Comencem forts, amb les tres millors il·lusions del 2014, ja sabeu que Pons’s Blog sempre està a la última.
Aquesta il·lusió mostra com el cervell converteix en zones monocolor les àrees entre les línies negres quan aquestes estan en moviment. És una mica marejador però si mires al centre veuràs que deixes de veure la varietat de colors per veure només dos. (© 2014 Mark Vergeer, Stuart Anstis, and Rob van Lier)
Aquesta il·lusió és una versió del clàssic efecte Ebbinghaus, pel qual un punt sembla més gran si el col·loquem al costat de cercles petits i viceversa (aquest truc explica per què en algun restaurant et posen un plat molt gran i et sembla que tens poc menjar) – Quan es posa en moviment, la il·lusió és encara més potent perquè el cercle central sembla engrandir-se i encongir-se. Si et concentres en el cercle central, la il·lusió perd efecte. (© 2014 Christopher D. Blair, Gideon P. Caplovitz, and Ryan E.B. Mruczek)
El tercer guanyador és un exercici fantàstic que consisteix a barrejar imatges que són iguals però semblen diferents amb imatges que són diferents però semblen iguals. Si segueixes les indicacions, creuràs que les dues similars són unes, però res és el que sembla. (© 2014 Kimberley D. Orsten and James R. Pomerantz)
Un quadre que canvia de perspectiva segons et vas movent?
Acabo amb la Anamorfosis: Il·lusió d’una forma plana geomètrica sobreposada sobre un objecte tridimensional
Pons's blog 
Molt interessant, sobretot l’anamorfosis, que deu ser tan difícil de fer com el seu nom.
Només la pots fer si et dius Ana
Ara si que he trobat el post 2/4… devia ser culpa del mareig provocat per les il·lusions òptiques. Molt interesant, tot plegat. Una passada l’anamorfosis!
No intentis culpar al becari per la teva falta de destresa! Pons’s Blog no es fa responsable pels efectes de la droga que els lectors prenen fora del local.
No entenc aquesta mania en col·lar-se en les respostes dels comentaris dels altres, vull dir que tenir un comentari propi està bé, no té res dolent.
Diria que el seu nom és la part més fàcil…
Al primer ja començo no veient la varietat de colors prèvia anunciada però potser és que la imatge m’indueix un trànsit hipnòtic massa immediat.
A diferència de l’“amelymeloptical”.d’ahir, el terme “anamorfosi” si que el coneixia però això no treu que segueixi trobant impressionants aquest tipus d’il·lusions òptiques.
No voldria fer vomitar els lectors marejats per culpa del post d’avui, o sigui que tampoc cal que li donis masses voltes ;)
Pons’s blog és hipnòtic, aquesta vegada l’has encertat ^^
(amb cada setmana monotemàtica de 4 dies el McAbeu avança amb un centímetre, on anirem a parar!?)
Conclusió: res no és el que sembla.
(Igual m’he avançat una mica…)
Efectivament en aquest blog esperem a treure conclusions al final de la setmana monotemàtica, es a dir dijous.
Has de posar la conclusió en un context, sino no val!
El de les carreteres no l’he entès, el que m’ha semblat diferent al principi ha acabat sent el diferent. Què estic fent malament, és que el meu cervell no funciona? Ara que, l’anamorfosi aquesta és una passada!
Com bé has dit el teu cervell no funciona bé, potser ahir vas sacejar massa el cap… La gent normal veu com les dos primeres carreteres son iguals i la tercera es la diferent, llavors es descobreix que no, que la diferent es la segona
El teu cervell no funciona bé, prova buscar al fúcsia i veure si funcionava millor :-P
No entenc què he de veure (o no veure) a la primera, la meva comprensió lectora està fallant.