Arxivar per 2018-11-21

Canvien moltes coses en la segona temporada de Downton Abbey, per començar esclata la primera guerra mundial i Downton Abbey es converteix en una casa de recuperació, el que faci falta per ajudar al país però això trasbalsa tota la casa i els seu habitants, que no ens enganyem, viuen molt bé. Tot i això, la família Crowley i la gent del seu voltant sempre ha tingut molta mala sort, les desgràcies sempre persegueixen a aquesta família benestant que sembla que haurien de viure feliços però resulta que no, sempre hi ha problemes, sempre hi ha drama, i amb els criats igual, costa molt ser feliç en el comtat de York, quan no es la guerra es la grip espanyola, desgracies no en falten. No està malament el què ha donat la temporada, dos casaments i dos funerals. A part d’això Downton continua sent, en el fons, el que era, es a dir, una sèrie romàntica, però no es un romanticisme cursi, es un romanticisme maco, però no es això el que més m’agrada de la sèrie sinó el seu humor anglès tan subtil, tot molt fi gràcies als grans actors, un aixecament de selles en el moment just pot ser més que suficient per convertir una escena qualsevol en una obra mestra.

Et sembla que hi ha molta gent en aquesta doncs? Doncs jo en compto tres d’importants que no han cabut a la foto

Downton Abbey té un 7,8 al filmaffinity i un 8,7 al imdb.

Nota: 8/10