Arxivar per 2019-01-23

La tercera temporada comença en l’any 1920. Es la temporada dels casaments i dels naixements, però també de les desgracies, però lo de les desgràcies no es cap novetat, sempre hi ha problemes a Downton, sembla que hagin construït la mansió sobre un cementiri indi maleït o algo, sempre surt alguna cosa o altra malament, entremig alguna de bona, però generalment la vida només els hi porta desgràcies, per sort el 95% dels personatges son bons per tan entre tots acaben superant pràcticament qualsevol cosa, menys els que es moren o acaben desterrats, però bé, hi ha molta gent en aquesta casa, es poden permetre perdre algú de tan en tan, lo important es que la caseta (ehem) segueix en peu. Un avís pels personatges, millor que evitin frases del estil “No podria ser més feliç” perquè sempre van inevitablement seguides de desgràcies, que prenguin exemple de la comtessa viuda que no para de queixar-se de les coses i allà està, veient-les passar, indestructible aquella dona.

Downton Abbey no es gasta el pressupost en efectes especials com altres series, però es gasta el pressupost en decorats i vestuari, recrear un palau noble de principis de segle XX amb tots els seus luxes i amb tots els vestits de tots els personatges es una pasta enorme, i més quan no dubten a fer un capítol especial (90 minuts) arreglant un palau escocès, no per res s’ha emportat un grapat d’Emmy al vestuari, a maquillatge i la música, ja que estem amb els premis Maggie Smith (coneguda com “la vella”) s’ha emportat uns quants pel seu paper de comtessa viuda, els més importants Emmys i també Globus d’or, la sèrie també s’ha emportat algun globus d’or a la millor miniserie en alguna de les seves temporades, Joanne Froggatt (l’Anna) també ha arreplegat algun premi bastant important.

Nota 3era: 8/10