Cas típic 2752: noi li grada noia, noi li agrada el Despertar del Leviatan

Posted: 2018-01-24 in Llibres

El Despertar del Leviatan – James S.A. Corey

Avui toca llibre de ciència ficció, concretament una space opera que es desenvolupa en el segle XXIII on la humanitat s’ha expandit pel sistema solar, bàsicament per Mart i pels asteroides del cinturó que hi ha entre Mart i Júpiter i alguna que altra lluna, creant d’aquesta manera tres faccions, els de la Terra, els de Mart i la gent del cinturó, els dos primeres son les grans potencies dominants, la Terra amb una gran quantitat de recursos, i Mart amb bastants recursos també però sobretot amb una tecnologia puntera, mentrestant els de cinturó tenen més aviat una guerrilla, tot i això no es que hi hagi una guerra, es més aviat una calma tensa. Veiem la trama des de dos punts de vista que van alternant-se entre capítols, per una banda el detectiu Miller de Ceres que investiga la desaparició d’una jove marciana, i per l’altra en Holden, el segon d’abord d’una nau de transport de gel. Serà un incident viscut pel propi Holden el què causarà una situació crítica que trastocarà aquesta calma en tot el sistema solar i fins aquí puc llegir.

La trama barreja moments d’investigació amb moments d’acció per tal de satisfer a tot tipus de lectors. I què dir dels personatges, el meu preferit es Holden perquè t’identifiques fàcilment amb ell com a persona que fa tot el què pot per fer el bé (això vol dir salvar la seva tripulació e intentar no causar més morts dels necessaris en el sistema solar), però reconec que l’inspector Miller també té el seu què, es més cínic i experimentat però té una mica de cacau mental, però en el fons, molt en el fons, es bon home, el què passa es que es massa expeditiu, tot això corre per un ambient espacial ben dissenyat, on es respecten les lleis de la física, per exemple, la acceleració de les naus es un problema per la salut dels seus tripulants, un altre exemple, el els cinturionians són més llargaruts que els que porten generacions vivint en un planeta degut a que han viscut en gravetats més baixes, tot i això hi ha moments que l’autor (autors, perquè de fet James S.A. Corey es un pseudònim el qual s’amaguen dos persones) es flipa, però se li perdona perquè la narrativa ho demana.

Basant-se en els novel·les (si, es tracta d’una saga de novel·les, de moment 7 publicades en anglès) que conformen la saga The Expanse s’ha fet una sèrie amb bastant bona acollida. De totes maneres el llibre es pot llegir com a novel·la individual ja que té un final relativament tancat. No se què més voleu que us digui, a mi m’ha agradat perquè es entretinguda i la trama enganxa. I res de trames secundàries protagonitzades per quinze-mil personatges, aquí hi ha dos històries en paral·lel i ja està. Si us agrada la ciència ficció es una lectura obligada, i si no us agrada doncs també però menys obligada, i per ser ciència ficció podríem dir que es curta, no arriba a les 600 pàgines, o com a mínim passa molt ràpidament. Jo segur que llegeixo la segona part però m’esperaré a que tradueixin la tercera part, no fos cas que la segona part enganxés massa.

Se solía afirmar que en Ceres no había leyes, sino policía. Miller no era trigo limpio, al igual que la capitana Shaddid. En ocasiones la gente se caía por esclusas de aire. A veces las pruebas desaparecían de los depósitos. No era tan importante que estuviera bien o mal como que estuviera justificado. Cuando uno se pasaba la vida en una burbuja de piedra con la comida, el agua y hasta el aire enviado desde lugares tan distantes que ni se podían ver con un telescopio, una cierta flexibilidad moral se hacía imprescindible.

—Señor Dowd —dijo Miller—, lo que estoy a punto de hacerle es, literalmente, el único buen momento del día para mí. Le estaría muy agradecido si se resistiera a la detención.

—¿Dónde nos lleva todo esto, Jim? —preguntó Naomi.
—¿Qué tal Venus? —sugirió Holden, en voz más alta y tensa de lo que esperaba—. En Venus no está pasando nada interesante.

—La general Sebastian vendrá a la recepción —dijo su secretaria personal—. Recuerde no preguntarle por su marido.
—¿Por qué? ¿No lo maté yo, verdad?
—No, señor. Pero se ha hecho público que tiene una aventura y la general está un poco sensible con el asunto.
—Ah, entonces a lo mejor quiere que lo mate.

Nota: 8/10

Comentaris
  1. JOMATEIXA ha dit:

    Entre les novel·les de ciència-ficció, potser les de naus són les que m’atrauen menys, però un 8/10 és una molt bona nota.

  2. ahse ha dit:

    Els cinturonians no haurien de ser més aviat més baixos?? La falta de gravetat provoca perdúa de densitat ossià, no veig com una estructura més gran i fràgil aguantaria millor que una més petita de la mateixa fragilitat…

    • Pons ha dit:

      Quan no estàs sotmès a tanta gravetat no es necessari tenir una estructura tan resistent, per tan pots créixer més ja que no tens res una força que et comprimeixi la columna.
      https://hipertextual.com/2016/03/gravedad-estatura-scott-kelly

      • ahse ha dit:

        A veure… No sé quina mena de costums xungues tenen els espanyols a l’hora de traduir, pero el dailymail diu que a la tornada l’home havia incrementat només uns 1.5 inches == 3.8 cm i que va tornar a comprimir-se a poc a poc gràcies a la gravetat terrestre. Realment val la pena començar a llegir aquestes coses utilitzant l’idioma d’origen, quant menys traductors menys enganyifes…

        A la natura en general hi ha uns quants principis que sempre es respecten – malgrat les fes i supersticions dels humans -, que basicament fan que no es malgastin recursos en coses que no són absolut necessaries per a la supervivencia, per tant l’increment d’alçada “perquè sí” no és gens justificat. A l’espai els ossos perden calci perquè l’esquelet ja no ha de fer força a la gravetat, per tant l’estirament d’una estructura ossia actual no implica un allargament d’uns ossos desenvolupats fora de la força de gravetat.

        En quant a la compressió de la columna ,cada dia ens aixequem del llit més alts (si no recordo malament la variació era d’un centimetre) que quan ens vam anar a dormir.

        • Pons ha dit:

          No estic dient que la gent fora de la gravetat de la terra fóssim gegants, però si que guanyarien uns quants centímetres. Si els astronautes ja creixen una mica i són gent que hi està uns quants mesos i en una etapa de la vida que ja estan crescuts i formats, si estiguessis des de petit sense gravetat, al créixer ho faries uns quants centímetres més del què ho faries amb gravetat, potser 10 o 15.

          • ahse ha dit:

            Segueixes sense entendre. Si el teu cos es desenvoluparia sense haver de lluitar amb la gravetat potser no et faria falta més que la meitat de l’esquelet actual. (dic la meitat per posar un exemple)

          • ahse ha dit:

            Perdona el doble condicional, al meu idioma d’origen fem servir el subjuntiu per a altres coses…

  3. McAbeu ha dit:

    M’agrada la ciència-ficció i m’agraden els llibres que barregen la investigació amb l’acció. Així que té molts números perquè el llegeixi ja que tu en parles tan bé.
    Malgrat això, em tira una mica enrere que sigui part d’una saga escrita ja fa alguns anys però que encara no està disponible completa en espanyol (ja no demano que estigui en català que ja sé que és demanar massa). Així que el deixo en stand-by, de moment.

    • Pons ha dit:

      Aquest primer llibre va sortir en anglès al 2011 però no el van traduir fins al 2016, el segon volum va sortir al 2012 i el van traduir l’any passat, ara amb la sèrie de Syfy que ha posat de moda la saga compto que l’aniran traduint de manera bastant més ràpida.

    • ahse ha dit:

      Has d’aprendre l’anglès d’una vegada!! Pensa que el món técnic sencer està parlant en anglès.

  4. Eva ha dit:

    Aquest me l’apunto, encara que estiga escrit per una societat anònima.
    Per cert, és més barat en anglès…

  5. Xavier Pujol ha dit:

    “…en Ceres no había leyes, sino policía. En ocasiones la gente se caía por esclusas de aire. A veces las pruebas desaparecían de los depósitos. “…

    Qualsevol semblança amb la realitat és per pura coincidència.

  6. XeXu ha dit:

    Un llibre amb una pinta molt interessant, i que no llegiré.

  7. […] Guerra de Caliban es la continuació de la space opera que comença amb El despertar del Leviatán. La primera pregunta es per què dos persones adultes (Daniel Abraham i Ty Franck) s’amaguen […]

  8. […] El Despertar del Leviatan – James S.A. Corey: 8/10 […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s