Arxivar per Juny, 2018

El divendres està enllaçat, qui el desenllaçarà? Qui el desenllaci bon desenllaçador serà….

  1. El mite sobre que les rosses són tontes
  2. Els japonesos si que saben morir (6:40)
  3. Carglass (HTZ còmic)
  4. Així neixen els sandvitxos de gelat (4:40)
  5. Matemàtiques alternatives (subtítols en castellà 9 min)
  6. Missió Impossible versió esquirol (50s)
  7. La Reina d’Anglaterra com a sistema de mesura
  8. El ressuscitador de canaris que es va utilitzar en les mines
  9. Típic dilluns al matí (1:34)
  10. Camines tranquil·lament cap a casa i de cop acabes banyada en matèria fecal. (35s)
  11. El cinema de superherois, en xifres
  12. El somni de la humanitat per Zapp Brannigan

Segons el que he fet els últims anys la setmana vinent hauria de tocar començar la jornada d’estiu a Pons’s Blog (sí, sí, esteu llegint Pons’s Blog, quin honor, oi?), però aquest any he decidit que al juliol no faré jornada d’estiu, això vol dir que la faré només al agost? Doncs no ho tinc clar encara, el què si que tinc clar es que del 6 al 26 el blog estarà de vacances totals sense publicar res, però descomptant aquestes futures merescudes vacances el juliol el passaré publicant íntegrament cada dia (menys els caps de setmana, es clar), com els bons temps! Crisis? Qui ha dit crisis? Pons’s Blog es riu de la crisis blocaire dels altres blogs, HAHAHAHAHA HA! I de regal i sense que vingui al cas un avís del què us podeu trobar si conduïu per Rússia.

Recordeu Gomorra? Aquella sèrie sobre mafiosos Napolitana que em va agradar i en vaig parlar en el CT2831? Doncs la segona temporada em continua agradant i per això li dedico el post d’avui. L’equilibri de poders ha canviat bastant respecte la primera temporada de Gormorra, es complicat explicar-vos més sense entrar en espoilers, tan sols diré que el poder en aquesta segona temporada està bastant més repartit i es bastant més inestable que la primera temporada, també hi ha més enterraments que en la primera, les funeràries són un bon negoci a Nàpols.

Treballant honradament no es fan aquestes piles de calers


Hi ha series que hi ha personatges bons i personatges dolents, també hi ha sèries amb personatges que a vegades són bons i a vegades dolents, doncs en aquesta sèrie no és salva ningú, tots són uns malparits sense excepció, per molt protagonistes que siguin els personatges d’aquesta sèrie no dubten en trair a qui faci falta per mantenir el poder, i si hi ha alguna excepció a la norma aquest no triga en morir perquè no es pot ser mig bo en aquest mon si vols sobreviure. Resumint una bona sèrie per gaudir de la màfia en acció, com una espècie de Roma Criminal però en modern. Si no em voleu fer cas a mi, feu cas a l’Allau. Potser m’ha quedat curt el post però si la sèrie es bona no hi ha massa més a afegir i més quan ja estic parlant de la segona temporada.

Gomorra té un 8 al filmaffinity i un 8,7 al imdb. De moment hi ha tres temporades amb 12 capítols cada una.

Nota 2a: 8/10

Llei de Murphy per a metges es el CT347 vintage recuperat per avui.

Comentari de O’Toole sobre la llei de Murphy

Murphy era optimista

Llei de Young

Tots els objectes inanimats podem moure’s lo suficient com per fer nosa

Llei de Boren per gats (i metges)

En cas de dubte, neteja-ho.

Llei de Hane

No existeix un límit que indiqui fins quan poden empitjorar les coses
Refutació mèdica: En medicina si que existeix un límit definit

Principi bàsic del consell mèdic

Si li agrada, no ho faci

Principis de Foreman sobre la medul·la òssia

Si un pacient té 3 germans, el millor donant serà:
a) El que viu més lluny
b) El que porta anys sense parlarse amb la familia
c) El que està condemnat a cadena perpètua
d) Tot lo anterior

Llei de Harvard

En condicions rigorosament controlades de pressió, temperatura, volum, humitat i altres variables, l’organisme actua com li surt dels nassos.

Llei de Finagle

La ciència es verídica. Que no l’enganyin els fets

Lleis de Dolman

Si algunes dades no sustenten la seva conclusió elimini’ls
Si s’ha quedat sense dades, inventi-se’ls

Espero que hageu passat el Sant Joan tal com toca, es a dir, cremant i fent explotar coses, parlant de foc i explosions…

El foc es destructiu però també pot ser bell, per exemple aquest incendi a Califòrnia del 2013

Recopilació de demolicions

Com demolir un gratacels de 100 metres.

Demolició d’un pont a càmera lenta.

Un altre pont enderrocat a càmera lenta.

Acabo amb un vídeo on fan explotar objectes quotidians a càmera lenta simplement perquè mola.

Enllaços arreplegats de la setmana:

  1. Sembla bona idea invertir en ciència, encara que sigui per egoisme.
  2. Tornen les malalties de transmissió sexual, bé, de fet no han marxat mai
  3. Experiments amb la renta bàsica universal
  4. Mor als 88 anys Tony Wolf, el creador de ‘Pingu’
  5. Jugant amb el maquillatge (1 min aprox)
  6. Quan et llences amb paracaigudes sobre una altiplà escarpat e inaccessible assegurat de saber com baixar
  7. Harder Better Faster Stronger versió Lego (3:45)
  8. Com pintar una paret perquè sembli de obra vista (2:45)
  9. Quan es llibreters s’avorreixen
  10. Esquiant fins hi tot sense neu (0:14)
  11. Toca recordar com una àguila real s’emporta una cabra (1:40)
  12. Aquest és el protocol que recomana seguir la policia xinesa davant un atac amb arma blanca. (0:13)
  13. Un centelleig vermell és una descàrrega elèctrica que es produeix per sobre dels cumulonimbus en tempestes intenses en la part de l’atmosfera anomenada mesosfera
  14. Sabeu què fa picar els pebrots del Padrón?
  15. Ens està passant a tots (Cyanide & Happiness còmic)

Acabem la setmana dels curts amb… no ho diríeu mai… amb cinc curts més!

Alarma

Vampire Bash

Prenent apunts

Pàrquing

“R’ha”,

5 curts per la curtisetmana (un nom horrible, ho sé).

Tronc o cocodril?

L’error

Què ha passat?

Els reis mags

Canviar el mon

5 curts més per un dimarts tan llarg com qualsevol altre

Història d’un peix

Hannah

The Gift

Error 0036

Un dia tranquil al parc amb els nens

Avui dedico la setmana als curts, als curts cinematogràfics em refereixo.

“Sal del armario”

La màquina de copiar pernils

Dia a la platja

036

Loop

Com cada divendres toca destapar la caixa dels enllaços, convenientment numerats des de la anterior edició.

  1. Aplicacions que identifiquen objectes (Còmic de Loadin Artist)
  2. Has fumat maria durant la teva adolescència? Ara entenc perquè estàs sonat… Bé, potser exagero una mica.
  3. Seria una bona idea construir una muntanya a Holanda? Mmmm no.
  4. El vídeo simpàtic del dia: Una gat mirant una peli de por (1 min)
  5. L’àguila, la guineu i el conill (30 segons)
  6. Il·lusions auditives (3 min subtítols en castellà)
  7. La fàbrica feta en Lego que fa cotxes de Lego (1:49)
  8. Els retrats i caricatures de Xi Ding fets a llapis electrònic
  9. El problema dels grans d’arròs i el tauler d’escacs representat físicament (1:25)
  10. Les xifres d’Eurostat han revelat l’edat mitjana a la qual els joves abandonen la casa dels seus pares a Europa
  11. Plàstic everywhere!
  12. Vídeo d’uns guepards caçant gravat des de la perspectiva d’un d’ells (2 min)
  13. Curiositats del sexe en gats, gossos, porcs i ovelles
  14. Viatge al interior d’una fulla (2:53)
  15. La importància de dormir.

En cas de dubte, post d’anuncis.

Old Spice i el seu músic musculat

Cervesa Tiger i el pols

Coca cola zero: Versió James Bond Skyfall

Campanya viral de publicitat, si us dic de què us espatllo el final

Acabo amb una recopilació d’escenes espectaculars d’anuncis

La Cúpula – Stephen King

Un dia qualsevol en un poblet de Maine (amb Stephen King sempre  es Maine) descobreix que ha aparegut un camp de força que envolta el poble. Per sort el poble es bastant autosuficient i sembla que tothom té un generador elèctric a casa que funciona amb propà o benzina, i tothom té un rebost a casa amb menjar, molt previsors la gent de Maine. La premissa es intrigant, i el senyor King sap plantejar bé aquesta inquietant idea inicial, el que ja no està tan bé són la pila de personatges que ens expliquen com les seves avorrides vides han quedat trencades per aquest fet, es a dir, he vingut a llegir sobre una cúpula no sobre el embolic de faldilles del fill del alcalde. Si el llibre no tingués tota aquesta palla i anés més al gra seria molt millor, però ja sabem que el senyor King no sap escriure un llibre de menys de 500 pàgines, i aquest en té més del doble i no estic exagerant, exactament son 1.136 pàgines que un altre autor hauria reduït a la meitat, però sembla que King cobra per cada paraula i no per llibre venut. Tot el què es el misteri de la cúpula queda relegat durant la major part del llibre en segon pla i només ens van donant informació al respecte lo just per tal que no abandonem el llibre, maleït mestre del misteri! Quan ja portes 300 pàgines llegides et dius a tu mateix que ja es tard per abandonar el llibre, que arribat fins a aquest punt vols saber què coi passarà amb el coi de poble. Amb tot això no vull dir que el llibre sigui avorrit, de fet passen moltes coses, entre d’elles una pila de morts, ja sabeu que els morts sempre animen una trama, però em sembla que no es suficient per mantenir alt el nivell d’interès en la història. La majoria dels personatges són uns tòpics amb potes, estereotips exagerats de persones que podrien ser reals, com ara el mafiós local del poble, la pila de paletos que el segueixen, algun que altre penjat i/o drogoaddicte, i els bons de torn que sacrificaran el què faci falta per fer fora el mafiós de torn. I el final què tal? Dolent? Doncs no, simplement es previsible, ei, però com a mínim no té un final obert, algo es algo.
El llibre s’ha fet força famós, i arrel d’això n’han tret una sèrie de televisió de 39 capítols dividits en 3 temporades que jo no miraré ja que amb el llibre n’he tingut més que suficient, a més els que l’han vist diuen que la sèrie es justeta, això es un 6,7 al imdb i un 5,1 al filmaffinity. Tornant al llibre, jo el recomano? Doncs clarament no, però entenc que hi ha gent que li poden agradar aquests embolics de gent de poble amb personatges tòpics, jo no sóc un d’ells. Sent justs tampoc es un llibre horrible, es deixa llegir, sinó no hauria aguantat tantes pàgines, per tan algunes coses bones ha de tenir.
Nota: 4/10

Avui recupero el CT352 de les vaques i el sistemes econòmics, tot un clàssic entre els clàssics.

  • FEUDALISMO: Tienes 2 vacas. Tu señor feudal toma algo de la leche y te deja lo justo para vivir.
  • SOCIALISMO PURO: Tienes dos vacas, el gobierno las mete en un corral con todas las demás. Te dice que cuides de las vacas y te da un vaso de leche.
  • SOCIALISMO BUROCRÁTICO: Tus vacas están bajo cuidado de cuidadores de gallinas. A ti te ponen a cuidar las gallinas de los que están cuidando tus vacas. El gobierno te da tanta leche y huevos como dicta la regulación del país.
  • FASCISMO:Tienes dos vacas. El gobierno hace un inventario completo de su existencia, te obliga a negociar con sus peones el precio de venta y luego el Estado se encarga de distribuir la leche.
  • COMUNISMO PURO: Compartes tus 2 vacas con tus vecinos. Entre los vecinos votan para ver quién es el mas apto para cuidar las vacas, quién tiene mas “necesidad” de la leche y quién menos. Mientras tanto, nadie trabaja, nadie recibe leche. y las vacas se mueren de hambre.
  • COMUNISMO RUSO: Tienes 2 vacas. Tú las cuidas pero el gobierno toma toda la leche. Robas toda la leche que puedes vender en el mercado negro.
  • PERESTROIKA: Tienes 2 vacas, tu las cuidas pero la mafia te roba toda la leche. Robas toda la leche que puedes vender en el mercado libre.
  • COMUNISMO CUBANO: Tienes 2 vacas, el gobierno toma tus 2 vacas y te pone a cuidarlas. No hay con que alimentar las vacas, las vacas por desnutridas dan 1 vaso de leche y el gobierno te dice que producen mas que en cualquier parte del mundo.
  • COMUNISMO CAMBOYANO: Tienes 2 vacas, el gobierno las toma y a ti te fusilan.
  • DICTADURA: Tienes 2 vacas, el gobierno las toma y tú eres encarcelado.
  • DEMOCRACIA PURA: Tiens 2 vacas. Tus vecinos deciden qué hacer con ellas.
  • DEMOCRACIA REPRESENTATIVA: Tienes 2 vacas. Tus vecinos eligen a alguien que te diga qué van a hacer con tus vacas.
  • BUROCRACIA: Tienes 2 vacas, pero antes de todo el gobierno regula qué les debes dar de comer y cuándo las debes ordeñar. Lluego toma las 2 vacas, mata a una, ordeña a la otra pero tira la leche, luego rellena formularios y papeles para buscar la vaca perdida.
  • ANARQUÍA: Tienes dos vacas. O vendes la leche a un precio justo o tus vecinos te matan para robarla.
  • SURREALISMO: Tienes 2 jirafas, el gobierno te manda apuntarte a clases de mambo.
  • CAPITALISMO IDEAL: Tienes dos vacas. Vendes una y compras un toro. Ellos se reproducen y la economía crece. Vendes el rebaño y te jubilas, rico.
  • CAPITALISMO AMERICANO: Tienes dos vacas. Vendes una y fuerzas a la otra a producir la leche de cuatro vacas. Te quedas sorprendido cuando ella muere.
  • CAPITALISMO COMUNIDAD ECONÓMICA EUROPEA: Tienes dos vacas. Al principio el gobierno dictamina cuando puedes alimentarlas y cuando puedes ordeñarlas. Después te pagará por no ordeñarlas. Después de eso, se las llevará a ambas, sacrificará a una de ellas, ordeñará a la otra y echará la leche por la cloaca. Después, te obligará a llenar una docena de formularios para que justifique la desaparición de la vaca faltante.
  • CAPITALISMO FRANCÉS: Tienes dos vacas. Te pones en huelga porque quieres tres.
  • CAPITALISMO CANADIENSE: Tienes dos vacas. Usas el modelo del capitalismo americano. Las vacas mueren. Acusas el proteccionismo sudamericano y adoptas medidas proteccionistas para tener las tres vacas del capitalismo francés.
  • CAPITALISMO JAPONÉS: Tienes dos vacas. Las rediseñas para que tengan la décima parte del tamaño de una vaca normal y produzcan 20 veces más leche. Después creas dibujitos animados con nombres sugestivos como Vaquimon y los vende al mundo entero.
  • CAPITALISMO ITALIANO: Tienes dos vacas. Una de ellas es tu madre, la otra tu suegra, ¡¡¡maledetto!!!
  • CAPITALISMO ENRON: Tienes dos vacas. Vendes tres para tu empresa de capital abierto usando garantías de crédito emitidas por tu cuñado. Después haces un trueque de deudas por acciones por medio de una oferta general asociada, de modo que consigues todas las cuatro vacas de vuelta, con exención fiscal para cinco vacas. Los derechos de la leche de las seis vacas son trasferidos para una empresa de las Islas Cayman, de la cual el socio mayoritario es secretamente el dueño. Él vende los derechos de las siete vacas nuevamente para tu empresa. El balance anual dice que la empresa posee ocho vacas, con una opción para una más. Tu vendes una vaca para comprar un nuevo presidente de los Estados Unidos y quedas con nueve vacas. Nadie da balance de las operaciones y exportas tu estiércol a Latinoamérica.
  • CAPITALISMO BRITANICO: Tienes dos vacas. Las dos están locas.
  • CAPITALISMO HOLANDÉS: Tienes dos vacas. Ellas viven juntas, no quieren toros y todo fenomenal.
  • CAPITALISMO ALEMAN: Tienes dos vacas. Ellas producen leche regularmente, según patrones de cantidad y horario previamente establecido, de forma precisa y lucrativa. Pero lo que te gustaría de verdad seria criar cerdos.
  • CAPITALISMO RUSO: Tienes dos vacas. Las cuentas y ves que tienes cinco. Las cuentas otra vez y ves que tienes cuarenta y dos. Y otra vez y ves que tienes doce. Paras de contar y abres otra botella.
  • CAPITALISMO SUIZO: Tienes 500 vacas, pero ninguna es tuya. Tu cobras para guardar las vacas de otros.
  • CAPITALISMO ESPAÑOL: Estás muy orgulloso por tener dos vacas.
  • CAPITALISMO GALLEGO: Tienes dos vacas. Y te quejas porque tu rebaño no crece…
  • CAPITALISMO CHINO: Tienes dos vacas y 300 personas tirando leche de ellas. Tu presumes de tener pleno empleo y alta productividad. Y arrestas al activista que ha divulgado los números.
  • CAPITALISMO INDIO: Tienes dos vacas. Ellas te dicen lo que debes hacer
  • CAPITALISMO DE HONG KONG: Tienes dos vacas. Vendes las tres a una compañía legalmente inscripta en el Registro Público de Comercio usando letras de crédito abiertas por tu cuñado en el banco de tu suegro y haciendo un swap de acciones con una oferta pública general de modo tal que terminas recomprando a las cuatro vacas con una reducción de impuestos por criar cinco vacas. Los derechos de venta por la leche de seis vacas resultan después transferidos, vía un intermediario panameño, a una compañía domiciliada en las Islas Caimán que posee secretamente el accionista mayoritario quien le revende el derecho de venta por la leche de las siete vacas a la misma compañía que inició el trámite. El balance de esta empresa afirma a fin de año que la compañía posee ocho vacas, con opción de compra por una vaca adicional. En el interín, le regalas las dos vacas a la Sociedad del Dragón Rojo porque les debes dinero y te han hecho una oferta que no puedes rechazar.
  • CAPITALISMO LATINOAMERICANO (versión 1): Tienes dos vacas. Una de ellas es robada. Los gobiernos crean, en sus Cumbres de Jefes de Estado Latinoamericanos, la Contribución Obligatoria por Posesión de Vacas (COPV). Un fiscal viene y te multa, porque, a pesar de que hayas pagado la COPV correctamente, el valor era por el supuesto número de vacas y no por el de vacas real. Hacienda, por medio de datos también supuestos del consumo de tu familia numerosa de leche, queso, zapatos de cuero y botones, presumía que tuvieras 200 vacas y, para librarte del acoso, regalas la vaca restante al fiscal para que todo se quede en paz.
  • CAPITALISMO LATINOAMERICANO” (versión 2): Tienes dos vacas. Ante un consejo de un Banco extranjero, vendes las dos vacas a una multinacional para la cual terminas trabajando por monedas, con las cuales apenas compras la leche. Cuando ya gastaste el capital por la venta de las vacas, le echas la culpa al Banco que te asesoró (y que cobró una comisión de la multinacional), a la multinacional y todos los paises que en su momento tenían dos vacas y canjearon una de ellas por un toro.

BCPP: Eva

Tercera i última temporada de En Terapia, la sèrie on cada capítol consta de dos persones xerrant durant 20 minuts. Passem directament als pacients d’aquesta temporada.

  • Sunil: Es un indi (de la Índia) d’uns 60 anys que porta 4 mesos a Nova York i no s’adapta a viure a la ciutat, està deprimit, no fa res durant el dia, no menja, no es dutxa, una joia. Però aquesta depressió ha vingut donada per molts canvis en la seva vida: La mort de la seva dona, la seva jubilació anticipada d’una feina de professor de matemàtiques que li interessava molt i com ja he dit el canviar de país. Viure amb el seu fill i la seva nora no serà precisament agradable per ell, un home una mica especial.
  • Frances: En Paul va fer teràpia amb la seva germana fa 18 anys i ara comença la Frances, una actriu que té problemes per recordar les frases, quin tòpic, eh? La seva germana es mor de càncer, la seva filla no li fa cas, s’arrepenteix de no haver estat més amb la seva mare quan s’estava morint, bla bla. La pacient més avorrida.
  • Jesse: Un adolescent, gai, adoptat, d’uns 17 anys que li agrada la fotografia. Li encanta el mòbil i li encanta cridar l’atenció i intenta escandalitzar sempre que pot, en resum es un autèntic imbècil, però bé, és un adolescent, per tan ser imbècil es pràcticament la norma. Com la gran majoria d’adolescent en Jesse no té cap respecte per la seva mare. Ja he dit que em cauen malament els adolescents, no? Es comporta com imbècil amb tothom i després es queixa que ningú se l’estima, vaja quina sorpresa!
  • Addele: Es la nova terapeuta d’en Paul, amb la excusa de la recepta d’unes pastilles per dormir la va a veure. A partir d’aquí comencen a parlar d’ell, sobre el seus problemes i com els va tractar amb la antiga terapeuta. Per suposat també aprofiten per parlar dels seus altres pacients, però sobretot del nou rumb que patirà la vida d’en Paul.

Mireu-me sóc un adolescent i sóc el rei del drama!

Aquesta temporada es pitjor perquè una quarta part de les sessions m’avorreixen (la frances), una altra quart apareix un adolescent odiós que no aguanto, i per tan només m’agraden la meitat dels capítols. Encara Sort que aquesta temporada no hi ha teràpies amb múltiple gent! Gairebé per eliminació Sunil es el meu pacient preferit de la temporada. Aquesta temporada es lleugerament pitjor que les anteriors, o potser també que al ser capítols amb una estructura molt repetitiva al final la sèrie se m’acabi fent repetitiva, una temporada està molt bé, dos també, però la tercera ja seria el límit, m’alegro que ho hagin deixat aquí abans de fer-se pesats.

La tercera temporada té 28 capítols de 25 minuts de durada. En teràpia té un 7,6 al filmaffinity i un 8,3 al imdb. La primera temporada en el CT2763 i la segona al CT2775

Nota 3era: 7/10
Nota global: 8/10