A Tot Vapor – Terry Pratchett (432 pàgines)
Au, ja està, ja m’he llegit tots els llibres de Mundodisco! Ja no té sentit la meva vida? Mmmm si que en té, algú ha de cuidar de Pons’s Blog… Aquest es l’últim llibre de la saga de la revolució Industrial dels quals els seus últims tres llibres coincideixen amb la saga Moist von Lipwig, en total serien cinc i cadascun està protagonitzat per algun invent revolucionari que canvia la societat: Imágenes en acción (el cinema), La verdad (La premsa), Cartas en el asunto (El sistema postal), Dinero a mansalva (El sistema bancari) i A Todo Vapor (El ferrocarril). En aquesta quarantena novel·la de Mundodisco un enginyer espavilat aplica la màquina de vapor per fer una locomotora, veient els canvis que aquesta tecnologia comportarà el Patrici envia el seu “home per a tot” Moist von Lipwig a fer-se càrrec de la companyia de ferrocarril.
La primera part del llibre tracta sobre les dificultats d’introduir una tecnologia nova en una societat existent, més tots els problemes tècnics de la construcció i desenvolupament de la tecnologia en si mateixa, en la segona part el conflicte subjacent amb una certa comunitat serà el catalitzador per impulsar la propaganda final que el ferrocarril realment tampoc necessitava i dotar de més acció una trama ja prou activa però sempre va bé com a excusa per fer aparèixer cameos dels nostres personatges preferits. La temàtica subjacent de la novel·la es el racisme i la por de la societat als canvis, una mica el que sempre toca aquesta saga de la revolució industrial. Dintre dels Pratchett es dels normalets, això vol dir que dintre de les novel·les de fantasia en general es de lo millor que et pots trobar. No té nota al imdb ni al filmaffinity perquè això es un llibre coi!
Així són els trasgos:
Del Crepúsculo la Oscuridad se encogió de hombros como solo podía hacerlo un trasgo. El efecto visual era el de un paquete de serpientes bailando.
Adora Belle bajó la vista para contemplar un rostro que solo un batallón de madres frenéticas podría amar.
Així es el patrici:
Yo, señor Mustachen, soy un patrono sumamente ejemplar y comprensivo. Lo demuestra la circunstancia de que su cabeza todavía repose bien visible sobre sus hombros, a pesar de que podría estar en, bueno, en tantísimos otros lugares, ya me entiende.
—¿Qué sabemos del señor Stibbings? ¿Es alguna clase de experto en inmoralidad?
—¿El de Gravilla Suelta, milord? Sé de buena tinta que tiene una amante muy joven, señor. Una señorita que antes trabajaba en el Conejito Rosa, donde estaba muy bien considerada, creo.
—¿En serio? Todo un experto, pues. —Vetinari suspiró y continuó—: Aunque por supuesto, no creo atribución mía supervisar la vida privada de mi pueblo.
—Milord —señaló Drumknott—, como tirano eso es exactamente lo que hacéis.
Vetinari le dedicó una mirada que no llegaba a emplear una ceja alzada pero que daba a entender que podía llegar a darse si el receptor de la mirada forzaba su suerte.
Un tal capitán Pendiente está muy preocupado por los gases nocivos que rodearán las vías de tren. —Lord Vetinari cerró el periódico de golpe y exclamó—: El pueblo de Ankh-Morpork ya está acostumbrado a los gases nocivos. Son su derecho de nacimiento. No solo están acostumbrados, sino que insisten discretamente en emitir más.
Cuando eche mano usted de un periódico quizá repare en una pequeña disculpa firmada por el director del Times en la que explica que se ha eliminado el crucigrama, ya que la autora se toma una temporada de descanso motivada por las presiones que supone mantener un estándar de pasatiempos resolubles pero aun así lo bastante exigentes. Por supuesto, tengo por norma no regodearme, pero me temo que esa mujer ha encontrado la horma de su zapato. Encargaré a Drumknott que le haga llegar una caja de bombones, de parte de un admirador secreto. ¡Al fin y al cabo, soy generoso en la victoria!
—Tengo que preguntárselo, señor. ¿Por qué hay que hacerlo así? Vetinari sonrió.
—¿Sabe guardar un secreto, señor Mustachen?
—Ya lo creo, señor. He guardado muchos.
—Fantástico. La cuestión es que yo también. No necesita saber por qué.
Així són les notes a peu de pàgina:
El término «aliciente» exige que la persona que lo pide se frote el índice y el pulgar con picardía, usted ya me entiende, jefe.
Així són les descripcions:
Cuando llegaron a la terminal de Quirm, los recibió la forma extremadamente grande del sargento Detritus de la Guardia de la Ciudad de Ankh-Morpork, que montaba guardia ante la Traviesa de Hierro blandiendo su Pedacificador, un arma que, por decirlo de alguna manera, funcionaba al por mayor.
El castillo de lady Margolotta tenía algo de inevitable. Cuando las grandes puertas de madera se abrían con lentitud, chirriaban todas las bisagras. Al fin y al cabo, había que cuidar las apariencias y la ambientación. ¿Qué clase de vampiro viviría en un castillo que no chirriase y crujiera cuando se esperaba?
Las plantas tropezadoras eran como las plantas rodadoras, solo que menos atléticas. Ese dato contiene todo lo que hace falta saber acerca de Slake.
Altres:
No se preocupe, señor Mustachen, tiene instrucciones expresas de no matarle… hoy. Húmedo tomó buena nota y se volvió para echar un último vistazo rápido a Disgusto, que inventó una mala cara nueva solo para él, un recordatorio de que había muchas, muchísimas cosas dolorosas que podían hacérsele a una persona sin llegar a matarla.
Slake era uno de esos lugares, pensó Húmedo, que se ponen en los mapas porque resulta embarazoso dejar huecos en blanco.
El señor Simnel ha dejado claro que, aunque es fácil lidiar con la estupidez, la imbecilidad profunda es dificilísima de eliminar. Me pregunto cuántos crímenes atroces se habrán perpetrado justo después de que una persona bienintencionada dijese ‘yo solo…’”.
Nota: 7/10
Aaaargh!!! S’ha acabat el món del disc, ara caurem tots a l’abisme!
È gettata la mia sorte,
Pronto sono ad ogni guerra;
S’io cadrò, cadrò da forte,
E il mio nome resterà.
Non vedrò l’amata terra
Svenir lenta e farsi a brano…
Sopra l’ultimo Mundodisco tutta Italia piangerà.
Sopra il ultimo Mundodisco tutta Italia piangerà.
Si tutta Italia piangerà, tutta Italia piangerà!
Tutta Italia, tutta Italia piangerà.
Tutta Italia, tutta Italia piangerà. Piangerà. Piangerà. Piangerà!
Sort que he dit que no calia fer-ne un drama
Sí, oi? Amb lo xungo que va l’algorisme de mesurar la qualitat dels comentaris propis que el malparit becari ha decidit implementar-me per rematar el codí tot just al dia del deadline hauria trigat un dia sencer fins arribar a publicar-lo…
I aixø que søc un dels millors bots escrits mai per comentar a un bloc!!
Fa molts anys m’agafava angoixa si estava acabant un llibre i no en tenia un altre a punt esperant. Ara em fa molta ràbia tenir-ne tants de pendents, i alhora no…
Complicat.
Fa molts anys no tenies al Pons que et recomani llibres per llegir, oi?
Ja em conec la teva història
Després d’haver llegit “Cartas en el asunto” i trobar-lo el Pratchett que més em va agradar, ja vaig posar la resta de la saga Moist Von Lipwig a la meva llista de pendents i tinc previst que siguin els següents que llegiré de l’autor quan acabi la saga de la Guàrdia (només em queda l’últim).
Els que no tenia a la llista són els dos primers que cites, així que m’agradaria preguntar-te si val la pena que els hi posi i, en cas que com em temo la resposta sigui afirmativa, si val més llegir-los en ordre de publicació, que suposo que també em diràs que sí… no sé perquè et pregunto res. ;-)
Per suposat val la pena posar tots els Pratchetts a la llista de pendents! I dos vegades! La Verdad està millor que Imagenes en acción però cap es tan bo com els de la saga d’en Moist Von Lipwig, però es que pocs ho són, diguem que estarien al nivell dels primers de la saga de la Guàrdia. Sobre l’ordre de publicació dona una mica igual, la veritat, són novel•les força independents, el que més variarà serà la quantitat dels membres de la Guàrdia que faran cameos.
Bé, en aquest cas seguiré la meva idea de llegir primer els següents de la saga Von Lipwig i després ja veurem si segueixo amb els anteriors de la saga Revolució Industrial (sense comptar “Regimiento Monstruoso”?) o faig cas d’una vegada a l’Ahse i em decideixo pels de la saga de la Mort.
La saga de la Mort es interessant a la seva manera, el problema es que tot es més fantàstic i no té paral•lelismes tan clars i directes amb la nostra societat, i al ser una saga “antiga” no té el refinament d’escriptura dels últims llibres. Per mi Regimiento Monstruoso es totalment independent de tot, està bé, però no cau entre els millors.
Justament el que em fa “por” de la saga de la Mort és això que dius de la seva antiguitat. La meva experiència lectora d’en Pratchett també va en el sentit que són millors els volums a partir del 20 i escaig (em va agradar força “El quinto elefante” (24), molt “Cartas en el asunto” (33) i els últims de la saga de la Guàrdia són més entretinguts de llegir que els primers, sens dubte).
Però, en fi, malgrat que vaig a un ritme relativament lent (2 o 3 llibres a l’any) aquest és constant i no he perdut, ben al contrari, les ganes de seguir divertint-me amb les aventures de Mundodisco, així que suposo que amb el temps ja aniran caient.
Els de Mundodisco i potser també els que no ho són, perquè fa uns dies vaig llegir no sé on que estaven a punt d’estrenar una sèrie de TV sobre el llibre “Buenos Presagios” i, pel que vaig veure a la ressenya que en feien, trobo que pot ser una elecció lectora interessant (i més sabent, com he anat a comprovar ara, que tu li vas posar un 9/10 de nota)
Igual que corre el rumor de la sèrie de Buenos Presagios també corre el rumor de la sèrie sobre la saga de la Guàrdia, tot son rumors de moment, la mort de l’autor va ajudar a reactivar els rumors però de moment no hi ha res en clar. Sobre el llibre en si em va agradar que directament està ambientat sobre el nostre planeta i com el Apocalipsis s’hauria d’adaptar als temps actuals amb genets del Apocalipsis renovats inclosos, en certa manera recorda a la peli Dogma.
Has de llegir la saga de La Mort ja!! També et recomano fer l’esforç de llegir l’original anglès o comprar-te els audiobooks corresponents, aquesta saga en VO *no té preu*!
Els llegiré, però sense presses, eh… que els llibres no caduquen. El que no podré fer és llegir-los en anglès, em sap greu però el meu nivell d’aquest idioma no em permetria gaudir de la lectura. Pensa que jo només sé llegir en anglès si me l’escriuen molt poc a poc i vocalitzant força. ;-)
Aaaaaargh!!! McAbeu segueix vivint al món dels equivocats!!
Si vas llegint al Pratchett traduit t’estàs perdent una MasterPiece, Masterpiece, masterpiece…
(si ho repeteixo 3 cops a poc a poc és que ja m’entens, oi?)
Sí, així sí. :-D
Has llegit ja els llibres de la Mort? Pots trobar els títols als llistats del Pons, dona’t pressa que no s’esborrin!!
Una mica de drama sí que és, no? Per sort, jo sempre tindré molts Pratchetts pendents.
A tu no et puc enganyar, hi ha un drama important en aquesta situació, tan de bo fos tu i tingués tants Pratchetts pendents per descobrir!
Vols saber la realitat? És un veritable desastre…
Els diàlegs són bons i ocurrents. Alguns d’ells, com la vida mateixa.
El Pratchett era com la vida mateixa. I va morir d’Alzheimer, igualment.
Llàstima que el bo d’en Pratchett morís, perquè tenia tota la pinta que el sisè llibre de la saga parlaria sobre internet, i aquest sí que seria interessant llegir-lo!
Algun expert a la sala en màgia per tal de ressuscitar-lo? No? Ningú?
Tu avisa’ns quan ens hem de preparar per a l’Apocalipsi, de ben segur Pratchett tornarà una estona abans per acabar d’escriure tots els llibres que encara falten, incloent la saga de La Mort.
[…] A Tot Vapor – Terry Pratchett: 7/10 […]