Avui us parlaré de Fariña, una sèrie espanyola, si he dit espanyola, ho heu llegit bé, la última sèrie que vaig veure produïda a la península va ser Plats Bruts o sigui que us podeu imaginar que Fariña ha ser excepcional en algun sentit. La sèrie es basa en l’exitós llibre del mateix títol de Nacho Carretero, acabant la trama en la Operació Nècora, la operació antidroga més gran de la història realitzada a Espanya.
Fariña parla del narcotràfic a Galícia, i al principi ens pot recordar en part a Narcos, salvant les distàncies, es clar, les principals semblances a part del droga en si mateixa, són que comencen intercalant imatges reals històriques amb la imatges de la sèrie, de fet, només ho fan al principi i al final, també compta amb una veu en off per situar-nos en el context històric, ja que la sèrie avança a raó de any per capítol des del 1981 fins al 1990. El tràfic comença amb el tabac, però després s’apunten a la festa el haixix i la coca, tot molt ben organitzat amb una cooperativa. A principis dels 80 el tràfic de tabac era només una falta, pagaves una multa i ja està, però al 83 van aplicar una nova llei en la que t’enviaven a presó, això era més serio, i ja posats a que t’arriscaves pel tabac perquè no pujar l’aposta i guanyar més amb la fariña? En paraules del propi sergent de la Guàrdia Civil, el negoci de la droga era tan rentable a Galícia i donava tanta feina a tothom que els puticlubs no donaven abast i havien d’importar les prostitutes de Portugal.
Als EEUU tenen el pòquer, a Galícia hi ha el domino
El punt de vista de la sèrie gira al voltant de Sito Millanco, un nano que comença al món del narcotràfic des de sota de tot fins que aconsegueix fer-se el rei. Part de l’èxit de la sèrie es deu al seu carismàtic personatge, que ja aviso que en absolut es un Pablo Escobar, entre cometes podríem dir que aquest no es un “malparido hijodeputa”, aquest es més aviat un “home de negocis”. Saber que es tracta d’una història real també motiva a fer la trama més creïble, perquè a vegades costa imaginar com aquests traficants van arribar a viure tan bé sense que ningú els molestés tants i tants anys fent-se d’or, segurament ajudava que els beneficis es repartien en una comunitat que en principi era bastant pobre ja que bàsicament es dedicaven feines dures i poc remunerades com la pesca i a agricultura, i que et donin una feina fàcil amb grans beneficis sempre es d’agraïr. Un apunt final, els personatges parlen en castellà però pràcticament tots tenen un marcat accent gallec i depèn de quin costa una mica d’entendre, però a mesura que vas veient capítols ja et vas acostumant.
Fariña són 10 capítols de 60 minuts cada un, la segona temporada no se l’espera ja que la història queda ben tancada. Té un 7,7 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.
Nota: 7/10
Pons's blog 