Arxivar per 2018-02-19

Origen – Dan Brown (640 pàgines)

Origen és l’últim llibre publicat per Dan Brown, ja sabeu aquell autor que la crítica no estima gaire, però que es ven com a xurros. Brown es caracteritza per deixar constantment punts oberts en la trama per tal de mantenir el misteri uns quants capítols per donar resposta al misteri més endavant tot donant la idea que el misteri en qüestió és superimportant (per exemple “Confíe en mí cuando le aseguro que el impacto de la crisis de esta noche es mucho más profundo de lo que pueda imaginar.”), tot el que passa en els llibres d’en Brown és súper important, i la gent és súper important, i els objectes sempre són el millor del millor i d’una tecnologia nova súper revolucionaria, quines frases més súper! Una frase d’exemple de tot això és “un Tesla Model X P90D que, al parecer, Elon Musk le había regalado personalmente.” Toma! “el aparato se conectaría a un servidor ultrasecreto, Kirsch introduciría su contraseña de cuarenta y siete caracteres” Guau! Una contrasenya de 47 caràcters! I pensar que la clau de la wifi de casa meva només té 27 miserables caràcters!

Origen té la gràcia afegida que situa l’acció a Espanya, repartint l’acció entre Bilbao, Barcelona i Madrid, fins hi tot surt Sabadell! “Gulfstream G550 aterrizó en la solitaria pista del aeropuerto de Sabadell”. Així doncs ens descriu llocs de manera un xic exagerada que ens sonaran, per exemple d’acord que el monestir de Montserrat està a la muntanya, però això que s’aguanti miraculosament sobre un penya-segat es discutible “una colosal ciudadela de piedra gris que colgaba del borde de un escarpado acantilado de cientos de metros”, com igual de discutible es que es vegi des del monestir una profunda vall “Un mosaico de antiguos campos iluminados por el sol se extendía por un profundo valle hasta las irregulares cimas de la sierra de Collserola” La pròpia descripció d’Espanya també es curiosa “España, elección que atribuía al encanto del Viejo Mundo que poseía ese país, así como a la atracción que sentía por su arquitectura vanguardista, sus extravagantes bares y su clima perfecto.”

La casa reial espanyola és protagonista d’aquesta novel·la, però es tracta d’una casa reial totalment fictícia, no fos cas que la casa de real es queixés, una casa reial que sembla que tingui més poder del que realment té “están ustedes tratando con la Guardia Real y el Palacio Real de España. Harán lo que sea necesario.” Com si la casa reial tingués el pressupost del MI5 o el Mosad. Per descomptat les noies que apareixen sempre són atractives, no solament això sinó que constantment ens ho està repetit, igual que ens repeteix la importància de la casa reial en una frase si i en l’altra també, no fos cas que ens oblidéssim, serà que els lectors de Dan Brown tenen mala memòria o bé llegeix només un capítol per setmana. Tot el llibre gira al voltant d’un misteri que ha de revelar un personatge sobre “l’origen” d’alguna cosa que alterarà els fonaments de totes les religions, poca cosa, eh? Aquest personatge és una espècie de Steve Jobs elevat al cub, més llest, més ric, més prepotent, més showman, més de tot, i per descomptat íntim amic de Robert Langdon perquè tothom que és important en aquest món té relació amb Robert Langdon (a.k.a. Tom Hanks).

Per sort jo no llegeixo Dan Brown per la seva rigorositat ni per la seva versemblança ni per la seva qualitat literària sinó perquè és acció i misteris constants un darrere l’altra i com més flipat i exagerat sigui millor que millor, i si a més parla de llocs que conec com ara Barcelona és un plus. Entre tants misteris n’hi ha una bona pila, que són bastant fàcils de deduir, entre els quals els misteris principals de la novel·la, gràcies al fet que el mateix autor et va donant pistes, intuir coses que passaran i encertar-la és molt gratificant què voleu que us digui, et fa sentir un crac, encara que l’autor t’ho estigui posant en safata per endevinar-ho. Amb Dan Brown no tinc criteri i per això sempre li poso aquestes notes exageradament altes que ningú altre li posa, no tinc vergonya en reconèixer que m’encanten els seus llibres. En definitiva, si busqueu una novel·la que mostri la complexitat de la societat i els patiments que porta la vida, que tracti de respondre a grans interrogants filosòfics i que porti a la vida personatges dotats de dimensió i força excepcionals… llegiu a Tolstoi, per contra si voleu acció i misteris d’estar per casa un darrere l’altra llegiu Brown.

Nota: 9/10