Cas típic 2989: noi li agrada noia, noi li agrada les pel·lícules del 2019 (1/6)

Posted: 2019-02-27 in Cine

Primer vaig dedicar un post anual a recollir les pel·lícules vistes, després vaig decidir que el post seria dos cops a l’any (CT2871 i CT2859), i en el 2019 he decidit que serà 6 cops al any, no patiu, el 2020 no crec que siguin 12 posts al any. A més ampliaré el post afegint una breu opinió sobre el què m’han semblat les pelis, sense fer espoilers.

  1. La muerte de Stalin (2017) [6/10] Es una parodia del què va passar a la URSS quan Stalin va morir, bàsicament que tothom volia ocupar el seu lloc traint a qui fes falta. En si  mateix la pel·lícula es divertida, i la frivolitat i facilitat amb la que es mata a la gent està bé, si el què t’agrada es l’humor molt negre. Els personatges son molt exagerats, el director ja ho volia així però a mi m’ha semblat una mica excessiu, però la peli m’ha agradat.
  2. Yo Tonya (2017) [6/10] La peli es una biografia d’una patinadora barroera dels EEUU la qual va ser acusada de conspirar per trencar al genoll a la seva competidora. La pressió del esport professional, jocs olímpics, una mare horrible, una parella pitjor, un despropòsit de vida. No es precisament una peli del meu interès però la peli està ben feta i la Margot Robbie ho fa bé, a part que es guapa, tot i que aquesta es la peli que menys afavorida apareix…
  3. Efectos Secundarios (2013) [5/10] El que comença com una pel·lícula sobre una noia depressiva, tractada pel psiquiatre Jude Law acaba amb un rebuscat conflicte a tres bandes d’enganys i girs argumentals forçats i poc creïbles..
  4. Noche de juegos (2018) [6/10] Comèdia amb bromes fàcils però entretinguda sobre una festa on es contracta una empresa per resoldre un segrest a través d’un joc de pistes. Les dosis d’humor negre son el millor de la pel·lícula. Les situacions son rebuscades però totes elles per separat tens la sensació que ja les has vist abans.
  5. The party (2017) [3/10]: Una festa que es celebra al saber que la amfitriona serà ministra de sanitat. Secrets varis surten a la llum i la celebració es torna un drama a moltes bandes amb uns personatges una mica estrafolaris. Son personatges tan excèntrics i aliens a mi que m’ha sigut impossible gaudir de la pel·lícula.
  6. Golpe de efecto (2012) [6/10]: Clint Eastwood es un observador de beisbol que s’està quedant cec i la seva filla l’ajuda a fer la seva feina, els partits serviran per arreglar una relació entre pare i filla que fa molts anys que no funciona bé. Peli previsible i tòpica però no de deixar de estar ben feta i els actors ho fan bé.
  7. Black Mirror Bandersnatch (2018) [7/10]: No es una peli exactament, però com si ho fos, jo he vist la versió de 90 minuts sense presa de decisions, suficient per mi. 1984, un jove programador vol crear un videojoc de presa de decisions el qual es basa en un llibre molt complex. La experiència el farà tornar boig pensant que algú l’està controlant, però qui el podria controlar? L’espectador de Netflix? Mal rotllo al estil Black Mirror. Anar a trossos i tirant endavant i endarrere no ajuda precisament a la fluïdesa de la història, però la idea en global m’ha agradat.
  8. La Huerfana (2009) [6/10]: Una nena de 9 anys es adoptada per una família que ja té un nen de 11 i una nena de 7, aviat descobriran que Ester es una geni del mal, si amb només 9 anys. Es veu a venir cap a on va la peli, diria que ja havia vist alguna peli així. Es el malson de qualsevol mare, els pare en canvi, com que es idiota no s’adona de res. Exceptuant el detall sobre el perquè de la nena es així, la evolució de la pel·lícula es molt previsible, però no deixa de ser curiós com la situació va escalant mica en mica.
  9. Ant-man y la avispa (2018) [6/10] : Per ser una peli de Marvel es fluixeta, però com totes les pelis de Marvel està plena d’acció, humor i es entretinguda. Paul Rud (ant-man) cau bé, però no té el carisma i la èpica d’altres herois de la franquícia.
  10. Romeo y julieta (1996) [7/10]: Actualitzada versió del clàssic de Shakespeare ambientat a finals del segle XX on les families rivals dels Capuleto i Montesco son clans mafiosos. Els diàlegs fan servir la prosa de Shakespeare que fa un contrast curiós amb el temps moderns de cotxes i pistoles.
  11. Se7en (1996) [9/10] : Vista per segona vegada. Clàssic thriller policíac de assassins en sèrie, va iniciar un estil a l’hora de fer les pel·lícules d’aquest gènere. Tres actors de primera línia, un dels quals no surt en els títols de crèdit inicials ja que el guarden pel final. Final perfecte. Se7en, aquella pel·lícula que sempre plou menys el últim dia que no hi ha ni un núvol.
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    He vist la segona ^^

  2. rits ha dit:

    Se7en ja té consideració de clàssic del cinema? hauria.
    Apart d’aquesta i Romeo i Julieta, no n’he vist cap. I les teves valoracions no són molt bones. De moment, m’apunto Yo, Tonya, ja que ja la tenia a la llista de pendents.

    • Pons ha dit:

      O sigui que realment ja la tenies apuntada i per tan no t’apuntes res de nou…

      Les meves valoracions son les que son, o vols que infli artificialment les notes? Llavors quina credibilitat tindria? A més, excepte una totes estan aprovades, o sigui que no es poden queixar.

      • rits ha dit:

        Gens ni mica! Llavors credibilitat zero. Però com que solem coincidir, doncs amb un aprovat, no les apunto, però no vol dir que no les acabi veient.

    • ahse ha dit:

      Jo m’estic preparant per veure l’orfena, i tu l’hauries de veure també ^^

  3. McAbeu ha dit:

    D’aquestes de la llista, he vist;

    “Golpe de efecto”. Fa temps que la vaig veure i no la recordo gaire però aquest tipus de pel·lícules fetes per Clint Eastwood sempre passen molt bé.

    “Black Mirror Bandersnatch” la vaig veure no completa però sí durant un parell d’hores llargues. És original per això de les diferents opcions que ofereix però he vist capítols de Black Mirror que m’han agradat més.

    “La huerfana”. Coincideixo amb tu. Una pel·lícula típica que es veu per on va des del primer moment però que et sorprèn quan t’explica la història de la nena.

    “Seven” (també un parell de vegades almenys) i si no és encara un clàssic, és sens dubte un referent d’aquest gènere cinematogràfic. Molt bona.

    • Pons ha dit:

      Les pelis de Clint Eastwood gran em passen millor que les de quan era jove i només feia que disparar pistoles molt grosses. El paper de vell orgullós amargat amb la vida el clava molt bé.

      Amb 90 minuts en vaig tenir prou de Bandersnatch, de seguida vaig veure que esmorzis el que esmorzis allò no pot acabar bé de cap manera.

    • ahse ha dit:

      Mira que no saps apreciar els 6/10!! A mi l’història de la nena m’interessa, i suposo que em quedaré contenta veient uns pares tontos castigats per ser massa tontos. :-P

  4. XeXu ha dit:

    De les 11 pel·lis dels dos primers mesos de l’any només n’he vist dues, i una d’elles és Bandersnatch, és clar. No sabia que hi havia una versió sense presa de decisions, però ja me la vaig posar dos cops, així que no crec que ho torni a intentar. A veure si treuen ja la temporada 5.

    L’altra que he vist és Seven, és clar, però fa molt temps. Potser seria hora de revisitar-la.

    De la resta, ara està disponible ‘Ant-man y la avispa’ a movistar, però l’única motivació que tindria per veure-la és Tauriel pecosa, així que em sembla que passaré.

    • ahse ha dit:

      Ets tot un deixat! Què fas al teu temps lliure a part de dormir?

    • Pons ha dit:

      En la versió sense presa de decisions Netflix decideix per tu, i val a dir que també s’equivoca unes quantes vegades, però ho torna a provar i… torna a anar malament per suposat.

      Ant-man no es un gran pel·lícula però t’assegura entreteniment, com totes les de Marvel. El paper de Evangeline tot i ser de co-protagonista no se com acaba passant que es converteix en totalment prescindible, la podries treure de la peli i les coses no canviarien massa. Paul Rudd i Michael Douglas es llueixen bastant més.

  5. ahse ha dit:

    Acabo de veure la octava i trobo que no està del tot mal. Diria que el final és només mig-previsible, i no m’estranya que la peli hagi guanyat un premi i estat nominada per alguns altres. Fins i tot he passat per la wiki i tal ^^

  6. Jo he vist Seven, la de BlackMirror i la de Romeo y Julieta :)
    … I clar, Romeo i Julieta… l’any 96… fa més de 20 anys. Jo tenia 14 anys i crec que només la vam anar a veure al cine perquè sortia el Leonardo di Caprio, ves…. jaja molt teen. Quins records,

  7. […] toca repassar les pelis que he vist durant març i abril (al CT2989 les de gener i febrer). Son bastantes, dubto que aguanti el ritme de tantes pelis els següents dos […]

  8. Ricard Fusté Solé ha dit:

    Se7en és la millor amb diferència.

    • ahse ha dit:

      Recomanem als lectors d’aquest bloc no escollir el camí del McAbeu, malgrat esser humans i tot això…

  9. […] enllaço la resta de posts de cine de l’any 2019: Gener / Febrer, Març / Abril, Maig / Juny, Juliol / Agost, Setembre / Octubre. Total 59 pelis vistes en el 2019, […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s