Bojack Horseman es una sèrie d’animació de Netflix pensada per al públic adult, amb això no vull dir que sigui porno, vull dir que no es per nens. El protagonista es un cavall amb forma humanoide que viu en un mon on barreja humans i altres animals amb formes humanoides. En aquest mon d’humans i animals les feines encaixen molt bé, per exemple uns cucs regenten una funerària, Quentin Tarantino es una taràntula, i sabeu qui dirigeix l’editorial Penguin? Ho heu endevinat! Tornant al eix central de la sèrie. Bojack era la estrella d’una sèrie d’humor familiar de fa 20 anys però des de llavors no ha fet res més de bo, per tal de mantenir la seva fama haurà de treure un llibre amb les seves memòries a veure si amb això algú s’anima a donar-li algun paper. Bojack em recorda a una barreja entre el personatge de Charlie Sheen a Dos Hombres y Medio i el autèntic Charlie Sheen, es a dir, un home irresponsable totalment, que abraça els vicis i que no li importa ningú més a part d’ell mateix, això es així fins que coneix la Diane.
Els altres protagonistes de la sèrie son el company de pis Tod, un irresponsable com en Bojack però amb un estil d’irresponsabilitat diferent. Princess Carolyn es la gata manager d’en Bojack, molt eficient en la seva feina, perquè fer treballar en Bojack no es gens fàcil. Diane es en principi la escriptora de les memòries d’en Bojack però ràpidament es convertirà en amiga, i potser alguna cosa més. Mr Peanutbutter es en teoria un labrador actor amic d’en Bojack, però a la realitat es que Bojack no el suporta, ja sabeu com són els labradors extremadament innocents, amistosos i pesats. La sèrie comença amb capítols sense continuïtat però ràpidament passa a convertir-se en una història continua on la relació entre els personatges va evolucionant i canviant, fent d’aquesta manera la sèrie més interessant. Certament no es una sèrie que pot agradar a tothom, però tampoc tinc clar exactament a qui pot agradar, no es fàcil de recomanar, però si us animeu a provar-la doneu-li una mica de marge, com a mínim els sis primers capítols.
La primera temporada son 12 capítols de 25 minuts de durada, més un fluix capítol especial de Nadal. Bojack Horseman té un 7.9 al filmaffinity i un 8.5 al imdb.
Nota 1a: 7/10
Això no és una serie per a adults, és una TED talk per a adults:
Merda, no! Aquest és el veritable TED talk per a adults:
Jo trobo que és del millor que es fa ara a televisió. Cal superar els sis primers capítols, que són els més fluixos; però després, especialment les últimes temporades, valen molt la pena.
Jo et recomano passar d’això a TED Talks. N’hi ha personatges falsos per allí també, però en general molt pocs i de totes formes més interessants que els cavalls irresponsables.
Avui em dia costa molt convèncer a la gent que miri més de sis capítols seguits si la sèrie no agrada.
Si no fos que intento fer servir qualsevol estona lliure que tinc per llegir potser la miraria, ja que l’Allau i tu en parleu bé. Però penso que queda descartada per mirar-la en parella, així que em sembla que no pinta bé la cosa… Encara que si vaig aconseguir mirar la primera temporada nefasta de ‘Disenchantment’…
Tu ho has dit, si la recomano només jo es possible que no l’encerti, però si també la recomana l’Allau la cosa es posa seria
PS: Com se’t acudeix mirar Disenchantment si jo que sóc molt fan de Simpson i Futurama no la vaig ni tocar amb un pal?!
Pensa que això que s’ha de mirar en parella són els documentals sobre com millorar la vostra vida sexual. I no, no parlo de cap cosa que trobis a PornHub, RedTube, YouPorn, Brazzers or the like.
[…] en Bojack? Sí, home sí, Bojack Horseman, us en vaig parlar en el CT3005. Bojack es d’aquelles persones (o cavalls en aquest cas) que són riques, famoses, tenen […]
[…] Bojack Horseman [T1] […]