Gaudiu del CT318 altre vegada, cortesia dels dimarts vintage.
Hi ha molts llibres que surten gràcies a productes de la tele. I com es evident tenen més èxit del que realment es mereixen. Un cas extrem és: “Guia per a la vida” de Bart Simpson.
Es un llibre que només diu parides com si imités un preadolescent rebel. Com a reclam apareixen dibuixets de personatges del Simpson. Ves tu! He intentat trobar els millors moments. Però no n’he trobat. Així que us deixo amb els moments menys deplorables.
Llista dels pitjors cereals de tots els temps:
Cereals de moniato, Boletes deformades de Barnacle Peter, Porqueria premsada, Crema de perruca, Krispies de bleda-rabe, fusta polvoritzada, Tetric-krispies, barretes de Quàquer, caràcters de l’alfabet ciríl·lic de set cereals, petits bunyols de no-res, desdejuni especial de l’ajudant Bob.
Això que acabeu de llegir (ho com a mínim heu intentat) es lo 2on millor de tot el llibre! No crec que es mereixi ni el segell de qualitat Krusty. En canvi apareix una enquesta dels 7 pecats capitals, que contrariament a la resta, es divertida!! (dintre uns limits esclar):
1-Peresa: M’agrada
a) Deixar per demà el que puc fer avui
b) Fer alguna becaina a la feina
c) Hivernar durant l’hivern
2- Cobdícia: He:
a) Marxat d’un restaurant sense deixar propina
b) Marxat d’un restaurant sense pagar
c) Fet una fortuna en el mercat dels còmics
3- Lúxuria: Em sento sexualment excitat per:
a) Membres atractius del sexe contrari
b) Membres atractius o no, d’un o altre sexe
c) Canonades de desguàs
4-Gola: Menjo:
a) Picant entre àpats
b) Picant entre “picades”
c) Per tan existeixo
5- Enveja: Envejo la gent amb:
a) Bon aspecte
b) Cabells
c) Tupé
6- Ira: De vegades:
a) Perdo la paciència
b) Perdo els estreps
c) Buscu el meu fusell
7- Orgull: Sóc:
a) El regal de Déu al sexe contrari
b) El regal de Déu al món
c) Déu
Em sembla sospitós que totes les opcions vagin en progressió [aritmetica]. Així un podria optar directament per a una lletra deixant de prestar atenció al contingut.
Certament no es un test gaire treballat
Segons les bases fundacionals del “Dimarts Vintage”, i cito textualment del CT2429, es tracta “d’agafar un post antic que ja s’hagi publicat a Pons’s blog que m’hagi agradat i tornar-lo a publicar”. Pots explicar que t’ha agradat d’aquesta ressenya d’un llibre que, en el seu moment, vas puntuar amb un 1/10 (nota que, una vegada llegit el “millor” del llibre, trobo prou generosa)?
El gran estil i la brillantor amb la qual està escrita, és clar! Flipo que t’estiguis preguntant això…
M’estic donant compte que aviat també em quedaré sense pots vintage i val més que no sigui tan exigent triant entre lo millor
PS: 1/10 es la nota mínima, ja que l’escala va de 1 fins a 10.
De pots sempre en podrem treure d’algun museu ^^
Jo crec que és una bona selecció. Saber què evitar a la vida és tan important com saber què escollir. No vulgui la vida que acabis llegint aquest llibre perquè el Pons no considera important repetir que és una porqueria superlativa.
El meu únic dubte és, Pons, te’l vas llegir sencer? Ha de ser dur.
Me’l vaig llegir sencer per tal d’assegurar que el que comparteixo es el millor del què hi ha, em sacrifico per vosaltres!
Infidel!!! El Pons està patint per tots nosaltres!
Molt de compte amb 7 pecats capitals… Només cal veure com van acabar a “Seven”
Tampoc no cal anar comptant els pecats i/o els detalls dels pecats i/o les series de possibles pecats. Sobre tot si ets de lletres!
Vigila amb anomenar qualsevol cosa relacionada amb Kevin Spacey
Pfff!
Vols dir? És un llibre xungo, no? Això ja sortia a l’intro del CT, què t’esperaves!?
Aquests són els llibres que llegies quan no et coneixia ningú? Per sort has evolucionat i ara ja no ressenyes llibres d’aquests. Ara segueix sense conèixer-los ningú, però són bons en els seus gèneres.
Quina mena de comentari de mal gust és aquest! Una mica de respecte, a quin bloc et penses que has entrat!!
No es un comentari tan despectiu com sembla a primera vista
Efectivament Pons. Has madurat, i això, a priori, no és una cosa dolenta.
Tu en canvi vas camí endarrere…