En el cast típic d’avui us presento els intents de lectura que no han arribat a bon port durant aquest passat 2017.
-
- Los jardines de la luna – Steven Erikson: 11% llegit 91/803 pàgines. Aquest llibre es l’inici d’una saga de 10 llibres sobre un mon de fantasia i màgia ambientat en l’edat mitjana. Un gran imperi en guerra, uns quants mags, unes quantes fetilleres (vol dir “hechiceras”, però a mi em sona no se perquè a costureres…), grans exercits i un munt de pobres desgraciats camperols que moren simplement per estar al mig d’una guerra que ni els va ni els hi ve. M’he avorrit d’ell perquè suposo que ja m’he llegit un munt de llibres semblants, a més, aquests es d’aquells que estan massa plens de màgia pel meu gust, perquè una cosa es posar-hi algun drac i alguns no-morts, una altra es posar pel mig mags amb poders màgics amb límits de poder bastant difusos.
- NOS4A2 – Joe Hill: 12% llegit 80/661 pàgines. Per una banda tenim una espècie de pederasta que recluta un imbècil per ajudar-lo a segrestar nens. Per l’altra tenim una nena que es capaç de retornar a un lloc del seu passat travessant una espècie de túnel espai-temporal. Com ajuntaran aquestes històries? Ni ho se ni m’importa perquè el llibre no m’ha enganxat. El llibre sembla que hagi estat escrit sense centrar-se gaire, l’autor va escrivint i explicant coses però realment li costa molt centrar-se en lo important, i comença a escriure diàlegs i accions i detalls i bla bla bla, però realment no passa res massa interessant, m’ha recordat una mica als totxos més grans del Stephen King, els llibres més curts va més al gra i passen millor. Llavors es quan he descobert que Joe Hill es fill de Stephen King.
- Silmarillion J.R.R. Tolkien: 25% llegit 96/373 pàgines. Es un recull d’històries sobre la primera edat del mon en la Terra Mitja creada pel Tolkien. En aquesta primera edat apareix una espècie de deu que crea les races que ja coneixem, elfs, homes i nans, a part d’un munt de bitxos més. Però també apareix un enemic molt molt xungo, i també apareix un enemic secundari, menys poderós que potser us sona, un tal Sauron. El llibre està narrat en pla descriptiu de tot el què passa de la manera més infumable i soperiferament possible, encadenant noms i accions com si no hi hagués un demà, ni un sol diàleg, res que ho faci passar una mica més bé, tot amanit amb un llenguatge arcaic (més de mig segle endarrere). Hi ha guerres i batalles però no estan explicades amb detall ni veiem l’acció d’un protagonista clar, sinó que narren “xocs” entre el bé i el mal d’una manera poc clara on la terra es veu trastocada, massa màgia pel meu gust.
- Al final del arco iris – Vernor Vinge: 23% llegit 108/464 pàgines. En un futur proper la gent portarà un ordinador integrat que li permetrà viure la vida amb una connexió permanent en un mon físic sobreposat amb tot d’elements de realitat virtual augmentada. El protagonista es un poeta que gràcies a la medicina moderna es recupera del seu alzheimer i ha d’adaptar-se a aquesta nova societat. Al final resulta que el que no s’ha sabut adaptar en aquesta societat he sigut jo, el pròleg crida l’atenció amb una trama fosca sobre publicitat subliminal molt potent però el llibre en si mateix es centra molt en la vida d’aquest poeta que resulta que s’ha comportat sempre com un imbècil i ara que es vell ningú es preocupa per ell. Per cert, ha guanyat els premis Hugo i Locus de 2007
Doncs mira, també és bo saber-ho.
No et fiquis mai en llibres de mags i costureres! És una mala combinació, ja veus.
I tant! Els llibres abandonats es un dels meus pots preferits de l’any
Ostres, un llibre guanyador de premis sense mags amb poders no-limitats, sense costureres ni Saurons resulta que va ser descartat només perquè el protagonista tenia un passat de fer l’imbècil… Segur que el llibre valia per més, eh?
Potser si, però se’m va acabar la paciència.
El Silmarion me’l van regalar fa una pila d’anys… allà continua esperant que passi de les primeres pàgines….
El Silmarion ni idea de quin es, però el Silmarillion a mi ja veus que no m’ha fet el pes.
Deu ser una merda sense més…
No n’he llegit cap d’aquests quatre… es podria dir que jo també els he abandonat. ;-)
Abandonats al 0% molt bé
Per una vegada coincideixes amb el Pons! Què deu haver passat?
Jo també vaig abandonar el Silmarillion, fa una pila d’anys (i sense remordiments). Ara, una saga de 10 llibres de 800 pàgines mai no l’abandonaria, perquè no l’hauria començat!
Imaginat si m’hagués agradat, la pila d’hores d’entreteniment que tindria!
I si hagussis llegit aquest CT a temps ni l’hauries començat!! Això us passa per no sincronitzar-vos les lectures amb Pons ^^
Seguint amb el teu exemple, només he llegit un 12,4% el teu post.
Demà intentaré superar el 99%
El més divertit del post està entre el 37% i el 45%
Bé… coses de Guarros…
Fins al dia 11 de l’any ens hem hagut d’esperar a tenir el primer resum del 2017, per fi alguna cosa interessant! Llibres abandonats és un clàssic, està molt bé i la majoria no mereixen més comentari. Però no podia ser tan bonic, has abandonat el Silmaríl·lion?? Ets un blasfem i Ilúvatar no t’ho perdonarà mai. Desafines més que Melkor amb aquesta ressenya. I això que tu ets l’expert en llibres de fantasia. No te lo perdonaré jamás, Pons, jamás.
Precisament perquè en sóc un expert en fantasia puc dir que el Silmaríl·lion es un conyàs amb coneixement de causa. La fantasia ha evolucionat molt en 40 anys deixant gran part de la fantasia clàssica una mica pobre, només la nostàlgia la salva.
És que ningú pensa en els clàssics?
No fotis!! Vols dir que has llegit Silmaríl·lion?? Ets un blasfem i el becari no t’ho perdonarà mai. Desafines més que una gallina arrebossada amb aquest comentari.
L’he llegit dos cops.
2 cops!!! Un llibre que el Pons va abandonar, l’has llegit 2 cops!? Com vas poder fer això? Per què? Per què?? Per què?!
Ara diràs que també has llegit el Hobbit…
I el problema no serà que agafes totxos de llibres? Prova amb obres d’un màxim 200 pàgines i segurament els acabaràs XD
Segur que no! Si el XeXu ha llegit un llibre de 373 pagines 2 cops, com no podria el Gran Pons llegir-ne un llibret d’aquests, qualsevol?
O potser els abandonaré abans ja que arribaré abans al 20%
Escolto els teus consells i no me’ls llegiré, Pons, tot i que les descripcions de Tolkien són les millors que conec. Potser perquè les seves novel·les tenen molt més que descripció. Sobre la darrera, la futurista, la veritat és que l’argument crida l’atenció. Si a més a més ha guanyat algun premi, igual sí que ets tu que no t’hs sabut adaptar al futur que dibuixa.
Estàs molt equivocada, no serà que prens al McAbeu com a exemple?! Les descripcions de Tolkien són bastant patètiques.
Per cert, al Pons no se li pot dir que s’adapti a un llibre…
[…] vinent només seran 8 o 9? Espero que no. Recordeu que aquí no apareixen els llibres que he deixat a mitges. La excusa principal d’aquest any es que els de ciència ficció i fantasia són totxos […]