Arxivar per 2019-02-28

La sisena temporada de Downton Abbey es la menys desgraciada de totes les temporades, això no vol dir que tot vagi bé, més aviat vol dir que en les temporades anteriors tot solia anar bastant malament. En aquesta temporada tenim el problema de la gestió del hospital, tenim les trepidants curses de cotxes que arriben a velocitats puntes tan vertiginoses com ara 80 milles per hora i tenim mals entesos, enveges, rivalitats, enganys, o sigui que tot com sempre.

Aquesta es la dona que fa que les altres actrius secundàries de les altres sèries no tinguin cap possibilitat d’emportar-se un premi


Però passem al final que es el que realment importa arribats a aquest punt de la sèrie. Emotiu final de sèrie amb un munt de gent feliç, bé, sempre i quan entenguis que la gent que es casa i té fills es feliç. La sisena temporada es la més feliç de totes amb diferència, si que hi ha desgràcies, per suposat, només faltaria que els rics no ploressin, però el nivell de desgràcies es inferior a les cinc primeres temporades. Ja ho diuen, tot va bé si acaba bé. Es una sèrie positiva d’aquelles que et fan anar a dormir plorant de felicitat, si ets dels què ploren, jo no ploro, que quedi clar. Des de Community que no gaudia tant d’una sèrie, tot i que Community es un rotllo totalment diferent, bé, llavors hi hagut temporades de Joc de Trons pel mig entre Community i Downton, però no les tindrem en compte perquè representa que les primeres de jocs de trons venen d’abans. Llàstima que s’hagi acabat, ara només em falta esperar que treguin la pel·lícula algun dia d’aquests abans no es mori la Maggie Smith

Nota sisena 9/10

Nota sèrie: 9/10