsevol aliment que estigui processat, i si no el pots evitar fixa’t en l’etiqueta que estan obligats a indicar els hidrats de carboni que són sucres per cada 100g o 100ml.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s