Arxivar per 2018-02-05

Temporada de 6 capítols de Black mirror amb capítols que van dels 45 min als 75 min, a gust del director del capítol.

  • USS Callister. En un futur proper han inventat un joc de realitat virtual el qual et permet experimentar simulacions, en el cas del nostre protagonista li agrada un espècie de Star Trek però molt cutre. Lo interessant és que els personatges d’aquesta simulació són clons de persones reals que pensen exactament igual que les versions reals. En el capítol apareix Cristin Milioti de la segona temporada de Fargo, em cau bé aquesta dona , que curiosament coprotagonitza el capítol amb la parella de la Kirsten Dunst també de la segona temporada de Fargo (Jesse Plemons), que fisicament es com el Matt Damon però en lleig. També apareix Gavin Orsay de House of Cards o un dels hostes (Willy) protagonistes de Westworld. El capítol està bé perquè hi ha aventures, acció, drama i paròdia, però explota un concepte que en el fons és el mateix que havíem conegut al especial de Nadal de Black Mirror, còpies genèticament iguals amb els records de les experiències viscudes incloses.
  • Arkangel: La tecnologia d’aquest capítol es molt estil Black Mirror. Es un xip que permet veure des d’una tablet tot el que veu qui té el xip, normalment una nena petita per tal de tenir-la sota control, a més a més tot el que sigui violència, sexe o fins hi tot paraules malsonants queda censurat de la visió de la nena, d’aquesta manera la nena queda tan sobre-protegida que es incapaç de desenvolupar moral ja que no ha experimentat mai la maldat. Però si es desactiva a temps es pot salvar, però qui et diu que en un futur quan el nen sigui adolescent i la mare sigui una controladora la noia perdi la seva intimitat? Està la seguretat per sobre de la intimitat? El capítol més enllà del dilema ètic es bastant previsible.
  • Crocodrile: Un parell de joves atropella un ciclista tornant de festa, com que es un lloc perdut de la mà de deu com ara Canadà o Finlàndia hi ha un llac al costat i allà llencen el cos, 15 anys més tard un dels dos tindrà remordiments. La tecnologia futurista d’aquesta capítol es una maquina que permet veure els records de la ment en una pantalla, soc jo o moltes de les tecnologies de Black Mirror tenen a veure amb treure imatges de la ment? I sóc l’únic que pensa que la protagonista passa de tenir una vida normal a passar-se de rosca?
  • Penjar al DJ: Existeix una aplicació que t’emparella amb varies per persones durant un temps per tal de descobrir amb quines persones tens més compatibilitats i d’aquesta manera buscar-te una parella adequada, sembla tot molt fred, però realment és pràctic. El petit problema en tot això és que el sistema no sembla tenir en compte les preferències dels pròpies usuaris, i a vegades els períodes de prova de les parelles per determinar compatibilitats duren unes hores o bé s’allarguen molt mesos. ·”Ja se que es conviure amb algú que no suportes, això li serveix al sistema?” Des del primer moment veus una cosa estranya en aquesta societat, però fins al final de tot no es destapa el pastís. Segurament el capítol més simpàtic i amb més humor de la temporada i possiblement de la sèrie, per mi el millor capítol de la temporada.
  • Cabeza de metal: Per començar tot és amb blanc i negre,  i llavors hi ha uns robots de la mida d’un gos mitjà que es dediquen a matar a la gent, tot el capítol es això, una dona fugint d’un gos robot, no té massa més. Per mi el més fluix de la temporada.
  • Black museu: Es tracta d’un museu d’invents xungos, molts d’ells són invents que ja hem vist en capítols anteriors de la pròpia sèrie (San Junipero, la piruleta del primer capítol, etc), però n’hi ha que no coneixem, com per exemple un neurotransmissor que et permet experimentar les sensacions que sent una altra persona. Un altre permet trasplantar la consciència d’un pacient en coma en altre cervell. Per suposat totes les tecnologies acaben causant més problemes dels que solucionen, per alguna cosa es Black Mirror. Com tot bon capítol del Black Mirror hi ha gir final. Per mi el segon millor de la temporada.

Com que aquest es el capítol més llarg i car de la temporada es mereix la foto del post.

La valoració final de la temporada es que no està malament, la part negativa es que els temes es comencen a repetir, ens ensenyen tecnologies que recorden molt a tecnologies que ja hem vist i per tan que comporten dilemes morals que ja havien tocat, tot i que la manera de presentar el problema sigui nou, malgrat tot es una sèrie que dona gust perquè cada capítol es una petita sorpresa, uns més que d’altres, uns tiren més al humor com el primer, d’altres tiren més pel drama com el cinquè, d’altres son thriller com el tercer, d’altres son més inquietants perquè sembla que no falti massa per inventar una tecnologia que doni tan mal rotllo com la del segon capítol, i d’altres són capítol Black Mirror total com l’últim. La valoració global es que manté el nivell de la tercera temporada i fins hi tot la supera en el algun capítol puntual com ara el quart o el sisè. Si ordenés els capítols de més a menys serien: 4, 6, 1, 2, 3 i 5. Valorar la temporada amb un set se’m queda curt però el vuit seria passar-me de generós.

Black Mirror té un 8,3 al filmaffinity i un 8,9 al imdb. Temporada 3 al CT2514 i les anteriors al CT2077

Nota: 7/10

Anuncis