Cas típic 3022: noi li agrada noia, noi li agrada La veritat sobre el cas Harry Quebert

Posted: 2019-04-29 in Llibres
La veritat sobre el cas Harry Quebert – Joël Dicker (688 pàgines)

Fa més de 30 anys algú es va carregar la Nola, una noia de 15 anys, totes les proves apunten contra el famós escriptor Harry Quebert, entre elles el fet de trobar-se enterrat en el jardí de casa seva el seu cadàver. Mentrestant Marcus Goldam, un escriptor de 30 anys té la crisis de la fulla en blanc després d’haver publicat la seva primera novel·la amb bastant èxit, podrà ajudar Marcus al seu mentor Harry? O només en traurà profit de la història per publicar el seu segon llibre sobre el cas que tot Amèrica vol llegir? Marcus s’entrevistarà amb tothom perquè a través dels records dels diferents habitants del poble anirem recordant com era la vida en el 1975 just abans abans que morís Nola assassinada.

Els capítols on apareixen en Harry i la Nola sempre son exactament iguals “T’estimo molt Harry! T’estimo molt Nola però no es possible estar junts”, es a dir, que un terç del llibre podria anar fora i el lector no perdria cap contingut rellevant per la trama, ens ha quedat molt clar que Harry i Nola s’estimen però no poden estar junts, de debò que si. Al final llibre fan un resum punt a punt de tot el que va portar a la mort de Nola, no fos cas que el lector anés despistat i no fos suficient espavilat com per connectar tots les històries que han anat sorgint al llarg del llibre, tot que i que si que es veritat que hi ha un tros de la investigació d’en Marcus que la ometen al lector i la guarden per la explicació final per donar un últim cop d’efecte. A part d’aquests dos punts que no m’han agradat es pot dir que el llibre està prou bé, la veritat es que el llibre enganxa, realment vols saber qui s’ha carregat a la noia, es el mínim que se li demana a un thriller d’investigació, no?

—He pasado delante de su antigua parroquia —dije—. Se ha convertido en un McDonald’s.
—El mundo entero se está convirtiendo en un McDonald’s, señor Goldman.

—Este coche es una basura, sargento.
—Es un vehículo de la policía estatal. Un poco de respeto, por favor.
—Entonces es una basura estatal. ¿Y si ponemos algo de música?
—Ni lo sueñe, escritor. Estamos investigando un caso, no somos amiguitas dando un paseo.
—Bueno, pues pondré en mi libro que conduce como un ancianito.
—Ponga música, escritor. Y póngala fuerte. No quiero oírle hasta que hayamos llegado.

Nota: 7/10

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Doncs… a mi encara no m’ha quedat clar que Harry i Nola s’estimen però no poden estar junts! Què és això de tenir algú que estimes però no pot estar junt a tu enterrat al teu jardí?!

    • Pons ha dit:

      Només remarcar que Harry estima a la Nola viva, no pas a la Nola cadàver.

      • ahse ha dit:

        Començo a veure una pista… El Harry estima a la Nola viva però no poden quedar junts, en canvi el Harry no estima a la Nola cadàver però se la queda enterrada al jardí propi per a sempre més. És com una mena de XOR, oi?

  2. McAbeu ha dit:

    El vaig llegir fa un parell d’anys però, pel que recordo, puc dir que coincideixo força amb la teva apreciació. És una novel·la que t’enganxa i que es llegeix molt bé, tot i que, a estones, s’allarga massa amb una trama potser més enrevessada del que caldria. Però bé, això també és part del seu mèrit, els girs gairebé constants dins la història són allò que t’atrapa més d’aquesta lectura.

    • Pons ha dit:

      Enrevessat no es, però si que he trobat que hi havia molta gent implicada, però també seria avorrit si hi hagués pocs sospitosos.

    • ahse ha dit:

      Em sembla que el Pons no diu que això sigui part del seu mèrit, eh? Per tant no pots afirmar que ho fos ^^

  3. XeXu ha dit:

    Justament fa unes setmanes que vaig mirar la sèrie que n’han fet, per això tinc l’argument fresc. El vaig llegir fa uns anys i em va agradar força, enganxa i té infinits girs argumentals que al final acaben lligant, però el cas és aquest, perquè es mantingui el misteri s’han d’ometre expressament alguns detalls, i això de vegades és inversemblant. A aquest llibre concret se li podria perdonar això, per altres virtuts que té. El problema és quan intentes llegir altres llibres de l’autor. Tu mateix has descobert una de les coses més pesades que té, aquest amor incondicional que sempre està present, que se’t presenta tan pur, tan pur, que no se’l creu ningú. I la insistent descripció de coses tan perfectes tan perfectes que es veu a quilòmetres que no són tan maques com semblen. Si no fos tan exagerat, el text guanyaria molt. Jo me’n vaig adonar llegint dos llibres més d’ell, després que aquest el trobés francament entretingut i absorbent. L’últim que ha tret ja no l’he llegit perquè el sentiment que em desperta és mandra. Escriu bé, molt planer i fàcil de llegir, però si no poleix aquestes exageracions no anirem enlloc.

    • Pons ha dit:

      Vaig veure que hi havia la sèrie, però en un llibre d’investigació saber el final crec que li treu gran part de la gràcia a la història i per això prescindiré de veure-la.

      M’agrada que em confirmis que no sóc l’únic que no suporta aquest amor tan perfectament bonic entre els personatges.

    • ahse ha dit:

      Eh?? De quin amor pur parles? El Harry no estima a la Nola cadàver, ho diu el Pons mateix! T’estàs equivocant molt, veus cors i ossets i amor on no n’hi ha cap! La Nola com a cadàver no és ni de lluny perfecte, el Harry com a amagador de la Nola cadàver encara menys…

  4. […] La veritat sobre el cas Harry Quebert – Joël Dicker: 7/10 […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s