Arxivar per gener, 2019

Per una banda hi ha els invents útils, per altra els inútils i per altra banda els… no se com dir-ho… potser la paraula es “Sàdics”

Suport per ganivets una mica macabre
2006_5_24_10_23_5-somemore_a

Un boli per firmar amb sang: Acceptem-, un no pot signar documents importants amb un boli Bic Cristall. No, un ha de presentar dignament davant el Notari per a la firma de l’escriptura de la hipoteca que li martiritzarà per a la resta de la seva vida.
blood-pen-quill

Penjador dissuasiu:Si reps habitualment visites no desitjades, potser et convingui usar aquests penjadors per intimidar ràpidament als “intrusos”.
cuchillos

Fes la teva pròpia cadira a cops. Una idea creativa i diferent per decorar, així com un regal perfecte. Ara només cal anar amb compte si fem neteja, no fos cas que les mares pensin, millor dit, endevinin que la nostra moderna peça de mobiliari és un tros de ferralla i ho tiri
_products_small_2777818eefed52

Coixí que afavoreix l’insomni. Res millor per evitar dormir que posar llums de discoteca al coixí.
insomnia

Banc amb punxes. S’ha acabat que els avis monopolitzin els bancs del parcs. Ara si vols seure, hauràs de pagar!
CR_272407_gobierno_en_crisis

Per acabar 10 patents d’invents horribles. Per més informació sobre cada patent entreu al post.

  • El teu altre jo de les xarxes socials
  • Una gàbia penjant de la finestra per a nadons
  • Un tatuatge per reduir el soroll quan parles per telèfon i que a més detecta quan menteixes
  • Abraçades a distància
  • Copets pels nadons
  • La televisió que t’observa i aprèn de tu
  • El detector d’emocions dels teleespectadors
  • Com influeix la publicitat en les persones
  • Coixinet per recolzar el cap mentre fas pipí
  • Què és el que molesta als teus companys de treball de tu?

No se com nassos aconsegueix aquesta sèrie emocionar-me amb totes les històries de cada un dels seus personatges i que cap d’elles sembli un pastitx sentimentaloide, i això no passa només de tan en tan sinó que passa en la majoria de capítols, però en el capítol final, es quan més es nota i més bé funciona, a més les temporades de Downton sempre tenen dos capítols finals, el número vuit i el novè conegut com especial de Nadal, o sigui que gaudeixes de dos capítols emotius que a més a més van seguits. Downton es clarament un drama, però no un drama que et fa plorar de tristesa sinó es un drama d’emoció, els personatges aconsegueixen emocionar-te amb les seves històries, i cada personatge té el seu caràcter especial i ho fa a la seva manera. Què voleu que us digui, mai havia vist una sèrie amb personatges tan entranyables, criats, nobles, tots tenen el seu cor i els seus problemes, i els seus moments, i les seves emocions, tots molt humans. Està sonant molt cursi el què dic, no? Però es així, aneu a mirar aquesta sèrie d’una vegada, punyetes!

Quan et fas vell el teu únic objectiu es ficar-te pel mig en tot


Nota: 9/10

Avui no hi ha dimarts vintage perquè toca celebrar l’aniversari del blog, de fet, què hi ha més vintage que celebrar un aniversari? Tal dia com avui fa 13 anys es va crear Pons’s Blog el millor i més modest blog del univers. Diuen que 13 porta mala sort, jo no hi crec en aquestes collonades, vosaltres si? Doncs penseu que celebro que el blog té 156 mesos que també es maco de celebrar, oi? Crec que es bon moment per pensar i reflexionar com era la vostra vida fa 13 anys? Pitjor? Millor? Millor es difícil que fos perquè no existia aquest blog, però en què ha canviat la vostra vida en aquests 13 anys? Esteu contents de com us anat les coses? Parlo sol perquè no queda ningú llegint blogs en el 2019? Des del 2006 esperàveu alguna cosa per aquest 2019? No crec, la gent més aviat espera coses pel 2020, 2019 es una data bastant meeeh. A part de l’enveja de saber que tinc un blog més antic que vosaltres, quin sentiment us desperta els 13 anys de Pons’s Blog? Es el moment de posar-vos nostàlgics i pensar en els bons moments que us ha fet passar aquest blog, què recordeu? Amb 13 anys de vida algun record us ha de portar, no? Si recordar es molta feina em conformo amb què em feliciteu pels 13 anys de vida i ja està, no voldria que se us escalés el cap per l’esforç… Per si de cas no queda ningú ja m’ho faig jo sol: Per molts anys Pons’s Blog! Gràcies! De Res!

Un any de blog equival a dos anys humans, tothom sap

La quarta temporada de Downton es la temporada de la depressió, tothom està trist, la pèrdues de la tercera han deixat a tothom tocat i no faré espoilers parlant dels finats. Ja he dit que cada vegada m’agrada més aquesta sèrie? Aquesta temporada li he ficat al 9 no pas perquè la quarta sigui millor que les anteriors, sinó perquè es un premi per mantenir el nivell, a part que ja son molts capítols amb els mateixos personatges i els agafes molta estima. Si hagués de triar-ne algun em quedo amb la contesa viuda, i amb en Carson, segurament els dos més estirats i clàssics de tota la sèrie, veuen com els nous temps s’acosten però els hi costa adaptar-se, però son molt bona gent tots, i el qui no es bona gent acaba amb problemes amb el senyor Bates que es un home molt bo fins que algú el puteja a ell o a algú a qui estima i llavors es converteix en Liam Neeson quan li segresten la filla. Em podria enrotllar i acabar dient coses bones de cada personatge però tinc altres coses que fer que cuidar del blog.

Amb la excusa de crear un paràgraf nou i donar una mica de volum al post us parlaré del capítol especial, també conegut com capítol especialment car, ens porta cap a Londres, i una visita al palau reial, per si els luxes de Downton fossin pocs imagineu la caseta del rei. Aquest capítol especial de 90 minuts cau enmig de les dos temporades però el compten com a part de la quarta, es ben bé un pont entre temporades. Resumint, si encara no heu vist la sèrie no se que coi espereu.

Nota 4a: 9/10

Com cada divendres us deixo enllaços per tal que tingueu un cap de setmana entretingut, de res.

    1. Massa CGI a les pel·lícules? (1 min)
    2. Una de les grans escenes de Malcolm in the middle. (1 min)
    3. Crack del Beatbox (2 min)
    4. El Comidista: Consells per fer una bona truita de patates (2:26)
    5. TED sobre la procastinació (14 minuts però val la pena subtítols en castellà i català)
    6. Qui juga amb foc… I aquí no ha passat res (30 segons)
    7. 9 mètodes no comestibles, que fan servir en publicitat, que fan el menjar més desitjable (3 min)
    8. La creació més avançada de nostre senyor (Padre de família en imatges)
    9. Un talent que no té qualsevol (7 min però podeu fer salts)
    10. Els lleons són com els SUV dels gats: Ocupen més, consumeixen més i poden acabar amb la teva vida en segons (52 segons)
    11. He vist pel·lícules d’acció bastant menys trepidants (1 minut però l’acció comença en el segon 45)

Amb aquest post acabo els posts resum de l’any, ja només queda que voteu pel vostre cas típic preferit, podeu votar per qualsevol post publicat, però us dono les millors opcions. 3 punts pel millor, 2 pel següent, 1 pel tercer.

  • CT2842 – CT2843 – CT2844 – CT2845 Setmana del còmic de desembre
  • CT2839 Calendari d’Advent.
  • CT2934 – CT2935 – CT2936- CT2937- CT2938 Setmana de la ciència
  • CT2929 El 29
  • CT2908 Compartir Blogs
  • CT2902 – CT2903 – CT2904 – CT2905 Setmana del còmic d’octubre.
  • CT2900 El gran qüestionari del CT2900
  • CT2895 Fons d’escriptori
  • CT2879CT2880 El decadent inici i final de vacances
  • CT2873 La setmana de la cervesa
  • CT2863 – CT2864 – CT2865 – CT2866 Setmana del còmic de juliol
  • CT2858 – CT2859 – CT2860 – CT2861 Setmana de la medicina
  • CT2848 – CT2849 – CT2850 – CT2851 Setmana dels curts
  • CT2838 – CT2839 – CT2840 – CT2841 Setmana dels anuncis
  • CT2834 – CT2835 – CT2836 Setmana del còmic de juny
  • CT2833 Dia mundial del culte al Pons
  • CT2828 El 28
  • CT2823 – CT2824 – CT2825 – CT2826 Setmana del art
  • CT2810 – CT2811 – CT2812 – CT2813 Setmana dels cartells
  • CT2800 El qüestionari del 2800
  • CT2781 Dia mundial del culte al Pons del 2017.
  • CT2757 Informe del blog
  • CT2755 12 anys de blog
  • CT2745 2ona part de les sèries del 2017
  • CT2742 Trobada virtual

La tercera temporada comença en l’any 1920. Es la temporada dels casaments i dels naixements, però també de les desgracies, però lo de les desgràcies no es cap novetat, sempre hi ha problemes a Downton, sembla que hagin construït la mansió sobre un cementiri indi maleït o algo, sempre surt alguna cosa o altra malament, entremig alguna de bona, però generalment la vida només els hi porta desgràcies, per sort el 95% dels personatges son bons per tan entre tots acaben superant pràcticament qualsevol cosa, menys els que es moren o acaben desterrats, però bé, hi ha molta gent en aquesta casa, es poden permetre perdre algú de tan en tan, lo important es que la caseta (ehem) segueix en peu. Un avís pels personatges, millor que evitin frases del estil “No podria ser més feliç” perquè sempre van inevitablement seguides de desgràcies, que prenguin exemple de la comtessa viuda que no para de queixar-se de les coses i allà està, veient-les passar, indestructible aquella dona.

Downton Abbey no es gasta el pressupost en efectes especials com altres series, però es gasta el pressupost en decorats i vestuari, recrear un palau noble de principis de segle XX amb tots els seus luxes i amb tots els vestits de tots els personatges es una pasta enorme, i més quan no dubten a fer un capítol especial (90 minuts) arreglant un palau escocès, no per res s’ha emportat un grapat d’Emmy al vestuari, a maquillatge i la música, ja que estem amb els premis Maggie Smith (coneguda com “la vella”) s’ha emportat uns quants pel seu paper de comtessa viuda, els més importants Emmys i també Globus d’or, la sèrie també s’ha emportat algun globus d’or a la millor miniserie en alguna de les seves temporades, Joanne Froggatt (l’Anna) també ha arreplegat algun premi bastant important.

Nota 3era: 8/10

Avui recupero el CT498. I de regal algunes imatges més noves, generós que es un.

Fer webs es facil. Ho diu tothom… Lo difícils son els detallets. Uns exemples:

– Et pots equivocar al donar noms als continguts. Estadístiques sense sentit? això no té cap sentit!!

– Et pots equivocar en posar una foto que no toca. Hackers arrestats a espanya? Espanya? què és espanya? Ah si toros…

– Et pots equivocar al informar al client del seu saldo. Bé aquest error no seria massa greu tampoc.

– I més que equivocarse a vegades el webmaster es catxondo. Són cookies, no? Doncs com li diem? Campurrianas esclar.

Windows Vista oferint opcions que no encaixen amb la realitat

Com a mínim tinc un bonic posa-vasos

No m’agradaria tenir problemes

I bé, això es tot per avui!!!

Seguim amb la vida de Jimmy McGill, més conegut com a Saul Goodman, em cau bé aquest home, i si et cau bé aquest home, tal com em passa a mi, tens un 75% de possibilitats que t’agradi la sèrie, perquè et preocupes per ell, pateixes quan les coses li surten malament, i això vol dir que sempre pateixes, però tens curiositat per saber com se’n sortirà, com ho arreglarà, i ho aconsegueix, potser no de una manera neta i polida, potser no de una manera honrada ni dient el 100% de la veritat, però tampoc es carrega a ningú pel camí, no enfonsa a ningú que no s’ho mereixi; efectivament sóc fan de Jimmy McGill, no calen més motius per gaudir d’aquesta sèrie. Recordeu quan els posts sobre sèries eren llargs? Altres temps, lo bo si breu…

Cara de “les coses no em van massa bé”

Nota 3era: 7/10

Què seria dels divendres sense enllaços? Una copia del dijous?

  1. No els hi feu preguntes complicades a les miss. Quina parella escolliries per preservar la espècie humana? (38 segons)
  2. Gent que no valora la seva vida i es llança amb un kayak per una cascada de més de 30 metres (1 min)
  3. Es més feliç la gent amb fills o sense? Doncs com tot en aquesta vida, depèn de varis factors…
  4. Dilema moral. Si prems el botó algú morirà però obtindràs 1.000.000$ (2 min subtítols en anglès)
  5. Gent que fa el possible per morir, treballar segur està sobrevalorat. (30 segons)
  6. Pantomima full Corporatiu (1 min)
  7. Màgia: El truc del got de vi i les ampolles (3:37)
  8. Efecte de l’heli i l’hexafluorur de sofre en la nostra veu (39 segons)
  9. Malson en ala delta: van oblidar lligar-li l’arnès i va fer tot el viatge penjat agafant-se amb les mans (Subtítols en anglès 4 min)
  10. Kurzgesagt – In a Nutshell:  Escombraries espacials (8 min subtítols en castellà)
  11. En bàsquet val qualsevol part del cos menys els peus, no? (20 segons)
  12. Bon punt de ping pong (46 segons)
  13. Les cançons que fan servir el recurs del “na na na na” (4 min)

Des de que WordPress no em fa els resums de l’any cada vegada em fa més mandra aquest post, em sembla que em passaré a Blogger… Hahahahahaha ni de conya!

  • Durant el 2018 12.551 lectors han passat per aquest blog, uns quants menys que els 15.152 de l’any passat, lluny de les 23.359 visites que van passar al 2016 i encara més lluny de les 32.206 del 2015, algú ha dit decadència dels blogs?
  • La mitjana de visites per dia al blog es de 34, lluny de les 42 del 2017 i encara més lluny de les 64 del 2016, no vull ni comparar amb el 2015. Això vol dir que s’ha mort la meitat de la població o què?
  • En aquest passat any 2018 s’han publicat 211 casos típics, només 5 menys que l’any 2017, oi que semblava que aquest any havia fet moltes vacances? Doncs resulta que encara en podia fer més! Això vol dir més d’un Cas Típic cada 1,73 dies!
  • Durant el 2018 el blog va rebre 3.727 comentaris (comptant els meus i els de l’ahse), lluny dels 5.115 comentaris de l’any passat. Si descomptes els meus comentaris i els de l’ahse em quedaria amb uns 1.000 comentaris de la “gent normal”, quina misèria!
  • Per tant la mitjana de comentaris per post es redueix una vegada més a 17,66 comentaris per post. Una vegada més descomptant els meus i de l’ahse surt a 6 comentaris per CT, fantàstic… L’any 2017 la cosa estava en 23,6 comentaris per post.
  • El posts del 2018 tenen 55.157 paraules, això son 261 paraules i mitja per post. Encara més breu que les 366 paraules per post del 2017, cada vegada sóc més concís, un geni!
  • Passo de comptar els comentaris que ha fet cadascú en el 2018, massa feina, però tothom es pot imaginar la quantitat aproximada.
  • El post més visitat ha estat el CT2751 gràcies al factor clicbait del títol, el contingut res destacable. 80 visites res extraordinari. En segona posició està el post dels 12 anys, el CT2755. Completa el podi el CT2880 amb la tornada de vacances, dona gust veure que hi ha gent que em trobava a faltar. Com a curiositat el quart es el CT2872, el post es famós gràcies a que en el títol apareix la paraula “nua”, la decepció arriba quan veus que l’acompanyen les paraules “rata” i “talp”.
  • Xarel·10 em continua portant més visites que qualsevol altre blog i amb molta diferència, començo a sospitar que aquestes estadístiques no són del tot fiables, però sembla que 1.271 visites han sigut gràcies el blog d’en McAbeu. Cadena de blogs 11 de setembre es el segon amb 307 visites i l’Allau tercer amb 223.
  • Les categories més vistes en el 2018 han sigut. Reculls dels divendres (43), Tv (33), Dimarts Vintage (30) i Monogràfic (29). Ja ho veieu en què s’ha convertit en blog, en enllaços i sèries, amb el què havia sigut!
  • 267 imatges penjades durant el 2018, 25 imatges més que el 2017. Única cosa que ha augmentat en aquest blog respecte l’any passat a part de l’edat d’un servidor.
  • Deixant de banda Espanya, els visitants dels països que més em visiten són: Estats Units, Romania (gràcies ahse), Marroc (gràcies Eva) i Canadà (gràcies Shaudin Melgar-Foraster). Exactament igual que l’any passat.
  • Els enllaços on la gent fa més clics en aquest blog són: Youtube, Microsiervos i Fino Filipino. També exactament igual que l’any 2017.

Fins aquí les estadístiques del què ha donat aquest 2018. Si teniu curiositat en el C2757 trobareu les estadístiques del 2017 que van ser millors.

Avui toca repassar les pelis que he vist en la segona meitat del 2018, si voleu veure les de la primera meitat us remeto al CT2871

27 pel·lícules que sumades a les 30 vistes en la primera meitat del any sumen 57, l’any  que menys pelis he vist des de que faig aquesta llista., 9 menys que el 2017, 8 menys que el 2016, i pràcticament la meitat que les vistes en el 2015. Nota mitjana de les pelis vistes aquest any 5,89.

Avui toca els reculls del llibre que us vaig prometre ahir. Post vintage dels dimarts? No se de què em parles, això es només un recurs quan no se què publicar i avui no es el cas.

Si la bollería predispone al sobrepeso es por muchas razones: tiene una gran densidad energética, es poco saciante, la intensidad de su sabor puede crear dependencia debido a que produce un estímulo muy exacerbado, el azúcar de su composición es proinflamatorio y altera respuestas hormonales, sus grasas trans desestabilizan las estructuras celulares, sus harinas refinadas disparan la glucemia y promueven el crecimiento de cepas de bacterias intestinales poco recomendables… Es por todo ello y no por uno de sus nutrientes de forma aislada por lo que no es un alimento saludable. Por eso, decir que la bollería es insana solo por el azúcar que contiene sería otro reduccionismo absurdo.

El azúcar en los últimos años se ha convertido en el enemigo público número uno, y actualmente supone una de las prioridades de salud pública mundial. Su consumo es un factor de riesgo a la hora de contraer enfermedades no transmisibles como caries, sobrepeso, obesidad, afecciones cardiovasculares, grasa visceral…, todas ellas relacionadas con el desarrollo de diferentes tipos de cáncer.

Las grasas trans o parcialmente hidrogenadas son el resultado de hidrogenar aceites vegetales para que tengan la textura y el comportamiento de grasas a temperatura ambiente, consiguiendo así solidificarlas y obtener una estructura muy estable. Este resultado da lugar a un tipo de grasa que aúna unas características muy interesantes para la creación de alimentos apetitosos y de buen aspecto. Se ha usado en margarinas, palomitas, comidas preparadas, platos congelados, galletas, bollería, dulces… ¿Dónde está el inconveniente? Como podrás deducir, en la salud, estas grasas se asocian con la aparición de enfermedades cardiovasculares, acumulación de grasa visceral, sobrepeso y obesidad. Actualmente se ha decretado por consenso que son un riesgo para la salud y que su consumo deseable es cero.

Los aditivos tal como los usamos y en las cantidades indicadas son seguros, pero no son inocuos. Nuestros embutidos son muy seguros, pero no son saludables; los nitratos y nitritos que contienen no son inocuos. Nuestros dulces son muy seguros, pero no son saludables; el azúcar de su composición no es inocuo. Nuestras bebidas alcohólicas son muy seguras y estables, pero no son saludables; su alcohol y sulfitos tampoco son inocuos.

Es preferible comprar atún al natural y añadir aceite de oliva virgen extra en casa, que comprar una conserva en aceite de girasol o en un aceite de oliva refinado.

«con vitaminas y minerales». Algo que es completamente irrelevante en la mayoría de los alimentos, dado que prácticamente todos contienen vitaminas y minerales. Sería algo equiparable a anunciar una casa con «puertas y ventanas».

Tenemos papillas «con 8 cereales»… ¿Qué pasa?, ¿que las de uno o dos cereales son peores? Es un sesgo común a casi todos los anuncios, no solo de alimentación. Si puede llevar más nutrientes, aunque sean insanos, siempre nos parece mejor.

Al igual que hay alimentos con grasas poliinsaturadas que no son saludables, como los aceites refinados de semillas o comidas preparadas con aceite de girasol, mientras que otros alimentos con estos nutrientes sí que son muy recomendables. Es el caso de los frutos secos. Este enfoque muchas veces asume que el consumidor piensa que las grasas saturadas son «malas» y el resto son «buenas», y como se puede ver con esos ejemplos no tiene que ser necesariamente así. Por lo tanto, así no es como se determina de verdad la calidad de la grasa, sino que tendría más sentido acudir al listado de ingredientes para comprobar cuál se ha usado en la elaboración. Otra de las cosas inexplicables en la actualidad es que, dentro de todo este desglose de grasas, no haya que separar las que sí tienen un mayor perjuicio: se trata de las «grasas trans» o «grasas hidrogenadas / grasas parcialmente hidrogenadas».

HIDRATOS DE CARBONO: Aunque afortunadamente nos separa la parte de azúcar de almidones, no nos indica si ese azúcar es libre, es añadido o es el presente de manera natural en el alimento. Este valor mete en el mismo saco azúcares que serían perjudiciales con otros que no implican ningún problema para nuestra salud, lo cual es un error.

El semáforo nutricional tampoco es una buena estrategia en el etiquetado a la hora de saber si un alimento es saludable o no lo es.

Los alimentos que aparecen en el listado de ingredientes lo hacen en orden de composición, es decir: el que aparece en primer lugar es el que tiene mayor presencia y el que aparece en último lugar será el menos representativo.

Aunque la obesidad tiene un componente genético, el hábito dentro de la propia casa es mucho más determinante en la obesidad familiar. Importan más los alimentos y las rutinas que se perpetúen que los genes compartidos.

La falta de regularidad a la hora de incorporar comidas saludables nos ha hecho muchas veces creer que un plato saludable compensa a otro poco recomendable. Y no es así. La verdura de la ensalada en la cena no «anula» el bocadillo de salchichón que nos hemos tomado en la merienda.

Mi dieta ya no cojea – Aitor Sanchez (272 pàgines)

Recordeu que del CT2791 i els 3 successius vaig parlar d’un llibre de nutrició anomenat Mi Dieta Cojea, doncs avui us presento la segona part. La idea es el mateix que la primera part, dir tot el que fa malament la majoria de la gent a l’hora de menjar i dir com es pot fer per menjar millor, per això calen dos llibres? De fet no, però què voleu que us digui m’agrada que em repeteixin les coses perquè se’m obliden, en tot cas dubto que caigui en el tercer. Demà us posaré una pila d’extractes del llibre, perquè si els poso avui el CT em quedarà massa llarg, el que si que us poso avui i en majúscules es de què va el llibre escrit pel propi autor:

  • NO DEBEMOS EVITAR LAS GRASAS.
  • CONTAR CALORÍAS DISTRAE MUCHO MÁS DE LO QUE APORTA.
  • «DIETA EQUILIBRADA» Y «DIETA SALUDABLE» NO SON LO MISMO.
  • SÍ QUE PODEMOS DISTINGUIR ENTRE ALIMENTOS SANOS Y ALIMENTOS INSANOS.
  • LA PIRÁMIDE ALIMENTARIA CLÁSICA NO ES UNA BUENA GUÍA.
  • EL DESAYUNO NO ES LA COMIDA MÁS IMPORTANTE DEL DÍA.
  • LOS HIDRATOS DE CARBONO NO ENGORDAN POR LA NOCHE (NI POR EL DÍA).
  • NO HAY QUE COMER NECESARIAMENTE CINCO VECES AL DÍA.
  • EL COLESTEROL NO ES TAN PELIGROSO COMO NOS LO PINTAN.
  • CUESTA MUCHO ENCONTRAR PRODUCTOS INTEGRALES (DE VERDAD).
  • LOS LÁCTEOS NO SON IMPRESCINDIBLES.
  • LA CARNE NO ES IMPRESCINDIBLE.
  • LA DIETA VEGETARIANA ES PERFECTAMENTE SALUDABLE SI ESTÁ BIEN DISEÑADA.
  • TOMAR PRODUCTOS «NATURALES» NO ES SINÓNIMO DE SALUD.
  • EL AZÚCAR NO ES NECESARIO, SINO QUE ES PERJUDICIAL PARA NUESTRA SALUD.
  • EL ALCOHOL NO ES BUENO PARA EL CORAZÓN NI PARA LA SALUD.
  • LA OBESIDAD SE HA CONVERTIDO EN UNA ENFERMEDAD DE POBRES.
  • LOS ALIMENTOS FUNCIONALES NOS ENGAÑAN MÁS DE LO QUE NOS APORTAN.
  • LOS ADITIVOS, AUNQUE SEAN SEGUROS, NO SIEMPRE SON INOCUOS.

Primer recull d’enllaços de l’any!

  1. Encaixar perfectament es això (30 segons)
  2. Una crac del cercle aquest o com es digui el trasto aquest… (30 segons)
  3. Dada: Totes les galàxies giren amb la mateixa velocitat angular
  4. Construïm a dos metres de la mar“, van dir, “no Passarà res”, van dir … (1 min)
  5. Art amb gots de Starbucks. (1 min)
  6. La dona amb les cames més llargues del món. (3 min)
  7. El Titànic enfonsant-se en temps real: 2 hores i 40 minuts.
  8. EL Comidista | Mites de la cuina en 3 min
  9. El canal de youtube d’aquest home està ple perles amb aquesta (24 segons)
  10. Mike va pintar una bola de beisbol cada dia durant 38 anys per crear la pilota de pintura més gran del món.
  11. A vegades no saps si els xinesos son persones o robots (30 segons)
  12. Personal Branding – Pantomima Full. (1 min)
  13. Addicte a les exorfines?