Cas típic 2990: noi li agrada noia, noi li agrada la sisena temporada de Downton Abbey

La sisena temporada de Downton Abbey es la menys desgraciada de totes les temporades, això no vol dir que tot vagi bé, més aviat vol dir que en les temporades anteriors tot solia anar bastant malament. En aquesta temporada tenim el problema de la gestió del hospital, tenim les trepidants curses de cotxes que arriben a velocitats puntes tan vertiginoses com ara 80 milles per hora i tenim mals entesos, enveges, rivalitats, enganys, o sigui que tot com sempre.

Aquesta es la dona que fa que les altres actrius secundàries de les altres sèries no tinguin cap possibilitat d’emportar-se un premi

Però passem al final que es el que realment importa arribats a aquest punt de la sèrie. Emotiu final de sèrie amb un munt de gent feliç, bé, sempre i quan entenguis que la gent que es casa i té fills es feliç. La sisena temporada es la més feliç de totes amb diferència, si que hi ha desgràcies, per suposat, només faltaria que els rics no ploressin, però el nivell de desgràcies es inferior a les cinc primeres temporades. Ja ho diuen, tot va bé si acaba bé. Es una sèrie positiva d’aquelles que et fan anar a dormir plorant de felicitat, si ets dels què ploren, jo no ploro, que quedi clar. Des de Community que no gaudia tant d’una sèrie, tot i que Community es un rotllo totalment diferent, bé, llavors hi hagut temporades de Joc de Trons pel mig entre Community i Downton, però no les tindrem en compte perquè representa que les primeres de jocs de trons venen d’abans. Llàstima que s’hagi acabat, ara només em falta esperar que treguin la pel·lícula algun dia d’aquests abans no es mori la Maggie Smith

Nota sisena 9/10

Nota sèrie: 9/10

Cas típic 2989: noi li agrada noia, noi li agrada les pel·lícules del 2019 (1/6)

Primer vaig dedicar un post anual a recollir les pel·lícules vistes, després vaig decidir que el post seria dos cops a l’any (CT2871 i CT2859), i en el 2019 he decidit que serà 6 cops al any, no patiu, el 2020 no crec que siguin 12 posts al any. A més ampliaré el post afegint una breu opinió sobre el què m’han semblat les pelis, sense fer espoilers.

1. La muerte de Stalin (2017) [6/10] Es una parodia del què va passar a la URSS quan Stalin va morir, bàsicament que tothom volia ocupar el seu lloc traint a qui fes falta. En si  mateix la pel·lícula es divertida, i la frivolitat i facilitat amb la que es mata a la gent està bé, si el què t’agrada es l’humor molt negre. Els personatges son molt exagerats, el director ja ho volia així però a mi m’ha semblat una mica excessiu, però la peli m’ha agradat.
2. Yo Tonya (2017) [6/10] La peli es una biografia d’una patinadora barroera dels EEUU la qual va ser acusada de conspirar per trencar al genoll a la seva competidora. La pressió del esport professional, jocs olímpics, una mare horrible, una parella pitjor, un despropòsit de vida. No es precisament una peli del meu interès però la peli està ben feta i la Margot Robbie ho fa bé, a part que es guapa, tot i que aquesta es la peli que menys afavorida apareix…
3. Efectos Secundarios (2013) [5/10] El que comença com una pel·lícula sobre una noia depressiva, tractada pel psiquiatre Jude Law acaba amb un rebuscat conflicte a tres bandes d’enganys i girs argumentals forçats i poc creïbles..
4. Noche de juegos (2018) [6/10] Comèdia amb bromes fàcils però entretinguda sobre una festa on es contracta una empresa per resoldre un segrest a través d’un joc de pistes. Les dosis d’humor negre son el millor de la pel·lícula. Les situacions son rebuscades però totes elles per separat tens la sensació que ja les has vist abans.
5. The party (2017) [3/10]: Una festa que es celebra al saber que la amfitriona serà ministra de sanitat. Secrets varis surten a la llum i la celebració es torna un drama a moltes bandes amb uns personatges una mica estrafolaris. Son personatges tan excèntrics i aliens a mi que m’ha sigut impossible gaudir de la pel·lícula.
6. Golpe de efecto (2012) [6/10]: Clint Eastwood es un observador de beisbol que s’està quedant cec i la seva filla l’ajuda a fer la seva feina, els partits serviran per arreglar una relació entre pare i filla que fa molts anys que no funciona bé. Peli previsible i tòpica però no de deixar de estar ben feta i els actors ho fan bé.
7. Black Mirror Bandersnatch (2018) [7/10]: No es una peli exactament, però com si ho fos, jo he vist la versió de 90 minuts sense presa de decisions, suficient per mi. 1984, un jove programador vol crear un videojoc de presa de decisions el qual es basa en un llibre molt complex. La experiència el farà tornar boig pensant que algú l’està controlant, però qui el podria controlar? L’espectador de Netflix? Mal rotllo al estil Black Mirror. Anar a trossos i tirant endavant i endarrere no ajuda precisament a la fluïdesa de la història, però la idea en global m’ha agradat.
8. La Huerfana (2009) [6/10]: Una nena de 9 anys es adoptada per una família que ja té un nen de 11 i una nena de 7, aviat descobriran que Ester es una geni del mal, si amb només 9 anys. Es veu a venir cap a on va la peli, diria que ja havia vist alguna peli així. Es el malson de qualsevol mare, els pare en canvi, com que es idiota no s’adona de res. Exceptuant el detall sobre el perquè de la nena es així, la evolució de la pel·lícula es molt previsible, però no deixa de ser curiós com la situació va escalant mica en mica.
9. Ant-man y la avispa (2018) [6/10] : Per ser una peli de Marvel es fluixeta, però com totes les pelis de Marvel està plena d’acció, humor i es entretinguda. Paul Rud (ant-man) cau bé, però no té el carisma i la èpica d’altres herois de la franquícia.
10. Romeo y julieta (1996) [7/10]: Actualitzada versió del clàssic de Shakespeare ambientat a finals del segle XX on les families rivals dels Capuleto i Montesco son clans mafiosos. Els diàlegs fan servir la prosa de Shakespeare que fa un contrast curiós amb el temps moderns de cotxes i pistoles.
11. Se7en (1996) [9/10] : Vista per segona vegada. Clàssic thriller policíac de assassins en sèrie, va iniciar un estil a l’hora de fer les pel·lícules d’aquest gènere. Tres actors de primera línia, un dels quals no surt en els títols de crèdit inicials ja que el guarden pel final. Final perfecte. Se7en, aquella pel·lícula que sempre plou menys el últim dia que no hi ha ni un núvol.

Cas típic 2988: noi li agrada noia, noi li agraden els programes de radio

De fet no, no escolto mai la radio, però bé, alguna cosa havia de posar en el títol per introduir el CT535

La hora d elos Fósforos – Carlos Herrera

Hi ha un programa de Onda Cero anomenat La hora de los Fósforos. presentat per Carlos Herrera que cada dia va d’un tema cotidià i la gent truca i explica quins problemes té o en quines situacions curioses s’ha trobat. De fet, es un programa que no he escoltat mai. De fet, diria que he escoltat mai Onda Cero.

– Cuando a mi madre le pusieron el contestador de Telefónmica, salía la operadora que decia “Para salir, marque el cero”. Y mira cada vez que se iba a la calle marcaba el zero
– ¡No puede ser!
– Sí, es verdad. Y un día salió y no lo marcó y volvió: ¡Ay que no he marcado el zero!

– Tengo una afición tremenda por los perros, y todos los que veo tengo que tocarlos, acariciarlos. Y un día paseando por la calle vi una señora en la puerta de una tienda con un perro pequeño en brazos, y crucé de acera para tocarlo y le dije: “Que cosa más mona ¿Cuanto tiempo tiene?” Y era un bolso…

– En clase de latín el profesor nos puso para traducir una frase muy conocida. “Ave Caesar, morituri te salutant”. Y un chico fue llamado a la pizarra para que la tradujese, y la tradujo: “Las aves del César muren por falta de salud”.

– Una pareja de Guardia Civiles ve pasar un choce a toda pastilla, empieza a perseguirlo y pasa otro coche a toda leche, y lo paran. Y resulta que estavan hacinedo una carrera de rallyes…

– Yo soy arbitro de segunda regional. Y uno de un equipo, me pasa la mano por el hombro y me dice “Aquí normalmente a los árbitros les pegamos una paliza” y yo contesto”¿siempore?” y dice “Sí, aunque ganemos les damos una paliza” “¿y si perdeís?” Dice:”No se ha dado el caso”

– Aquí en Malaga, hace ya unos años, en tiempos de Franco, vino de visita Juan Carlos. Entonces un grupo de ciegos acudió y puso una pancarta que decía: “Juan Carlos, estamos contigo aunque no te podamos ver”. La Brigada Social se los llevó por subversivos.

Cas típic 2987: noi li agrada noia, noi li agrada la quarta temporada d’en Saul

Les històries del Jimmy Advocat (bé, es una manera de parlar) i les histories d’en Mike i la seva feina de… bé, en Mike, diguem que ofereix solucions a problemes; el cas es que els dos personatges es reparteixen els protagonisme dels capítols força bé, especialment interessants les aparicions del senyor Gustavo, i no em refereixo a la granota. I com oblidar la entranyable família Salamanca! Cada personatge es més pintoresc que l’anterior, els dinars de Nadal dels Salamanca han de ser simplement espectaculars de veure, des de lluny, des de molt lluny.

Tens un problema? Sigui quin sigui en Mike t’ho pot solucionar, ara bé, no serà barat.

Portem quatre temporades de Better Call Saul, no se a que coi espereu per trucar-lo!

Nota 4a: 7/10

Cas típic 2986: noi li agrada noia, noi li agrada embolicar un gat per regal

Quin sentit tindria els divendres sense els enllaços? O quin sentit tindrien els enllaços sense divendres?

1. 1. Vídeo demostratiu de perquè serveix la ròtula (1:32)
   2. Què són les expectatives musicals?
   3. La segona part del post de les expectatives musicals
   4. El vídeo important del dia: Com embolicar un gat per regal (3:31)
   5. 4 minuts de Nicolas Cage sobre-actuant
   6. Qui sap, potser hi ha extraterrestres sota la capa de gel d’algun planeta errant. (8:25) Activeu subtítols.
   7. Expectatives sobre l’infern (Còmic Loading artist)
   8. Les veritables preferències de la gent pel que fa al «dilema del tramvia» en un experiment del MIT
   9. Romero y Judieta, ho sento (còmic)
   10. El sexe durant el matrimoni (Còmic Cyanide & Happiness)
   11. Què coi es una dieta equilibrada? Cal que sigui equilibrada?
   12. Netflix et coneix bé (Còmic de Eh Tio)
   13. Què tal es comporta el vostre gen del transportador de serotonina (5-HTTLPR)?

Cas típic 2985: noi li agrada noia, noi li agrada el temps (4/4)

Últim dia de la setmana climatològica (en el el títol diu setmana del temps per fer-ho més accessible a tots els públics). Comencem amb una infografía sobre anomalies meteorològiques estranyes com la neu síndria o la pluja de carn.

Un núvol tipus corró a Texas durant el novembre del 2013

Si els tornados son xungos imagineu els tornados de foc

A San Francisco tenen boira

Una súper-cel·la, es veu que són típiques del interior dels EEUU.

El NO debat sobre canvi climàtic

Cas típic 2984: noi li agrada noia, noi li agrada el temps (3/4)

Tercer dia de la tercera setmana climatològica de Pons’s Blog. Comencem amb un paraigües que genera un cortina d’aire per evitar que et mullis.

Es obligatori en tots els posts de la setmana posar les fotos de núvols.

Un llamp en el Gran Canó del Colorado

Quan pedrega i et fa por que el gel abonyegui el teu cotxe passen coses surrealistes com les que fa aquest home. A més a més no entenc perquè va nedant.

Supercel·la: es una tempesta en rotació.

Cas típic 2983: noi li agrada noia, noi li agrada el temps (2/4)

Segon dia de la setmana climatològica o climasetmana

Atles de núvols cortesia del telegraph. Feu clic en cada imatge per passar al següent núvol. Un parell d’exemples del què hi trobareu.

Neu en el desert del Sahara, veure per creure

Als núvols els hi agrada el mont Fuji

Arc de Sant Martí que va una mica tort.

 

Llamp capturat a 7,207 imatges per segon, ni una més ni una menys

Cas típic 2982: noi li agrada noia, noi li agrada el temps (1/4)

Toca setmana temàtica sobre el temps! No em refereixo al temps que marquen els rellotges sinó el temps que marquen el baròmetres. Primera curiositat. Una gota de pluja de 5 mm de diàmetre que cau des d’un núvol a 1.800 metres d’altitud tarda a arribar a terra uns 4 minuts i mig

La Vall de la Mort té el record de temperatura a 56,7 graus

Arc de Sant Martí de foc. El fenomen és bastant rar perquè els cristalls de gel han d’estar alineats horitzontalment per refractar el sol. L’arc és format a mesura que els raigs de llum entren als vidres hexagonals plans orientats horitzontalment a través d’una cara de costat vertical i acaba a través de la cara inferior. És la inclinació de 90 ° la que produeix els colors ben separats com arc de sant Martí i, si l’alineació dels cristalls és ben correcta, fa que el núvol cirrus complet brilli com una flama de arc de sant martí.

Cansalada de raigs

15 formacions de núvols curioses. Entreu a la web per més informació de cada núvol.

Entreu a la web per més informació de cada núvol

Acabem amb un simulador de tornados de força 5. Amb vents de 250 Km/h.

Cas típic 2981: noi li agrada noia, noi li agrada arreglar una bombeta

Divendres faig coses diferents als altres dies de la setmana, per exemple els divendres recullo enllaços

1. La millor manera de disculpar-se segons un estudi científic
2. Quadres a dit en 30 segons (4 min)
3. Experiment dels caçadors de mites: Els pits més grossos generen més propines? (3:30)
4. Les rodes d’un A380 tocant pista a càmera lenta (50 segons)
5. Diagrama de Venn de la por als dinosaures amb plomes (còmic XKCD)
6. Algú ha perdut un avió?
7. Si us feu superherois us recomano aterrar d’una altra manera
8. El gat i el beatbox (16 segons)
9. Els homes casats guanyen més o els que més guanyen son els que es casen?
10. Mala idea contractar a Michael Bay per un festival escolar (19 segons)
11. Es una fulla com qualsevol altre… (14 segons)
12. Comences arreglant una bombeta… (43 segons)

 

Cas típic 2980: noi li agrada noia, noi li agrada el Firefox

Vaig per endavant que actualment faig servir el Chrome, però el post d’avui va sobre el Firefox

Per exemple, si poseu els següents codis en la barra del Firefox us apareixeran una informació curiosa

• about:mozilla
• about:robots
• about:config
• about:cache
• about:credits
• about:license
• about:buildconfig

Sabieu que el Firefox ha aconseguit el 100% d’usuaris en un continent. Sabeu quin….? La Antàrtida…

Infografia del Firefox (2010…)

Una extensió que es diu Shaved Bieber et permet eliminar qualsevol cosa relacionada amb ell

La comparació es amb el chrome, però seria igual de vàlida amb el firefox

Cas típic 2979: noi li agrada noia, noi li agrada Estación Once

Estación Once – Emily St. John Mandel (344 pàgines)

El llibre és una distopia en la qual una grip molt xunga es carrega el 99% de la població mundial, i l’1% ha de sobreviure en un món on la civilització tal com la coneixem s’ha enfonsat. El llibre se centra en una banda de música / companyia de teatre itinerant que va de poble en poble pujant la moral de la gent que queda viva que no s’ha tornat boja o bé s’ha tornat violenta. El lema de la banda és “No es tracta només de sobreviure”. Aquesta història va intercalada amb flashbacks de la vida abans de la pandèmia d’un actor famós i les seves parelles amoroses, una part bastant insofrible del llibre la veritat. La part bona és que és ciència-ficció i distopia, la part dolenta? Tota la resta…
Nota: 3/10

Cas típic 2978: noi li agrada noia, noi li agrada morir

Avui recupero el CT494 amb el top 10 de morts curioses

#10 FelixFaure (1890)
Expresidente de Francia, murió de un ataque mientras recibía sexo oral en su oficina.

#9 Lee Seung Seop (2005)
Koreano de 28 años, adicto a los videojuegos. Murió en un café internet después de jugar Starcraft y World of Warcraft después de casi 50 horas consecutivas. Seis semanas antes de su muerte, lo habían corrido de su trabajo por faltar por jugar videojuegos.

#8 George Allen (1990)
Entrenador de futbol americano que murió de neumonía un mes después de que sus jugadores lo bañaron con Gatorade después de ganar un juego.

#7 Ray Chapman (1920)
Jugador profesional de beisbol, murió al ser golpeado en la cabeza por una bola lanzada por Carl Mays de los Yankees. El sonido de la bola impactándose contra su cráneo fue tan fuerte que Mays pensó que había golpeado la bola con el bat, lo había tirado y había corrido a primera base. Chapman murió doce horas después en un hospital de NY.

#6 Joseph W. Burrus (1990)
Mago, murió mientras intentaba ser sepultado vivo. Estaba dentro de una caja de acrílico que él mismo construyó. Metieron la caja a una tumba y la empezaron a llenar con concreto. Llegó un punto en el que los espectadores se dieron cuenta que el concreto había roto la caja de acrílico. Cuando lo sacaron, ya había muerto.

#5 Adolf Frederick (1771)
Rey de Suecia, que murió de problemas digestivos después de haber terminado una cena con langosta, caviar, chucrut, arenques y champaña, y de postre 14 raciones de su postre favorito: semla servido en un tazón de leche caliente. Este rey es recordado por los niños suecos como “el rey que comió hasta la muerte”.

#4 Alex Mitchell (1975)
Un constructor de 50 años murió literalmente de risa mientras veía un episodio de “The Goddies”. Según su esposa, Mitchell no podía dejar de reir mientras veía un sketch del episodio “Kung Fu Kapers”. Después de 25 minutos de risas continuas, Mitchell cayó en el sofá y murió de un fallo cardiaco.

#3 Dick Shawn (1987)
Comediante, murió en el escenario de un ataque al corazón. Mientras imitaba a un político dijo “si me eligen, no me dormiré en mi trabajo”, entonces se acostó y nunca despertó.

#2 Wan Hu (1500 y algo)
Según la leyenda, Wan decidió aprovechar la avanzada tecnología de cohetes y juegos pirotécnicos de China para lanzarse al espacio exterior. El día de su despegue, Wan se subió a su silla y 47 sirvientes suyos encendieron los cohetes. Hubo una gran explosión. Cuando el humo se disipó, Wan y la silla ya no estaban, y nadie los volvió a ver.

#1 Frank Hayes (1923)
Un jockey, o corredor de caballos, que sufrió un ataque al corazón durante una carrera. El caballo, Sweet Kiss, llegó en primer lugar, haciendo a Hayes el único jockey muerto en ganar una carrera.

via achtung!

Cas típic 2977: noi li agrada noia, noi li agrada el millor post del 2018

Com que suposo que ja ningú més votarà pel CT2965 per decidir quin serà el millor post del 2018 he decidit a fer el recompte. No has sigut fàcil perquè s’havien de comptar molts vots, o sigui que he posat al becari a treballar durant tot el cap de setmana per tal que aquesta vegada no s’equivoqui i m’ha assegurat que el guanyador es el CT2810 – CT2811 – CT2812 – CT2813 amb la Setmana dels cartells, cinc punts s’ha emportat, cinc! Quina pila, eh? Empatats en segona posició tenim la setmana de la ciència (Això vol dir que al McAbeu li agrada la ciència) i el Dia Mundial del Culte al Pons (Això vol dir que a l’ahse li agrada rendir culte al Pons, quina novetat, oi?)

Pons’s Blog donant al poble el què el poble demana

Què he après de tot això? Primer que la gent li agraden la setmanes monotemàtiques i si són amb cartells millor que millor, o en el seu defecte de ciència. Si en aquest any li queden 45 setmanes menys les quatre setmanes de vacances, això son 41 setmanes, llavors podria fer 20 setmanes de cartells, intercalades amb 15 setmanes de ciència i 6 setmanes de cultes al Pons, segur que a tots us agrada la idea, què podria fallar?

Cas típic 2976: noi li agrada noia, noi li agraden les interseccions

Jo torna a ser el dia laborable més feliç de la setmana.

1. 2018 un mal any? No et queixis, podria haver sigut pitjor, molt pitjor
2. Si vols recordar alguna cosa fes un dibuixet
3. Velocitat relativa i angle de rotació dels planetes. Venus i Urà passen de tothom XD
4. Kurzgesagt – In a Nutshell: La bellesa ens fa més feliços (7:30)
5. El vídeo important del dia: Com es mourien les fruites si fossin animals
6. Les fantàstiques i meravelloses dietes detox!
7. EL COMIDISTA | Característiques d’un bon pernil (03:21)
8. La fina línia entre el sicari que vol treure’t informació, i un bateig (0:24)
9. Després d’una crisis financera els partits dels extrems pugen les xifres
10. Simulant la fluïdesa del tràfic en 30 tipus d’interseccions de 4 sortides (6 minuts)
11. Les rodes d’un A380 tocant pista a càmera lenta (0:50)