Cas típic 3023: noi li agrada noia, noi li agrada en Garfield i en Calvin

Avui ajunto casos típics de dos cómics. Garfield i després Calvin. CT548 i CT534

Cas típic 3022: noi li agrada noia, noi li agrada La veritat sobre el cas Harry Quebert

La veritat sobre el cas Harry Quebert – Joël Dicker (688 pàgines)

Fa més de 30 anys algú es va carregar la Nola, una noia de 15 anys, totes les proves apunten contra el famós escriptor Harry Quebert, entre elles el fet de trobar-se enterrat en el jardí de casa seva el seu cadàver. Mentrestant Marcus Goldam, un escriptor de 30 anys té la crisis de la fulla en blanc després d’haver publicat la seva primera novel·la amb bastant èxit, podrà ajudar Marcus al seu mentor Harry? O només en traurà profit de la història per publicar el seu segon llibre sobre el cas que tot Amèrica vol llegir? Marcus s’entrevistarà amb tothom perquè a través dels records dels diferents habitants del poble anirem recordant com era la vida en el 1975 just abans abans que morís Nola assassinada.

Els capítols on apareixen en Harry i la Nola sempre son exactament iguals “T’estimo molt Harry! T’estimo molt Nola però no es possible estar junts”, es a dir, que un terç del llibre podria anar fora i el lector no perdria cap contingut rellevant per la trama, ens ha quedat molt clar que Harry i Nola s’estimen però no poden estar junts, de debò que si. Al final llibre fan un resum punt a punt de tot el que va portar a la mort de Nola, no fos cas que el lector anés despistat i no fos suficient espavilat com per connectar tots les històries que han anat sorgint al llarg del llibre, tot que i que si que es veritat que hi ha un tros de la investigació d’en Marcus que la ometen al lector i la guarden per la explicació final per donar un últim cop d’efecte. A part d’aquests dos punts que no m’han agradat es pot dir que el llibre està prou bé, la veritat es que el llibre enganxa, realment vols saber qui s’ha carregat a la noia, es el mínim que se li demana a un thriller d’investigació, no?

—He pasado delante de su antigua parroquia —dije—. Se ha convertido en un McDonald’s.
—El mundo entero se está convirtiendo en un McDonald’s, señor Goldman.

—Este coche es una basura, sargento.
—Es un vehículo de la policía estatal. Un poco de respeto, por favor.
—Entonces es una basura estatal. ¿Y si ponemos algo de música?
—Ni lo sueñe, escritor. Estamos investigando un caso, no somos amiguitas dando un paseo.
—Bueno, pues pondré en mi libro que conduce como un ancianito.
—Ponga música, escritor. Y póngala fuerte. No quiero oírle hasta que hayamos llegado.

Nota: 7/10

Cas típic 3021: noi li agrada noia, noi li agraden les estatues

1. Problemes amb els clons (Còmic Loading Artist Copy and Waste)
2. Com funcionen els sistemes de reconeixement facial (vídeo opcional)
3. Els artistes famosos que més diners guanyen, vius i morts
4. Tot el que toca la llum es el nostre regne (Còmic Cyanide &Happiness)
5. Comparant la mida de les estàtues més populars (3:25)
6. Brain Hemispheres (XKCD còmic)
7. Mor un multimilionari per un allargament de penis. Amb 65 anys potser ja no cal allargar-se el penis, dic jo.
8. Hipster denuncia que una revista va fer servir la seva foto en un article que diu que tots els hipsters s’assemblen, després descobreix que la foto era d’un altre hipster
9. Per aquest motiu es millor no posar dos helicòpters encesos de costat (no cal mirar tot el vídeo)
10. La avantatge de ser un heroi en una tira còmica
11. La vida passa molt ràpid! Anunci de XBOX (53 segons)
12. Siri, mostra’m el contrari a un gat (18 segons)

Cas típic 3020: noi li agrada noia, noi li agrada el futbol (3/3)

Començo amb un estudi sobre els penals en els mundials (marcats i aturats)

Continuo amb un recull grans frases de futbolistes

Lukas Podolski: “El fútbol es como el ajedrez, pero sin dados”

Davor Suker: “La pretemporada está siendo muy dura. Nos levantamos a las nueve de la mañana”

Mark Viduka: “No me importaría perder todos los partidos, siempre y cuando ganemos la Liga”

John Benjamin Toshack: “Benito Floro es un buen entrenador, pero no tiene ni zorra idea de fútbol”

Ian Rush: “No me gustaba jugar en Italia, era como hacerlo en un país extranjero”

George Best: “En 1969 dejé las mujeres y la bebida, pero fueron los peores veinte minutos de mi vida”

Sergio Ramos: “Hay que tener el máximo respeto a Lituania porque tiene jugadores internacionales”

Sergio Ramos (Bonus Track): “Cuando éramos pequeños a algunos amigos les gustaba el baloncesto, a otros el basket”

Com jugar a futbol

Penal del Burgos (àudio imprescindible, vídeo opcional)

Control de la pilota

Cas típic 3019: noi li agrada noia, noi li agrada el futbol (2/3)

Avui en general la qualitat dels vídeos no es gaire bona. Comencem amb un clàssic un gol de porteria a porteria

Gol de doble xilena

No rebota més perquè no hi havia més pals

Gol de cap inesperat

Ha sigut? Sembla que si però no

Cas típic 3018: noi li agrada noia, noi li agrada el futbol (1/3)

No es veritat, no m’agrada el futbol però tot i així faré una setmana mono-temàtica. Ja ho diuen en la guerra i en el futbol tot s’hi val: Un equip de futbol turc sacrifica una ovella abans d’un partit

No es aquesta feliç ovella

Les diferents estratègies de cada sel·lecció.

Com que els homes son violents, tots fora del estadi

Cada vegada que marca Aaron Ramsey mor un famós.

Record de distància en un gol de cap (58 metres)

 

Cas típic 3017: noi li agrada noia, noi li agrada pensar en Kant

Al abril reculls del divendres a mil! (Bé, seran quatre, un per cada divendres del mes…)

1. A vegades el vol es més barat si fas skiplagging
2. Els millors i pitjors olis per cuinar, cap sorpresa.
3. Hug of war qui guanyarà? (còmic Eh Tio)
4. Al Tram pensa en Kant. Pensa en els altres. (2 min)
5. Necessitem la extensió .NORM. Normal File Format (Còmic XKCD)
6. La vida del opositor Pantomima Full (1 min)
7. La web que genera cares de persones que no existeixen, inquietant.
8. El Circ del Sol ha arribat a la ciutat (10 segons)
9. Com canviar una bateria, el tutorial que mai hauries pensat que podria ser interessant (2:45 min)
10. Emmy Rossum canvia opera per un Hot Dog (1:15 min)
11. Orientació dels vídeos (Còmic XKCD)
12. Llançant un bidó de 15 litres d’aigua a un llac de lava (1:15 min)
13. Paradoxes: comptant peixos, pesant patates i … detectant forats

PS: El blog tanca fins passat setmana santa, ens veiem el 23! Bones vacances!

Cas típic 3016: noi li agrada noia, noi li agraden els post-it

Perquè serveixen els post-it? Avui respondrem a aquesta pregunta.

Per decorar cotxes

Ja havia dit lo de decorar cotxes?

Deixar missatges d’amor, en un cotxe, es clar.

No només serveixen pels cotxes, també et pots omplir de post-it tu mateix

O pots fer un mapa del mon

O pots omplir les finestres de la oficina.

O pots fer una esponja de Menger

O t’ho pots currar i fer tota una animació amb post-it

Cas típic 3015: noi li agrada noia, noi li agrada la quarta de Bron

Quarta i última temporada de la sèrie del pont entre Dinamarca i Suècia! En aquesta temporada la Saga (Saga Norén, policia de Malmo) està més rara i depressiva que mai, tot i així res l’impedirà atrapar al malvat de torn. Aquesta vegada el dolent comença lapidant a la responsable d’immigració danesa, a sota el pont, on sinó? A partir d’aquí Saga i Henrik, els policies els quals la seva vida privada es una merda o directament inexistent no faran cap altre cosa que no estigui enfocada a resoldre el cas, es a dir, com fan el 90% de les policies de les sèries. La marca de la casa es acabar cada capítol amb una escena dramàtica, però portat fins al extrem pot arribar a ser ridícul, per exemple el primer capítol acaba amb l’apunyalament de la protagonista, molta sang, moltíssim sang, tot molt dramàtic, però què passa en el següent capítol? Doncs que no tenen temps per perdre i ja la veiem sortir de l’hospital com si l’apunyalament hagués sigut un tall superficial, i tots els litres de sang? Bah, tampoc n’hi ha per tan “Sort que et va apunyalar malament, eh?” Doncs molts capítols passa el mateix, el final de capítol sembla l’apocalipsi però en el capítol següent descobrim que en el fons no ha passat res greu.

Aquest pont ha vist moltes coses, llàstima que no se’l pugui interrogar.

No se si soc jo que he mirat els capítols poc seguits o bé que tinc poca memòria o bé cada vegada els casos son més rebuscats, cada vegada m’aturo més vegades a pensar “un moment, com coi han arribat a investigar a tal persona? O de qui coi era el cotxe aquest? O com han relacionat tal persona amb tal altre?” La línia d’investigació del moment present sembla que te sentit, però quan vas resseguint a tota la gent que arriben a investigar, amb tothom amb qui parlen, sembla increïble que el cas afecti a tantíssma gent. La història de la quarta i última temporada no ha sigut pitjor que la de temporades anteriors, però si que la manera de fer la investigació era molt semblant i potser que ja m’hagi cansat una mica de la formula, tot i això el últim capítol m’ha agradat especialment.

La crítica de la primera temporada en el CT2204, la segona en el CT2299 i la tercera temporada al CT2583. Bron té un 7,8 al filmaffinity i un 8,6 al imdb.

Nota 4rta: 7/10
Nota sèrie: 7/10

Cas típic 3014: noi li agrada noia, noi li agraden els gràfics

En el post vintage d’avui recupero el CT521! T’agraden els gràfics? no? doncs llavors saltat aquest post. T’has quedat? Molt bé. Disfrutem doncs de GraphJam.

– Temps que triguen les portes de l’ascensor a tancar-se. (temps que triguen les portes a tancar-se / número de vegades que apretes el botó)

– Països destruits pel LHC.

– Pastís que he menjat /Pastís que encara no he menjat.

– Gent que juga al trivial

– Probabilitat que la princesa estigui en el castell on estem ara. (Mario)

– Xucladors de sang
A = Xucladors de sang
B = Poden volar
C =Impossibles d’enxampar
D = Ex – humans
ABC = Mosquits
ABD = Vampirs
ACD = Advocats
ABCD = *****

Cas típic 3014: noi li agrada noia, noi li agraden els Pons

Us heu preguntat quanta gent porta el mateix cognom que vosaltres? Més important, us heu preguntat quants Pons hi ha el mon? La resposta: No els suficients! A la web de forebears podeu consultar la incidència del vostre cognom per països. Per exemple, no ho diríeu mai però el país amb més Pons es Espanya (29.265), seguit bastant d’aprop per França (28.436) però el país amb més proporció de Pons es Andorra amb 1 Pons per cada 259 habitants. Llavors m’intriga la llista dels països del final en els quals em fan preguntar-me què fa un Pons tot sol a llocs com Turmekistan, Jamaica, Taiwan o Sri Lanka, especialment em preocupa el Pons de Swazilandia, sigui on sigui allò. A part de la ubicació de la gent també et comenta l’origen i el significat, en el meu cas ha estat una sorpresa totalment inesperada quan m’ha dit “Aquest cognom significa “pont” en llatí, a partir de pons o pontis. Prové de Catalunya o Balear a Espanya.”

Cas típic 3014: noi li agrada noia, noi li agraden les llegums

Encara que torni a ser el CT3014 toca fer recull del divendres igualment

1. No es CGI, només un munt de xinesos absurdament sincronitzats fent coses (4 min)
2. Es pot omplir un got mentre gires sobre l’eix longitudinal de l’avió? (1 min)
3. Fyre: El que prometia ser un dels millors festivals va acabar en desastre (2:27 min)
4. Per què són tan grans les balenes?
5. Amor rural (25 segons)
6. 20 instruments en un (4 min)
7. Internet no sempre té la solució (còmic de Loading Artist)
8. Comparativa de mides entre microorganismes: des 0.03 micres a 1 mil·límetre (2:20 min)
9. Tir de ping pong amb efecte, funciona amb amateurs i professionals (2:45 min)
10. The Paper Robot Totalment funcional i sense cap tipus d’electrònica. Es mou gràcies a una goma. (2 min)
11. Curiosa victòria de sumo Chiyonokuni vs Takanoyama (36 segons)
12. La Associació de Legumbristas de Espanya recomana… no ho diríeu mai… Menjar llegums! Ara en serio, son saludables i sostenibles, què més voleu?

Cas típic 3014: noi li agrada noia, noi li agrada el 3014 altre cop

Tal com vaig comentar en el Cas Típic 3.000 el blog va desfasat en relació el número de cas típic i el número de post, i avui he decidit arreglar-ho. Com? Fàcil, he decidit que publicaré cinc casos típics 3014. Això comportarà un petit problema col·lateral, resulta que coexistiran 5 casos típics amb el mateix número, espero que el continu espai temps ho pugui suportar i si no ho pot suportar doncs mala sort, ha estat un plaer conèixer-vos.

Hi ha un asteroide que es diu (3014) Huangsushu, però no es pas el de la foto.

Aquest es el set de Playmobil 3014. Us pensàveu que seria fàcil trobar alguna cosa interessant amb aquesta xifra?

Cas típic 3014: noi li agrada noia, noi li agrada la quarta de Narcos

Si us heu fixat la quarta temporada de Narcos ja no es Narcos, es Narcos Mexico, això vol dir que alguna cosa ha canviat, ja no es el mateix, i efectivament es així. Per començar, per suposat ja no tenim el Pablo Escobar de les dos primeres temporades, però això ho vam superar gràcies a la bona feina de Peña i del infiltrat Jorge Salcedo en la tercera temporada, però la quarta temporada no té res de tot això. Es veritat que sempre costa acostumar-se a una vella sèrie on no queda cap dels personatges de les anteriors temporades, i també es veritat que els capítols finals passen millor que els inicials precisament perquè ja coneixes els personatges, però tot i així Narcos temporada quatre (o més aviat Narcos Mexico temporada 1) no està a l’alçada de les anteriors. Sí, continua sent la història d’un narco que es fa un imperi de la droga (sindicat unit de narcos) des de pràcticament zero, però això ja ens ho coneixem, a part que si el protagonista tingués més carisma encara diríem “bueno vale, ho accepto”, però tot i que no ho fa malament no es un personatge a remarcar. La història de sempre, viu bé amb la maria, però no en té prou en viure bé, vol més i més, “la avaricia rompe el saco” i s’embolica amb el colombians per la cocaïna i aquí es quan les coses comencen a anar malament, si s’hagués quedat amb la maria s’hauria retirar feliç però aquesta gent mai no sap parar.

Una pista, el paquet d’en Felix no és una corbata

Ara que estava acostumat al accent colombià de les primeres temporades ara es foten a parlar mexicà, lo fotut dels mexicans no es el seu accent, ni les paraules pròpies que tenen, això ho puc suportar sense problema, el problema es que no vocalitzen, parlen sense obrir la boca, son tan mandrosos que ni mouen els llavis, diuen totes les síl·labes amb el mateix to de veu i no hi ha manera de saber que coi estan dient, pensava que això em passaria en el primer capítol però llavors ja m’acostumaria però no es així, em dec haver perdut una quarta part dels diàlegs de la sèrie, com coi es pot gaudir d’una sèrie així?

Narcos Mexico té un 6,9 al filmaffinity i un 8,5 al imdb.

Nota: 6/10

Cas típic 3013: noi li agrada noia, noi li agrada el Garfield

Avui toca post vintage i a sobre Garfield, així no oblidem la setmana anterior de còmics. Ajunto el CT525 i el CT527

Podria haver escanejat les tires de manera que quedessin rectes, però llarvos quin encant tindria?