Cas típic 2770: noi li agrada noia, noi li agrada Origen

Posted: 2018-02-19 in Llibres

Origen – Dan Brown

Origen es l’últim llibre publicat per Dan Brown, ja sabeu aquell autor que la crítica no estima gaire però que es ven com a xurros. Brown es caracteritza per deixar constantment punts oberts en la trama per tal de mantenir el misteri uns quants capítols per donar resposta al misteri més endavant tot donant la idea que el misteri en qüestió es súper important (per exemple “Confíe en mí cuando le aseguro que el impacto de la crisis de esta noche es mucho más profundo de lo que pueda imaginar.”), tot el què passa en els llibres d’en Brown es súper important, i la gent es súper important, i els objectes sempre son lo millor de lo millor i d’una tecnologia nova súper revolucionaria, quines frases més súper! Una frase d’exemple de tot això es “un Tesla Model X P90D que, al parecer, Elon Musk le había regalado personalmente.” Toma! “el aparato se conectaría a un servidor ultrasecreto, Kirsch introduciría su contraseña de cuarenta y siete caracteres” Guau! Una contrasenya de 47 caràcters! I pensar que la clau de la wifi de casa meva només té 27 miserables caràcters!

Origen té la gràcia afegida que situa l’acció a Espanya, repartint l’acció entre Bilbao, Barcelona i Madrid, fins hi tot surt Sabadell! “Gulfstream G550 aterrizó en la solitaria pista del aeropuerto de Sabadell”. Així doncs ens descriu llocs de manera un xic exagerada que ens sonaran, per exemple d’acord que el monestir de Montserrat està a la muntanya, però això que s’aguanti miraculosament sobre un penya-segat es discutible “una colosal ciudadela de piedra gris que colgaba del borde de un escarpado acantilado de cientos de metros”, com igual de discutible es que es vegi des del monestir una profunda vall “Un mosaico de antiguos campos iluminados por el sol se extendía por un profundo valle hasta las irregulares cimas de la sierra de Collserola” La pròpia descripció d’Espanya també es curiosa “España, elección que atribuía al encanto del Viejo Mundo que poseía ese país, así como a la atracción que sentía por su arquitectura vanguardista, sus extravagantes bares y su clima perfecto.”

La casa real espanyola es protagonista d’aquesta novel·la, però es tracta d’una casa real totalment fictícia, no fos cas que la casa de real es queixés, una casa real que sembla que tingui més poder del que realment té “están ustedes tratando con la Guardia Real y el Palacio Real de España. Harán lo que sea necesario.” Com si la casa reial tingués el pressupost del MI5 o el Mosad. Per suposat les noies que apareixen sempre són atractives, no solament això sinó que constantment ens ho està repetit, igual que ens repeteix la importància de la casa reial en una frase si i en l’altra també, no fos cas que ens oblidéssim, serà que els lectors de Dan Brown tenen mala memòria o bé llegeix només un capítol per setmana. Tot el llibre gira al voltant d’un misteri que ha de rebel·lar un personatge sobre “l’origen” d’alguna cosa que trastocarà els fonaments de totes les religions, poca cosa, eh? Aquest personatge es una espècie de Steve Jobs elevat al cub, més llest, més ric, més prepotent, més showman, més de tot, i per suposat íntim amic de Robert Langdon perquè tothom que es important en aquest món té relació amb Robert Langdon (a.k.a. Tom Hanks).

Per sort jo no llegeixo Dan Brown per la seva rigorositat ni per la seva versemblança ni per la seva qualitat literària sinó perquè es acció i misteris constants un darrera l’altra i com més flipat i exagerat sigui millor que millor, i si a més parla de llocs que conec com ara Barcelona es un plus. Entre tants misteris n’hi ha una bona pila, que són bastant fàcils de deduir, entre els quals els misteris principals de la novel·la, gràcies a que el propi autor et va donant pistes, intuir coses que passaran i encertar-la es molt gratificant què voleu que us digui, et fa sentir un crack, encara que l’autor t’ho estigui posant en safata per endevinar-ho. Amb Dan Brown no tinc criteri i per això sempre li poso aquestes notes exageradament altes que ningú altre li dona, no tinc vergonya en reconèixer que m’encanten els seus llibres. En definitiva, si busqueu una novel·la que mostri la complexitat de la societat i els patiments que porta la vida, que tracti de respondre a grans interrogants filosòfics i que porti a la vida personatges dotats de dimensió i força excepcionals… llegiu a Tolstoi, per contra si voleu acció i misteris d’estar per casa un darrera l’altra llegiu Brown.

 

Nota: 9/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Doncs jo no crec que hagi llegit absolutament res d’aques autor que els crítics no estimen. (Sóc dels que estimen als crítics, és clar.) Flipo que un paio tan miserable com Dan Brown sapiga qui és Elon Musk! Flipo que el tal sapiga que al costat de Barna un pot trobar un poble anomenat Sabadell! Flipo que confongui un aerodrom amb un aeroport!! Flipo que donat aquest nivell de detalls el paio no sapiga que la pista de l’aerodrom de Sabadell de solitaria no és gens… Entenc que a l’escriure el llibre l’individú no va fer cas a les recomanacions del Pons: pot haver-hi error més greu?! Flipo que aquest llibre sigui un 9/10!

  2. unaltreinvent ha dit:

    Pons,el tenim a casa. Tampoc llegim Dan Brown per la seva rigorositat, ni per la seva capacitat de sorprendre’ns; tots els llibres són clavats però mira ens distreu i amb això en tenim prou. Me n’he saltat algun perquè em feia mandreta tanta repetició però aquest que hi surt algun lloc de Catalunya caurà

  3. ahse ha dit:

    Per cert, invitaria al Pons a un dels malsons que encara tinc de tant en tant, estan plens d’accions i misteris inexplicables com ara entrar a un edifici a buscar un nom en una porta, trobar-te amb una desconeguda que et crida amoinada “Júlia” pel passadís, agafar l’ascensor i notar que se t’està desfent una part dels pantalons, decidir fer un viatge més llarg amb l’ascensor intentant arreglar-los, trobar-te amb un paio de cara sospitosa a la 10a planta, fer no veure quan s’està empenyent cap a tu, sortir de l’edifici intentant despegar-te del tio, agafar el camí contrari a ell pensant que ja li passarà, notar la segona persona de cara sospitosa que t’està venint de frent, mirar cap a l’esquerra per veure si n’hi ha camí i observar venint un altre, fer camí enrere i trobar-te amb una tia vestida de lloro que se’t llença damunt del costat, cridar-los que intentin agafar-te mentre comences a correr sense tenir gens clar cap a on girar ja que semblen ser bastant més que un o 2 venint cap a tu…

  4. Eva ha dit:

    Només he llegit un llibre de Dan Brown, i no em va agradar molt. Cap intenció de llegir-ne més.

  5. McAbeu ha dit:

    Un 9/10 potser és exagerat però estic d’acord en que es mereix una molt bona nota. Quan comences un llibre protagonitzat pel professor Langdon busques acció i entreteniment i això és justament el que et dona en Dan Brown. I t’ho dona a carretades. M’ho vaig passar molt bé llegint aquest llibre, com dius, l’autor sap de sobres com mantenir-te enganxat a la trama amb capítols curts que et deixen amb l’ai al cor constantment.
    També coincideixo amb tu que el fet que gran part de la novel·la passi a llocs coneguts del nostre país és un plus que me l’ha fet encara més interessant i atractiva de llegir
    La part de ficció tecnològica passa molt bé, te la creus sense problemes. De fet, el que m’ha semblat més ficció és la descripció de la família real espanyola i del seu entorn. Això si que és inventat i ben inventat. :-))
    En resum, que m’ha agradat força… serà que tampoc tinc gaire criteri.

    Per cert, parlant de la contrasenya de 47 caràcters. Jo vaig llegir la novel·la en català i quan vaig veure el “truc” que es fa servir per quadrar el nombre de caràcters de la frase en qüestió vaig voler si en altres idiomes la cosa funciona igual i t’he de dir que sí. Vaig buscar el capítol corresponent (nº73) i vaig comprovar que tant en la versió original en anglès com en les traduccions al català i a l’espanyol, és la mateixa frase i totes tenen els 47 caràcters. Certament és d’agrair trobar-se coses així quan llegeixes un llibre traduït i cal felicitar la bona feina dels traductors en aquest cas.

  6. Xavier Pujol ha dit:

    Algú hauria d’explicar-li a Dan Brown que a Catalunya hi va haver una declaració d’independència. Ho dic perquè situa Barcelona i Sabadell a Espanya.

  7. Clidice ha dit:

    No el penso pas llegir, en danbraun i el quènfullèt, estan en la categoria paulucuellu, no m’interessen. Ara bé, no et criticaré. He llegit els Harry Potter. Nobody is perfect.

  8. XeXu ha dit:

    Me’n vaig cansar. Però no és descartable tornar-hi, no per la nota que li poses, que evidentment és sobredimensionada, sinó per tota la resta que expliques (a l’última part), i que qualsevol que hagi llegit l’autor sap. Quan vols una història inversemblant, fantasma i amb misteris de pa sucat amb oli, ja saps que funciona. El problema és esperar alguna cosa més d’aquests llibres, o tractar-los d’una altra cosa. Com passa amb tot a la vida, quan saps què pots esperar, vas sobre segur, i aquests llibres no et deceben. I si surt Sabadell, això crida la meva atenció segur!

    • Pons ha dit:

      Des de que m’he llegit tots els Pratchetts ja no em queden autors per posar notes sobredimensionades, Abercrombie? Potser.

      • XeXu ha dit:

        Ara que menciones Abercrombie, ja et vaig explicar que jo no el llegiré, però que vaig regalar un dels seus llibres a un amic susceptible de gaudir-los més, seguint els teus ensenyaments, ja que encara que jo no l’hagi de llegir, tinc en compte el teu criteri i no dubto que és fantasia de nivell. Doncs bé, recentment aquest amic em va dir que li havia agradat molt el llibre i que ja havia comprat els dos següents, així que gràcies per la recomanació.

        • Pons ha dit:

          Justament el proper llibre que ressenyaré serà un Abercrombie, ja se que a tu no et puc convencer però per repetició a lo millor algun altre lector del blog cau

    • ahse ha dit:

      Si el Pons no surt al llibre això de Sabadell no aporta gaire.

  9. N’he llegit uns quants, d’ell… i enganxen força

  10. Ferran Porta ha dit:

    Doncs jo no tinc el problema de si llegir-lo o no perque no llegeixo: escric.

    #HeVenidoAHablarDeMiLibro #DiariDeBerlín :p

  11. JOMATEIXA ha dit:

    El tinc a casa esperant torn, però he estat amb el Ken Follett que és molt gruixut, i ara he de fer una pausa abans de tornar amb un altre totxo.
    Uns en diuen pestes, altres meravelles. Veig que tu el puntues molt bé. Ja se sap que el descobreix (endevina, o té molta sort), el protagonista, no ho podria fer algú real, però si agafem el llibre amb la ment oberta, doncs, ens pot agradar.

    • Pons ha dit:

      De tot en diuen totxo ara, el què passa es que estàs acostumat a autors catalans que van més al grà i amb 300 pàgines escases ja et fan un llibre

  12. Ada ha dit:

    Ei quina bona crítica literària, no cal que t’ho diga, però em sembla molt encertada (no puc dir el mateix del teu gust musical), a mi amb Dan em passa el mateix, em fa passar una bona estona i hi ha aventures sempre entretingudes… encara que molts estereotips també, però què anem a fer, ningú és perfecte!

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s