El cuento de la criada s’ha emportat el Emmy a la millor serie d’aquest 2017, l’havia de veure, no? La sèrie ens situa en un univers paral·lel en un temps actual on les dones son considerades inferiors, també hi ha diferents escales socials dintre de les pròpies dones i dels propis homes, la societat també es extremadament religiosa i conservadora. Representa que els EEUU (país on es situa la acció) esta en una espècie de guerra civil contra uns “rebels”. Les dones inferiors son criades i una d’elles es la protagonista, totes vesteixen igual i serveixen als homes. La societat en general s’ha retornat molt retrograda, amb pena de mort pels gais i els metges que practiquen avortaments, també contra els predicadors de les altres religions. A més sembla que hi hagut un incident que ha deixat gran part de la població femenina estèril (aquest es el canvi que ha desencadenat el canvi radical en la societat) i les dones que son fèrtils (com la protagonista) serveixen per donar fills als homes importants malgrat que aquests ja tinguin una dona. El canvi de la societat es relativament ràpid, en uns pocs anys, amb la excusa del problema de fertilitat es passa d’una societat normal a una societat on les dones estan sota control totalment sotmeses als homes, una societat totalment militaritzada per tal de frenar el moviment contrari de resistència a aquest regim heteropatriarcal tant autoritari. Es una societat molt tòpica en molts temes, com ara que de cara al públic son super morals i puritans i en privat son els més depravats de tots.
Aquesta temporada està de moda el vermell
La amiga afroamericana (Samira Wiley) es una de les preses de Orange is the new black. La protagonista (Elisabeth Moss) es la filla petita del president Barlett a l’Ala Oest, també coneguda per ser la Peggy de Mad Men. La muller del comandant (Yvonne Strahovski) es la boja de la Hannah de Dexter. La tia Lidia (Ann Dowd) que entrena a les criades es la Patti de Leftovers. O sigui que deu ni do la gent coneguda que surt.
La sèrie consisteix bàsicament en torturar la protagonista, tortura física, tortura psicològica, violacions reiterades i programades, separar-la dels seus éssers estimats (marit, filla i amigues), i en definitiva putejar-la de totes les maneres imaginables, a quin tipus de monstre sàdic agradaria una sèrie com aquesta? Els moments que més m’han agradat de la sèrie son els flashbacks que mostren l’inici d’aquest alçament contra el sistema establert, tot i que costa bastant de creure que una cosa així passi, perquè passa de manera molt bèstia, però molt. A partir del capítol sis a part de mostrant-se el passat de la protagonista, també ens van mostrant el passat de diferents personatges, el marit de la protagonista, el comandant de la casa, el xofer (per quan ets molt ric e important t’oblides de conduir), etc, suposo que es per no avorrir-nos de tanta protagonista, que la veritat cansa una mica sempre amb el tema de “oh quina pena que faig perquè em maltracta tothom”. En resum podríem dir que la sèrie ha agradat a la critica perquè es veu un personatge femení torturat, no físicament, que també, sinó sobretot psicològicament, A Big Little Lies vam veure una Nicole Kidman maltractada pel seu marit, resultat? premi de la critica, aquí veiem una dona maltractada per tota la societat, resultat? premi de la critica, molta casualitat? per tan ja sabeu que què heu de fer si voleu que la vostra sèrie guanyi premis.
La primera temporada son 10 capítols de 55 minuts de durada aproximadament. Té un 7,9 al filmaffinity i un 8,6 al imdb
Nota: 6/10
Pons's blog 