Cas típic 2752: noi li grada noia, noi li agrada el Despertar del Leviatan

El Despertar del Leviatan – James S.A. Corey (608 pàgines)

Avui toca llibre de ciència-ficció, concretament una space opera que es desenvolupa en el segle XXIII on la humanitat s’ha expandit pel sistema solar, bàsicament per Mart i pels asteroides del cinturó que hi ha entre Mart i Júpiter i alguna que altra lluna, creant d’aquesta manera tres faccions, els de la Terra, els de Mart i la gent del cinturó, les dues primeres són les grans potències dominants, la Terra amb una gran quantitat de recursos, i Mart amb bastants recursos també, però sobretot amb una tecnologia puntera, mentrestant els de cinturó tenen més aviat una guerrilla, tot i això no és que hi hagi una guerra, és més aviat una calma tensa. Veiem la trama des de dos punts de vista que van alternant-se entre capítols, per una banda el detectiu Miller de Ceres que investiga la desaparició d’una jove marciana, i per l’altra en Holden, el segon d’abord d’una nau de transport de gel. Serà un incident viscut pel mateix Holden el què causarà una situació crítica que alterarà aquesta calma en tot el sistema solar i fins aquí puc llegir.

La trama barreja moments d’investigació amb moments d’acció per tal de satisfer a tota mena de lectors. I què dir dels personatges, el meu preferit és Holden perquè t’identifiques fàcilment amb ell com a persona que fa tot el que pot per fer el bé (això vol dir salvar la seva tripulació i intentar no causar més morts dels necessaris en el sistema solar), però reconec que l’inspector Miller també té el seu què, és més cínic i experimentat, però té una mica de cacau mental, però en el fons, molt en el fons, és bon home, el què passa és que és massa expeditiu, tot això corre per un ambient espacial ben dissenyat, on es respecten les lleis de la física, per exemple, l’acceleració de les naus és un problema per la salut dels seus tripulants, un altre exemple, els cinturionians són més llargueruts que els que porten generacions vivint en un planeta com que han viscut en gravetats més baixes, tot i això hi ha moments que l’autor (autors, perquè de fet James S.A. Corey és un pseudònim el qual s’amaguen dues persones) es flipa, però se li perdona perquè la narrativa ho demana.

Basant-se en les novel·les (si, es tracta d’una saga de novel·les, de moment 7 publicades en anglès) que conformen la saga The Expanse s’ha fet una sèrie amb bastant bona acollida. De totes maneres el llibre es pot llegir com a novel·la individual, ja que té un final relativament tancat. No sé què més voleu que us digui, a mi m’ha agradat perquè és entretinguda i la trama enganxa. I res de trames secundàries protagonitzades per quinze mil personatges, aquí hi ha dues històries en paral·lel i ja està. Si us agrada la ciència-ficció és una lectura obligada, i si no us agrada doncs també però menys obligada, i per ser ciència-ficció podríem dir que és curta, no arriba a les 600 pàgines, o com a mínim passa molt ràpidament. Jo segur que llegeixo la segona part, però m’esperaré al fet que tradueixin la tercera part, no fos cas que la segona part enganxés massa.

Se solía afirmar que en Ceres no había leyes, sino policía. Miller no era trigo limpio, al igual que la capitana Shaddid. En ocasiones la gente se caía por esclusas de aire. A veces las pruebas desaparecían de los depósitos. No era tan importante que estuviera bien o mal como que estuviera justificado. Cuando uno se pasaba la vida en una burbuja de piedra con la comida, el agua y hasta el aire enviado desde lugares tan distantes que ni se podían ver con un telescopio, una cierta flexibilidad moral se hacía imprescindible.

—Señor Dowd —dijo Miller—, lo que estoy a punto de hacerle es, literalmente, el único buen momento del día para mí. Le estaría muy agradecido si se resistiera a la detención.

—¿Dónde nos lleva todo esto, Jim? —preguntó Naomi.
—¿Qué tal Venus? —sugirió Holden, en voz más alta y tensa de lo que esperaba—. En Venus no está pasando nada interesante.

—La general Sebastian vendrá a la recepción —dijo su secretaria personal—. Recuerde no preguntarle por su marido.
—¿Por qué? ¿No lo maté yo, verdad?
—No, señor. Pero se ha hecho público que tiene una aventura y la general está un poco sensible con el asunto.
—Ah, entonces a lo mejor quiere que lo mate.

Nota: 8/10