Filos Mortales – Joe Abercrombie (341 pàgines)
Filos mortales és un llibre format per 13 relats, però què faig llegint un llibre així si jo no soc de relats? Fàcil, l’autor és Joe Abercrombie i totes les històries estan protagonitzades per personatges de la Primera Llei, el món famós de fantasia que Abercrombie ha creat i del qual en soc fan.
La primera història és d’un jove coronel Glokka molt prepotent i pagat de si mateix just abans del seu incident que el deixarà esguerrat de per vida. Un altre capítol està protagonitzat per en Crawl i la seva banda amb l’heroi Whirrun de Bligh fen de les seves amb el pare de les espases. També tenim una història protagonitzada per la jove Shy, i una altra pel jove Temple, els dos protagonistes de Tierras Leanas. Una altra història està protagonitzada pels figurants de La Mejor Venganza, o també coneguts com a camises vermelles. Per altra banda hi ha vàries històries protagonitzades per un parell de noies, una gran i forta guerrera i una lladre molt àgil, que van tenint aventures al llarg dels anys, que jo sàpiga aquestes dues no havien aparegut fins en aquest llibre, suposo que per això apareixen com a protagonistes en diverses històries (una de cada tres històries apareixen elles com a protagonistes), en les quals sempre es troben algun personatge o altre dels que ja coneixem, això vol dir que en el fons aquest món de fantasia és un mocador.
És tot un plaer trobar personatges carismàtics de llibres anteriors, per tant si un no s’ha llegit cap llibre d’aquest món li pot agradar igualment, però no gaudirà tant com algú que sí que ho ha fet. De totes maneres seria un error llegir un llibre que és simplement bo del senyor Abercrombie quan aquest autor té una pila de molt bons llibres, no els enllaçaré tots perquè en són una pila i si realment teniu interès els trobareu fàcilment en la pestanya de llibres (quin blog més complet que té pestanyes i tot!).
–¡Estoy muy furiosa!
–Te creo.
–¡Lo digo en serio!
–Si tienes que decirle a alguien que estás furiosa y luego añades que lo dices en serio, puedo asegurarte que tu furia no ha conseguido el efecto deseado.
–Por el amor de Dios, Javre, ¿te he dicho yo cómo comenzar una pelea, chupar una polla, destrozar mi propiedad o arruinar mi vida? ¡No! ¡Porque confío en tu experiencia, tan acojonante que no admite parangón!
Por decirlo rápidamente, los garrotes no aparecían en el sendero de Dios, y aunque Shev, por una combinación de falta de carácter, malas compañías y mucha mala suerte, había dejado atrás muchas veces aquel sendero, le gustaba imaginar que, si forzaba la vista, aún podría verlo a lo lejos
Nota: 6/10
Pons's blog 