Arxivar per 2019-04-01

Fa uns pocs dies es va publicar el comentari 50.000 en aquest blog, ho diré amb lletres que fa més efecte, cinquanta mil, bé, tampoc hi ha tanta diferència. Si dividim 50.000 comentaris entre 3.000 posts (per fer xifres rodones i maques) surt a 16 comentaris per post, actualment ni de conya arribo a aquesta mitjana, però es veu que antigament no hi havia crisis a la catosfera i la gent comentava, ho recordeu? Sí, sí, història clàssica. Això vol dir que arribar a celebrar el comentari 60.000 em costarà una mica, o sigui que ja esteu comentant tots com uns bojos per tal que això passi, però comentaris de qualitat, eh? A Pons’s Blog sempre s’ha premiat més la qualitat que la quantitat.

Penseu que si per cada comentari que heu fet en aquest blog haguéssiu donat sang s’hauria complert el objectiu de les 50.000 donacions, llàstima que també estaríeu la majoria morts dessagnats

Ara toca deixar anar el rotllo de sempre, que els blogs sense els comentaris no son res, que els comentaristes son el autèntic motor dels blogs, i tots aquest tòpics, fem una cosa, feu veure que he escrit tot això amb una retòrica maca i emotiva i que esteu emocionats per la part de comentaristes que us toca. Si us pregunteu qui ha tingut l’honor de fer el comentari 50.000 us diré que ha sigut una persona cabdal en la vida d’aquest blog, una persona sense la qual aquest blog no tindria sentit, una persona meravellosa, genial, i modesta, sobretot modesta, ho heu endevinat parlo de mi mateix. El comentari en qüestió. Segurament 15.000 comentaris d’aquest blog deuen ser meus, i 15.000 més de l’ahse, o sigui que això ens deixa uns 20.000 comentaris repartits entre la resta, no està gens malament, es un munt de estona perduda per la gent en aquest blog, serà que no hi ha hobbies interessants per fer… Vaig acabant abans no em surti un post massa emotiu i acabem tots plorant, vinga, que sou uns sentimentals.