Cas típic 2845: noi li agrada noia, noi li agrada la Cúpula

Posted: 2018-06-13 in Llibres

La Cúpula – Stephen King

Un dia qualsevol en un poblet de Maine (amb Stephen King sempre  es Maine) descobreix que ha aparegut un camp de força que envolta el poble. Per sort el poble es bastant autosuficient i sembla que tothom té un generador elèctric a casa que funciona amb propà o benzina, i tothom té un rebost a casa amb menjar, molt previsors la gent de Maine. La premissa es intrigant, i el senyor King sap plantejar bé aquesta inquietant idea inicial, el que ja no està tan bé són la pila de personatges que ens expliquen com les seves avorrides vides han quedat trencades per aquest fet, es a dir, he vingut a llegir sobre una cúpula no sobre el embolic de faldilles del fill del alcalde. Si el llibre no tingués tota aquesta palla i anés més al gra seria molt millor, però ja sabem que el senyor King no sap escriure un llibre de menys de 500 pàgines, i aquest en té més del doble i no estic exagerant, exactament son 1.136 pàgines que un altre autor hauria reduït a la meitat, però sembla que King cobra per cada paraula i no per llibre venut. Tot el què es el misteri de la cúpula queda relegat durant la major part del llibre en segon pla i només ens van donant informació al respecte lo just per tal que no abandonem el llibre, maleït mestre del misteri! Quan ja portes 300 pàgines llegides et dius a tu mateix que ja es tard per abandonar el llibre, que arribat fins a aquest punt vols saber què coi passarà amb el coi de poble. Amb tot això no vull dir que el llibre sigui avorrit, de fet passen moltes coses, entre d’elles una pila de morts, ja sabeu que els morts sempre animen una trama, però em sembla que no es suficient per mantenir alt el nivell d’interès en la història. La majoria dels personatges són uns tòpics amb potes, estereotips exagerats de persones que podrien ser reals, com ara el mafiós local del poble, la pila de paletos que el segueixen, algun que altre penjat i/o drogoaddicte, i els bons de torn que sacrificaran el què faci falta per fer fora el mafiós de torn. I el final què tal? Dolent? Doncs no, simplement es previsible, ei, però com a mínim no té un final obert, algo es algo.
El llibre s’ha fet força famós, i arrel d’això n’han tret una sèrie de televisió de 39 capítols dividits en 3 temporades que jo no miraré ja que amb el llibre n’he tingut més que suficient, a més els que l’han vist diuen que la sèrie es justeta, això es un 6,7 al imdb i un 5,1 al filmaffinity. Tornant al llibre, jo el recomano? Doncs clarament no, però entenc que hi ha gent que li poden agradar aquests embolics de gent de poble amb personatges tòpics, jo no sóc un d’ells. Sent justs tampoc es un llibre horrible, es deixa llegir, sinó no hauria aguantat tantes pàgines, per tan algunes coses bones ha de tenir.
Nota: 4/10

Anuncis
Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Fa uns quants anys, vaig tenir una època Stephen King a la meva vida però, com totes les èpoques, aquesta va passar. Aquest no l’he llegit i tampoc faré res per llegir-lo, ara com ara.

  2. ahse ha dit:

    I els morts què? No van ser bons? No es van tornar zombies? No van molestar als vius? No van intentar reproduir-se amb els que tenien rotllos de faldilles? No van anar estenent una malparida plaga i tal? Com vas poder llegir tantes pagines de no-res?

  3. Roselles ha dit:

    Al meu parer hi un abans i un després a la carrera de King. Des de més o menys l’any 1996, des de Desesperación i Posesión (inclosos), que trobo que ja no és el mateix, el que he llegit poc té a veure amb el King d’abans, com si fos una còpia de sí mateix. No sé si té a veure amb que deixés les drogues i l’alcohol, però seria fotut que fos per això. Potser som nosaltres que ja no som els mateixos que quan vam començar a llegir-lo. En fi.
    La cúpula no l’he llegit, però veig que segueix amb el seu estil de vides creuades, segur que amb cops d’efecte, i explicant que esmorzen cada matí i la història de les sabates que calcen. El King d’abans era una meravella amb això, el d’ara…

  4. Eva ha dit:

    Un apunt genial. La primera frase jam’ha convençut de no llegir-lo.

  5. XeXu ha dit:

    Tu no vas abandonar el llibre a la pàgina 300, però jo he estat a punt d’abandonar el post quan he llegit ‘1.136 pàgines’. Finalment he sigut un bon minyó i he llegit la ressenya fins el final, tot i saber que només amb el nom de l’autor ja no llegiré el llibre. Ah, i tampoc miraré la sèrie, és clar.

  6. Stephen King: una font inesgotable per pel·lícules, sèries i posts.

  7. A. B. ha dit:

    Jo sí l’he llegit i el llibre té el mateix problema que molts llibres d’Stephen King: no sap acabar els llibres. Sembla que el tio comença a escriure i a escriure sense tenir clar el final i arriba un moment que ni ell mateix sap com acabar-ho. M’encanta Stephen King, però hi han pocs finals que m’hagin convençut.
    I pel que fa a la sèrie, vaig aguantar 5 capítols abans de deixar-la de tan dolenta que em va semblar.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s