El Retorn del Cató – Matilde Asensi (608 pàgines)
Recordeu el Últim Cató? Doncs aquest es la segona part. La nostra protagonista i narradora es la Ottavia una italiana casada amb un Egipci que viuen a Toronto i son rotllo arqueòlegs. La trama comença quan els hi comuniquen que han trobat una carta que parla d’uns ossaris amb mitja dotzena de germans de Jesús, si aquell que en teoria havia nascut d’una verge, deu ni do lo prolífica que va ser la dona per ser verge, eh? L’objectiu serà trobat aquests ossaris.
La protagonista es una dona pija i molt finolis, no la recordava tan pàmfila en el llibre anterior, no demano que sigui una Indiana Jones, però una mica més aventurera no estaria malament, d’acord que es una rata de biblioteca, però que s’escandalitzi cada vegada que trobi una tela d’aranya es ridícul, també es ridícul el seu comportament adolescent respecte a les relacions sentimentals dels altres, i no comentaré més per no espatllar par de la trama, però ja us dic, ridícul. El llibre es entretingut però sense més, la veritat tinc bastant més bon record de la primera part. Aquest llibre es un estil al Dan Brown, però menys flipat en general, aquí no hi ha dolents tan dolents que volen destruir el mon, però també té moments força exagerats no patiu (com certa tomba amb un nombre ingent de trampes mortals que funcionen amb… sorra), però en la comparació surt perdent, els Dan Brown són tan exagerats que tenen un to auto-paròdic, a més estan escrits amb cliffhangers (em falta vocabulari català) constants, Robert Langdon em cau millor que Ottavia Salina, què hi farem, a part que aquí no hi ha masses girs imprevist, va avançant la investigació força lineal, ara cap aquí ara cap allà però sense masses sorpreses, no us dic totes les sorpreses que jo hi hauria posat perquè llavors si us llegiu el llibre ja sabreu que no apareix cap d’elles.
Nota: 6/10
Pons's blog 
No, no recordo. Quin comportament adolescent dius que té la paia? Va intentant lligar amb tots els novios de les seves amigues? Va demanant que tothom li vagi admirant l’exquisida pintura d’ongles que s’acaba de fer? Es va posant gelosa quan alguna noia al seu entorn rep més atenció que ella mateixa? I dius que vas aguantar llegir tota aquesta merda???
Simplement no tolera les relacions de la seva neboda major d’edat i li fa molta gràcia quan altres adults troben parella que segons ella no encaixen.
Quan jo era petit, fa alguns segles, els maristes, a més d’abusar sexualment i físicament dels nens, també els feien llegir una merda de llibre que es deia “el nuevo catón”
Per sort res a veure amb el llibre de la Matilde Asensi
Què hi havia al Nou Cató[n]?
No el recordo amb exactitud, però prou com per no llegir-ne cap més.
Recordes suficient
Que has llegit aquesta merda??
La crítica no és dolenta, però la puntuació no és massa elevada.
En aquest blog no es regalen les notes
Tu quant li volies posar?!
La veritat és que tampoc recordava l’Ottavia tan repel·lent i foteta. Fa ràbia la tia, i com que està escrit de manera molt subjectiva, des de la seva perspectiva, més d’un cop vénen ganes de fotre-li una cleca. El llibre està bé per entretenir, en alguns paràgrafs és massa descriptiu i explica massa història pel meu gust, perquè això el fa molt dens i no es llegeix tan ràpidament com se suposa que un llibre d’intriga s’ha de llegir. Però alhora li dóna una mica més de qualitat. Matilde Asensi escriu bé, s’ha de reconèixer, i també es documenta bé. Com que és bona, també ven, però no vendrà tant com en Dan Brown, perquè aquest va de cara a barraca sempre, no s’està per ximpleries. Són estils molt semblants, però Asensi hi posa alguna coseta més. De totes maneres, jo defenso aquesta mena de literatura per anar omplint de tant en tant els espais entre lectures profundes i històries punyents i de desgràcies que omplen les llibreries.
T’agrada perdre el temps – deu ser que tens massa.
Ja potser, ara dic que no em llegiré res més d’ella, però d’aquí uns anys quan tregui La Venjança del Cató o El Cató Contraataca potser ja torno a tenir ganes de llegir-la i un cop fet tornaré a dir el mateix que he dit aquí, es el famós cicle Asensi.
Val més deixar-la estar. Està ple el món de dones que es fiquen a les vides de tots els altres, tampoc no cal llegir-ne…
[…] El Retorn del Cató – Matilde Asensi: 6/10 […]