Sèrie nova! Es diu Leftovers i es de la HBO. Només començar el capítol pilot descobrim com unes quantes persones desapareixen de tot el mon, però no desapareixen dient que van a buscar tabac, literalment en un segon i son i en el següent ja no hi son, i tots alhora, aproximadament desapareix un 2% de la població mundial, el Papa Benet XVI entre ells per dir un nom famós al atzar. Però no veiem la repercussió immediata d’aquesta fet sinó el que passa tres anys després en un poblet. La primera temporada està basada en una novel·la.
Com a actors coneguts tenim a Carrie Coon, la policia protagonista de la tercera temporada de Fargo que aquí fa d’una dona de la ciutat que ha perdut el marit i els dos fills. El paper de tio raro que mata gossos apareix el tio (Michael Gaston) que feia de jefe al Mentalista.
La trama gira al voltant d’una secta de fumadors, els quals literalment un dels preceptes de la secta es fumar, la patrocina alguna tabaquera? Ni idea, totes les sectes son rares o sigui que aquesta no es la excepció, fumen, van de blanc i no parlen. Els sectaris com a tal en un principi no molesten gaire més enllà d’ensenyar alguns cartells, però com que no parlen posen a la gent nerviosa que reacciona de forma agressiva, a mi tampoc em cauen bé els de la secta però tampoc es necessari apallissar-los. Fins al capítol 7 no veiem un pit, i això es molt raro per ser HBO. Quan tot s’embolica en el capítol 8 ens trobem que en el capítol 9 i antepenúltim de la temporada es una flashback d’abans del dia D! D de Desaparició, res a veure amb Normandia. I capítol 10 es quan tot explota ja que els membres de la secta son uns autèntics experts en tocar la moral allà on més mal fa, i es clar, la gent reacciona malament, molt malament i fi de temporada.
Fumem, anem de blanc, no parlem i fem mogudes rares, som de la secta dels Romanents!
Com totes les series de la HBO, la sèrie esta plena de personatges, però si hagués de triar un protagonista aquest seria el cap de policia de la ciutat i la seva família, aquest home fa coses quan va a dormir i quan es lleva l’endemà no recorda què es el que ha fet, es un problema força gros. La seva filla adolescent es una mica rara, més que la majoria d’adolescents, la seva dona es una de les que està en la secta, i el seu fill una mica més gran que esta posat en un negoci d’un tio que cura amb abraçades, sense comentaris. Curiosament ningú de la família del policia a desaparegut, però la família està trastocada per aquest fet igualment. Un altre protagonista es el predicador que es dedica a destacar que els desapareguts no son màrtirs sinó que també hi ha malparits que han desapareguts, personatge que es germà de la dona que ha perdut marit i dos fills, que es dedica a fer qüestionaris pel govern a la gent que ha perdut familiars per descobrir que tenen en comú (de moment res). En la sèrie la música es important, s’ha de veure (o en aquest cas escoltar) per entendre-ho. Lo important en aquesta sèrie es veure com la gent reacciona a la pèrdua dels éssers estimats (que no es el mateix que la certesa d’una mort) i com (no) ho superen, cadascú a la seva manera. La sèrie està bé però tampoc m’apassiona, veuré la segona temporada perquè tothom diu que es millor que la primera.
Leftovers té un 7,4 al filmaffinity i un 8,2 al imdb.
Nota: 6/10
Pons's blog 