3.- El nº 1: Un Sant Jordi amb purés de verdures en comptes de llibres i roses, una realitat alternativa diferent… ni millor ni pitjor, diferent.
2.- El nº 3: La crisi també arriba al món dels superherois
1.- El nº 4: El que m’ha fet més gràcia quan els he llegit tots seguits. No et sabria explicar ben bé perquè, potser perquè és real com la vida mateixa.
Tens raó, ara veig que m’he descomptat i he agafat els dos primers com si fossin un de sol, En conseqüència, el que anomeno nº 1 seria el nº 1b i el nº 1a (els dels hadrons) no pujaria al pòdium
La selecció d’aquest post és de les millors que s’han fet mai en un post d’aquest blog. N’hi ha més d’un que fa gràcia i tot.
El primer mostra que el Mauro Entrialgo té prou nivell com per fer un acudit científic, cosa que té mèrit i no abunda entre la gent de lletres. Per exemple, en l’últim és estrany que les protagonistes no hagin patit cap dany després de les explosions nuclears.
Tampoc no cal que exaggeris, és un post de la més alta qualitat, com tots els que es publiquen a aquest bloc, però d’allí a esser _el_millor_post_…. bahh!
[…] persona meravellosa, genial, i modesta, sobretot modesta, ho heu endevinat parlo de mi mateix. El comentari en qüestió. Segurament 15.000 comentaris d’aquest blog deuen ser meus, i 15.000 més de l’ahse, o sigui […]
Pons's blog 
No entenc el dels pures.
Fa un símil amb lo de regalar llibres per Sant Jordi, s’han de regalar, no pas llegir.
Ostres… no ho hauria pensat mai!
Faig el pòdium dels meus tres favorits:
3.- El nº 1: Un Sant Jordi amb purés de verdures en comptes de llibres i roses, una realitat alternativa diferent… ni millor ni pitjor, diferent.
2.- El nº 3: La crisi també arriba al món dels superherois
1.- El nº 4: El que m’ha fet més gràcia quan els he llegit tots seguits. No et sabria explicar ben bé perquè, potser perquè és real com la vida mateixa.
Em sembla que t’has descomptat perquè el dos primers son del mateix autor, però jo els compto com a còmics separat, un hadrons i l’altre purés
Tens raó, ara veig que m’he descomptat i he agafat els dos primers com si fossin un de sol, En conseqüència, el que anomeno nº 1 seria el nº 1b i el nº 1a (els dels hadrons) no pujaria al pòdium
Mira que això de desaprofitar un pure de verdures… és de tontos!!! De diferent res, això és l’estupidesa més profunda.
Mmm… em sembla que força justets tots avui, costa triar-ne un que destaqui…
Què vol dir justets??? Què t’imagines que estàs fent emprant diminutius a Pons’s blog?!
Hi ha algú que s’ha llevat de la migdiada una mica exigent
A ca nostra en som molt, del dia del puré de verdures.
Son bons i sans, què més pots demanar? Quines verdures hi soleu posar?
De tot. Però, a veure… que tampoc no cal menjar-se’ls, eh?
Vols dir que malgastes menjar? O si no és marroquí no val?
Ja pots obrir un bloc de cuina i convidar-nos :-D
La selecció d’aquest post és de les millors que s’han fet mai en un post d’aquest blog. N’hi ha més d’un que fa gràcia i tot.
El primer mostra que el Mauro Entrialgo té prou nivell com per fer un acudit científic, cosa que té mèrit i no abunda entre la gent de lletres. Per exemple, en l’últim és estrany que les protagonistes no hagin patit cap dany després de les explosions nuclears.
Tampoc no cal que exaggeris, és un post de la més alta qualitat, com tots els que es publiquen a aquest bloc, però d’allí a esser _el_millor_post_…. bahh!
Jo entenc que en l’últim no s’han de preocupar perquè tenen les hores contades fins que la radioactivitat els mati per dins.
PS: Benvingut al blog de nou!
[…] persona meravellosa, genial, i modesta, sobretot modesta, ho heu endevinat parlo de mi mateix. El comentari en qüestió. Segurament 15.000 comentaris d’aquest blog deuen ser meus, i 15.000 més de l’ahse, o sigui […]