Arxivar per 2018-09-17

Segona temporada de WestWorld, la recordeu? Es aquella sèrie que la HBO li dedica un ingent pressupost amb la idea d’aconseguir que es converteixi en el nou producte estrella del canal un cop l’any vinent s’acabi Joc de Trons, però sembla que el tret li ha sortit malament perquè més enllà de la idea inicial la sèrie es normaleta i estic sent generós perquè els paisatges, el maquillatge i els efectes especials son de cine, però si em limités avaluar la trama pffff. Aquesta segona temporada arrenca directe en l’acció, més que res perquè està obligada degut al què va passar al últim capítol de la primera, ah, no ho sabeu? Doncs no seré jo el que us ho explicarà, tot i que hi ha detalls que no em caben de quadrar, rotllo “aquest no estava mort?” i “aquest no havia marxat? Per què torna?”, però bé, serem bons i ens creurem el què ens expliquen.

Ni l’home de negre es capaç de salvar aquesta segona temporada

La sèrie continua bastant amb la tònica de la temporada anterior, amb la excepció que aquesta vegada no cal un munt de estona repetitiva per explicant-se com funciona el parc perquè ja ens ho sabem de sobres. Els minuts de la sèrie es reparteixen entre gent parlant de filosofia, gent en pilotes (s’ha de notar que es la HBO) i gent disparant-se, per suposat el últim grup es el més entretingut de tots, protagonitzat per Ed Harris un home que ja té una edat però que aguanta força bé les escenes d’acció, de fet Ed Harris es el motiu número u per veure aquesta sèrie, pràcticament podríem dir l’únic motiu perquè quan comencen a xerrar sobre temes metafísics n’hi ha per fotre’s un tret, de fet també acaben embolicant el bo de l’Ed en trames avorrides de fora del parc, increïble!

Com que el tema cowboys ja està vist de la temporada anterior en aquesta temporada tenim indis, de la India, i sobretot samurais japonesos, son més que res l’excusa per posar més sang i membres amputats a la sèrie, com si realment li faltés, tot i això com a mínim la història dels samurais no es tan avorrida com la del indi natiu americà, quin rotllo! No es que les trames resultin avorrides en si mateixes per falta d’acció, sinó que es culpa de tota aquesta atmosfera prepotent que ho envolta tot, aquests aires que es dona la sèrie d’anar donant la informació en compta gotes a través d’escenes soltes e inconnexes en comptes de fer-ho tot lineal, clar i entenedor per l’espectador; no, es veu que la moda es donar la informació tota barrejada, no fos cas que cada nova dada no fos sorprenent. La segona temporada de WestWorld acaba amb un capítol interminable (90 minuts) per tal de tancar la història d’aquesta temporada, però sembla que la HBO té pensat fer una tercera temporada que jo no veuré.

Nota 2ona: 5/10