He començat a veure Dos Hombres y Medio, no es que sigui una sèrie gaire ben puntuada, però si ha aguantat 12 anys en antena alguna cosa de bo tindrà, o no? Ho havia de descobrir per mi mateix. Dos hombres y medio va sobre dos germans, un dels quals es compositor i viu en una casa de Malibú i l’altre el deixa la dona i desesperat va a viure amb ell conjuntament amb el seu fill amb custodia compartida.
El primer capítol comença amb riures enllaunats que misteriosament desapareixen en els capítols següents, sense cap mena de dubte una millora que aprecio. L’humor de la sèrie no es gran cosa, i si a això li afegim la meva mania contra els nens que surten en sèries, dos hombres y medio no té masses punts a favor. El protagonista es el controvertit Martin Sheen, exemple de mala vida tan davant com especialment darrere les càmeres. El germà es un tio desconegut i el nen més del mateix, apareixen altres secundaris com la veïna, la ex del germà, la de la neteja, la mare dels germans i algun altre, tots desconeguts per mi. No espereu sentir a parlar d’una segona temporada d’aquesta sèrie en aquest blog. Com que la sèrie no es gran cosa la crítica tampoc serà gaire treballada, per tan ho deixo aquí.
Dos hombres y medio té un 6,1 al filmaffinity i un 7,1 al imdb.
Nota: 4/10
Fas bé de deixar-ho aquí.
Demà ja parlaré d’una altra cosa si això
Demà el Pons ja parlarà d’una altra cosa
I? Quina és la cosa bona que l’ha fet aguantar 12 anys en antena?
Ni idea, pregunta-li a Jo Mateixa
El saber que despés d’una temporada vista pel Gran Pons a un cert bloc apareixeria un magnífic CT parlant-ne, sense dubte!!
A casa els agradava tant que l’hem vist (a la tele) un cop i un altre. No està malament per passar l’estona.
Ja has vist que no es el tipus de sèrie que m’agrada
Ja podeu deixar de veure-la, no és el tipus de serie que al Pons li agradi.
T’oblides de dir que la sèrie comença a pintar malament en el mateix moment que coneixes el títol. Sorprenent que hagi durat tants anys, oi? A algú li deu agradar. Això, o potser que el director té alguna mena de relació amb algú de la cadena on l’emeten…
Ni idea a qui ha subornat per aguantar tan, o potser es que no es tan dolenta com la pinto. Va, vaig a posar-li una foto al post que ni això he fet.
El títol?? No ho diguis… Tu et pensaves que era una serie porno!?
Seria esperable que si fos una sèrie porno en Pons l’hauria valorat millor.
No et pensis, també sóc molt exigent amb el porno
No et pensis, aquest mig-home segurament ha estat molt petit, fluix i mancat de llavors
M’he passat molt de temps pensant de que anava la sèrie cada vegada que, canviant de canal, apareixia en pantalla i aguantava 3 minuts (igual algun més) veient-la.
Aguantes massa!
Jo si miro una sèrie la miro bé, com mínim mitja temporada, per 3 minuts no m’hi poso
Flipo que el Pons hagi arribat a veure això
Si, del pur surrealisme em tenia atònita… Però, Ahse, no més de 5 minuts 😂😂
On arribarem a parar!! Ara encara resultarà que la serie tenia alguna cosa bona!
M’agrada donar oportunitats a les sèries famoses encara que siguin de qualitat discutible
Jo he vist força capítols però ara m’assabento que el personatge d’en CHARLIE Sheen és compositor. Jo em pensava que senzillament era ric.
Veig que em toca defensar la sèrie. No és que sigui res de l’altre món però treu molt partit dels seus dos protagonistes ben diferents (el nen no pinta res): l’un (Sheen), un poca-solta simpàtic que es passa el dia amb pantalons curts, assegut al sofà bevent cervesa o whiski, això quan les seves nombrosíssimes amants no el mantenen ocupat al llit; l’altre, un fracassat sense sort amb les dones i amb tendència a l’ansietat. No passa res més però els guionistes són prou hàbils i la mala llet dels diàlegs és considerable. De tota manera, l’èxit de la sèrie, i sense desmerèixer l’actor que li dóna la rèplica, es basa sobretot en la manera d’actuar de Sheen fent d’ell mateix, sempre feliç, sempre impertorbable, sempre càustic. La prova és que quan el van fer plegar perquè guanyava massa diners i arribava borratxo al plató dia sí dia també i el van substituir per Ashton Kutcher, l’interès de la proposta va caure en picat.
Com a mínim en la primera temporada surt bastantes vegades tocant el piano composant música per anuncis, suposo que més endavant es deuen oblidar d’aquesta obligació.
Sort que no he arribat a la temporada que el substitueixen!
No ens enganyis! A tu t’agrada la sèrie perquè les múltiples amants d’en Sheen estan molt bones!
Una mica sí que és veritat.
A saber *com* has vist la serie si fins ara no sabies els detalls més bàsics de la vida dels personatges!! Encara sort que tenim al Pons per obrir-nos els ulls ^^
[…] Dos hombres y medio – T1 […]
[…] Dos hombres y medio – T1 […]