Pons’s Blog Productions té l’honor de presentar-vos la única, genuïna i cent per cent veritable Història del caganer!
El caganer es una figura imprescindible que mai falta en els pessebres de Catalunya i del País Valencià. La tradició mana posar la figura mig amagada darrera un arbre o un arbust, si el vostre pessebre es tan cutre i salsitxer que no té ni arbres ni arbusts servirà qualsevol racó, però sota cap concepte posarem el caganer al costat del nen Jesús ja que alguns ho considerarien de mal gust o fins hi tot blasfem. Tal com el seu poc original nom indica, la figura del caganer es caracteritza per estar realitzant la escatològica acció de cagar (compteu quantes vegades es fa servir el verb “cagar” i els seus derivats en aquest post i us sorprendreu). Originalment l’home (perquè sempre es un home, ja que tothom saps que les dones no caguen), va vestit amb una camisa blanca, pantalons foscs, faixa i barretina vermelles i fumant amb pipa, fet que trenca el tòpic que l’home no es capaç de fer dos coses a la vegada. Malgrat es coneix mundialment (dada no contrastada) com a “caganer”, també pot rebre altres noms com “l’home que caga” o el més políticament correcte i ridícul “home que fa les seves necessitats”. Altres regions com es el cas de Portugal també tenen una figura semblant, però ells l’anomenen “cagador”, ja veieu que poc s’hi van esforçar a adaptar el concepte de caganer, en canvi els murcians van ser molt més originals i el van anomenar “cagón”, quanta innovació! Quanta inventiva! Actualment trobem caganers disfressats de qualsevol personatge famós, polítics, cantants, actors, jugadors del Barça, i fins hi tot personatges que no son en absolut famosos com ara jugadors de l’Espanyol. Parlant de famosos, ja heu vist ja el Pons-caganer? Tot i això el model de caganer en forma de pagès continua sent el més venut amb es creix, segons dades totalment inventades per mi cada any es venen 7.500 caganers amb aquest aspecte.
Exportant la figura del caganer
Passem a la història. Sembla que l’origen cau entre els segles XVII i XVIII, en ple moviment Barroc, que com recordareu de les vostres classes de història d’institut es caracteritza per un realisme exagerat. Sí, posar una persona que caga al mig d’un diorama es un realisme exagerat, si a vosaltres us sembla normal doncs tinc una mala notícia perquè potser els normals no sou vosaltres. Però el boom del caganer (curiós concepte) no va ser fins al segle XIX, quan tot català incloïa un caganer en el seu pessebre. Però com coll*** va sorgir la trastocada idea de posar un home cagant allà al mig? Paciència, ara hi arribo. Tradicionalment al nadó se’l coneix com el “caganer” perquè es la única acció que fa a part de plorar, dormir i mamar, i de llarg cagar es la més divertida de les quatre, cagar! Hahahaha! Visca l’humor intel·ligent… El cas es que al muntar el pessebre sempre hi havia un que deia (sospito que era el cunyat) “ja heu posat el caganer” fent referència al pessebre amb el nounat Jesús. A partir d’aquí sembla que algun fabricant de figures de pessebre (una mica tarat però) amb bona visió comercial se li va acudir fabricar el primer caganer real per enfotre’s d’algú del poble. Qui no voldria tenir en el seu pessebre la figura del babau del poble cagant? No contesteu. Bé, tot això són hipòtesis no contrastades ja que lamentablement a finals del segle XVII ningú tenia un blog on deixar-ho per escrit. El que si se sap del cert es que es un signe de bona sort i bons auguris perquè les femtes del caganer abonen la terra i així aquesta era fèrtil per tal de poder tenir una bona collita l’any vinent, i bona collita significa bon menjar i ben menjar significa bona salut, i bona salut significa que pots celebrar el Nadal amb el goig i l’alegria com vol que celebris el Nadal la església catòlica. En resum l’església està a favor que la gent cagui, ho veieu que no tot són prohibicions i pecats?
Aquest post ha estat publicat al Blog del Calendari d’Advent.
Pons's blog 