Arxivar per febrer, 2018

Recordeu el post vintage d’ahir? No em puc treure la cançó del cap! Do what you want, ’cause a pirate is free, You are a pirate! Doncs tinc un problema, ara m’he enganxat a Lazy Town, us presento We are number one

Potser m’agrada perquè el saxòfon em recorda al mític saxofonista de Moldàvia de Eurovisió de 2010, si, el Epic Sax Guy

Per si voleu més saxòfon podeu escoltar Superman

Anuncis

En el post vintage de la setmana passada vaig recuperar en el un post amb una cançó de Lazy Town i avui em ve de gust recuperar-ne una tan o més memorable, You Are A Pirate!

Gràcies CT1338 per recordar un un meme tan enganxós, estaré tot el que queda de més cantant la cançó.

Segona temporada de En Teràpia, recordareu la primera temporada en el CT2763. En Paul, el nostre psicòleg es trasllada de Mariland a Brooklyn i allà coneixerà nous pacients.

  • Mia: En principi no és una pacient, es una advocada que el defensa davant d’una demanda de mala praxis d’un dels pacients de la temporada anterior (per suposat que no us diré quin!), justament la advocada va ser pacient seva fa 20 anys quan va avortar, i decideix tornar a fer teràpia amb ell. Aquesta dona sembla bastant ressentida amb en Paul perquè ell va canviar de ciutat tot interrompen la teràpia amb ella i sembla que ara li retreu al Paul els errors de la seva vida de jove per culpa d’una mala teràpia, i continua sent hostil amb ell en en el present per tot, o sigui que més que una pacient sembla una una enemiga, i tota aquesta ràbia d’on surt? Doncs perquè de jove aquesta també estava penjada del seu terapeuta. M’hauré de fer psicòleg… Potser la Mia ja no està penjada per ell, però el que si que té clar que ella no vol ser una pacient qualsevol, vol anar més enllà, vol ser especial, una amiga, entrar en la seva vida privada, una companya, una persona important en la vida d’en Paul.
  • April: És una noia de 23 anys que li han diagnosticat càncer però que encara no ho ha comentat a ningú. Està espantada però ho vol amagar, es molt independent i per això li costa molt demanar ajuda a l’altra gent, li costa molt agafar confiança amb els altres i per això mai no vol que l’ajudin a ella. Per si això no fos prou problema també té un germà autista amb tendències suïcides. Per cert, és la Maggie de The newsroom.
  • Oliver: És un nen de 11 o 12 anys o potser 10 o 13 no ho tinc clar, com que no em relaciono amb nens mai no se quina edat tenen, però 16 anys no té i 7 tampoc. El cas és que els seus pares es volen divorciar i al nano no li fa gens de gràcia i els pares en comptes de fer-li entendre l’envien al psicòleg perquè faci la feina bruta, neoyorkins… Cada pare té una manera d’educar al fill diferent i per això xoquen els dos caràcters, la mare és sobre-protectora i el pare vol que el fill sigui més autosuficient. No dic que aquests capítols siguin dolents, però si hagués de triar un pacient com a menys preferit seria aquest, ja sabeu que jo no tolero massa bé els nens.
  • Walter: És un home de 60 i llargs anys i és el mateix actor que el pare de Fraiser Craine (John Mahoney), aquí fa de director general d’una companyia bastant important, està acostumant al estrès perquè treballa dur moltes hores però últimament pateix insomni, provocat per l’ansietat, i durant els diferents capítols descobrirem què li provoca aquesta ansietat. Li he dedicat poques línies però ja us avanço que es el meu pacient preferit conjuntament amb la Mia que de tan trastocada que està em cau fins hi tot simpàtica.
  • Gina: És terapeuta i antiga professora d’en Paul. En aquesta temporada a part de conèixer la opinió d’en Paul sobre els seus pacients també coneixem més coses sobre la seva joventut, en especial la relació amb els seus pares que tindrà repercussions en el present, de fet a mitja temporada hi haurà un tema personal que trencarà la rutina de cites setmanals amb els pacients, i fins aquí puc explicar.

El pressupost de la sèrie es gasta en els actors i en un parell de sales d’estar i para de comptar


En els primers capítols de la temporada en Paul està coneixement els nous pacients, els escolta i intervé relativament poc, però cap al final de la temporada en Paul dona la seva opinió i els aconsella, els ajuda realment. Com que hi ha 5+1 pacients aquesta sèrie no té un sol capítol final sinó que té 6 capítols finals, tot un luxe. Els capítols d’aquesta sèrie només duren 25 minuts però es que realment et passa volant la estona, en veus un i s’acaba de seguida i realment no han fet res, han parlat de moltes coses realment però  no ha passat res i el capítol ja està, les comèdies que són igual o més curtes (20 minuts) saps que fan fet alguna cosa, amb aquesta sèrie costa molt resumir un capítol, que passi tan ràpid el temps deu ser que la sèrie es bona, no? Tot i això reconec que em va agradar més la primera temporada, no se si serà per la novetat o pels personatges, que en aquesta segona també estan bé, però potser no tant, però la diferència és molt poca, la segona temporada es casi igual de bona que la seva predecessora, veurem què passa en la tercera.

En teràpia té un 7,6 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.

Nota: 8/10

Enllaços llargs / de llegir

 

Enllaços ràpids

Google maps no patrocina aquest post perquè no vol…

Map Crunch: Salta aleatoriament d’una imatge del google street del mon a una altra.
screen-shot-2011-11-24-at-12-46-20.png

10 projectes artístics fets a través de google maps com per exemple el projecte Map que es va dedicar a posar els símbols de google maps sobre el terreny.
map-arles-2-600

El senyor Aaron Bobson es dedica a buscar imatges del google street la mar de guais.
LaLineadelaConcepcion

25 moments curiosos de google street, com per exemple l’atac dels ocells
angry-birds

A quin lloc està? La gent d’Atlantic ens ofereixen un joc on hem d’endevinar en quin país estan les 25 fotos.
s_w01_00000030

Sabeu que existeix l’street view per trens?

Hola lectores, lectors i altres éssers aficionats a Pons’s Blog, avui us parlaré de la última sèrie que he vist, Mindhunter. La sèrie ens situa a finals del anys 70 on un parell d’agents del FBI s’interessen per saber com pensen els criminals que maten senzillament pel simple gust de matar, avui en dia els coneixem com a assassins en sèrie però en aquella època aquests encara no tenien un nom definit, perquè fins al moment els criminals es movien pels típics mòbils, diners, amor, gelosia, venjança, etc, molt previsible.

Només començar veiem com el nostre protagonista, agent del FBI, no ha tingut massa sort negociant amb un home que retenia una hostatge, tot i això descobrim que es un professor expert en el tema. Al final del primer capítol veiem com li assignen un company i els dos se’n van de estat en estat fent de professors sobre les mentalitats criminals, i de pas aprofiten per conèixer els psicòpates més grans que troben en les presons de la zona per descobrir com pensa un assassí en sèrie, i així fer un estudi que permeti a la llarga atrapar els que estan lliures. Per tant en els capítols tenim converses amb assassins en sèrie empresonats, investigacions en curs de policia de pobles perduts, en les quals el nostre duo ajuda supervisats per una especialista en ciència del comportament, també apareix la novia del nostre jove protagonista (20 i llargs anys) per posar mostrar una mica de carn, però per mi això es secundari… El nostre protagonista es en Holden, un nano d’uns 30 i pocs anys molt espavilat però que li falta experiència, però ho compensa amb la seva intel·ligència i passió que li posa, potser massa passió si al que ens referim es a conèixer assassins en sèrie. Com a contrast tenim en Bill, de 50 i pocs, un gat vell que aporta l’experiència a l’equip, tots dos acabaran supervisats per la Wendy una assessora externa experta en psicologia criminal.

Kemper, un assassí en sèrie ben xerraire

El Bill (company del protagonista Holden) el tenia vist d’algun lloc i no recordava on, fins que he redescobert que (Holt McCallany) feia de detectiu a 11 capítols de CSI Miami. Però el personatge que més conec es la Anna Torv que es la mateixa actriu protagonista de Fringe (la Olivia) que comença a aparèixer a partir del capítol tres.

A finals dels Anys 70, es crea un departament al FBI especialitzat en assassins en serio, vull dir en sèrie, no se què estaria pensant… Bé, primer en diuen assassins seqüencials, es nota que estan verds, però de seguida veuen que el nom no té ganxo i ho deixen com assassins en sèrie, molt millor! En pelis d’assassins en sèrie estem acostumats a veure com actua l’assassí o com a mínim el resultat en l’escena del crim, en aquesta sèrie no és així, ho sento gent morbosa però no hi ha escenaris macabres amb sang per tot arreu, es veu algun que altre cadàver es clar, només faltaria, però tot bastant light, bàsicament hi ha més conversa que vísceres, més teoria que pràctica. Per cert, la sèrie es basa en criminals reals. Mindhunters es una sèrie de Netflix, es a dir, la plataforma de televisió més estesa en aquesta país, això vol dir que té molt públic, i si una cosa sap fer bé Netflix es molta publicitat de les seves sèries, altres productores es dediquen més a la qualitat, per exemple HBO, però suposo que es qüestió de gusts. Es nota que la sèrie està ben feta, ben filmada, bona banda sonora, bones interpretacions, però personalment esperava alguna cosa més, els únics moments realment memorables són algunes escenes on apareix el psicòpata d’en Kemper.

De moment Mindhunter té una sola temporada de 10 capítols, si tot va bé en aquest 2018 ens oferiran els 10 capítols de la segona temporada, però a no ser que la crítica sigui molt bona jo no els veuré. Els capítols no són autoconcluents, i tenen duració variables entre els 35 i el 60 minuts, força atípic. Mindhunter té un 7,8 al filmaffinity i un 8,6 al imdb.

Nota: 6/10

Avui recupero el CT92 amb el mític Cooking by the book de Lazy Town, ho sento, no puc parar d’escoltar-lo.

Frase del dia:

“Se había afirmado que un millón de monos con un millón de teclados podrían escribir las obras completas de Shakespeare; ahora, gracias a Internet, sabemos que eso no es cierto.”
Robert Wilensky, Professor Computer Science Division and School of Information Management and Systems

Llei del dia:

Ley de Patry
Si usted sabe que algo puede ir mal y toma las adecuadas precauciones, entonces será otra cosa la que vaya mal

I’ts a piece of cake to bake a pretty cake…