Cas típic 3045: noi li agrada noia, noi li agrada ser aleatori

1. Algú sap per on s’entra a aquesta habitació lloguer?
2. Westworld + Game of Thrones opening (1:30 min)
3. Una aplicació que preveu la teva aleatorietat
4. Posats a menjar peix, millors els vegetarians, son més sostenibles
5. Mario amb violí. Cada nivell més difícil (2:15 min)
6. Un d’aquells anuncis japonesos estranys que o bé t’agraden o bé et dona un atac epilèptic (30 segons)
7. Es cosa meva o aquest noi camina una mica estrany? (4 min)
8. Els actors de Avengers: Endgame canten “We Didn’t Start the Fire” (2 min)
9. El món, dividit en set parts amb el mateix nombre d’habitants
10. El Comidista | Què menjar i què no menjar per esmorzar (4:38 min)
11. Com començaran totes les pelis quan Disney hagi comprat tota la industria del cine (28 segons)
12. Màgia en equip (30 segons)
13. Trucs de trilero de la ma de Luis Piedrahita (5 min)

Cas típic 3044: noi li agrada noia, noi li agraden els cotxes (4/4)

Últim dia de la setmana dels cotxes. Comencem amb serveis que pots gaudir des del automòbil, inicialment hi ha el autoservei en les cadenes de menjar ràpid, però actualment hi ha de tot, fins hi tot auto-tanatoris

T’has preguntat mai quantes gomes elàstiques fan falta per sostenir un cotxe? Resposta: 180

Si et persegueix la policia voldràs aquest canviador de matrícula

Home provoca el caos Nàpols intentant aparcar, bàsicament tens Itàlia resumida en 9 minuts de vídeo.

Salt de cotxe amb neu, nens, no ho proveu a casa

Cas típic 3043: noi li agrada noia, noi li agraden els cotxes (3/4)

Comencem amb el tercer de la setmana dels cotxes amb… una moto! Voladora

Record del mon en salt amb tirabuixó: 27 metres

Com s’originen embussos sense raó aparent

I de cop i volta… Vaques!

El futur, cotxes que busquen aparcament i aparquen tot solets

Cas típic 3042: noi li agrada noia, noi li agraden els cotxes (2/4)

Segon dia de la setmana monotemàtica de cotxes. Comencem desmuntant un mite, si poso una patata en el tub d’escapament el cotxe explota?

The movie “Beverly Hills Cop”, directed by Martin Brest. Seen here, Eddie Murphy as Det. Axel Foley sticking a banana into the tailpipe of a 1983 Mercury Marquis sedan. Initial theatrical release December 5, 1984. Screen capture. © 1984 Paramount Pictures. Credit: © 1984 Paramount Pictures / Flickr / Courtesy Pikturz.
Image intended only for use to help promote the film, in an editorial, non-commercial context.

El cotxe invisible de Mercedes

Així es cedeix el pas a Rússia

La evolució del disseny dels F1

Acabo amb un recull de càmeres en cotxes russos

Cas típic 3041: noi li agrada noia, noi li agraden els cotxes (1/4)

Aquesta setmana toca monogràfic de cotxes! Comencem amb un cotxe amb calefacció. Es que a Rússia fa molt fred

Cotxe propulsat per cocacola i mentos

Maut ka kuan: Un espectacle de cotxes gairebé en vertical

Rècord del mon de velocitat amb un sofà: 163 Km/h

Ara la moda es que la gent que atropelli als autobusos, i després va a celebrar-ho a pub. Lo estrany que es amb tot el alcohol que deu portar a sobre l’home no exploti.

Cas típic 3040: noi li agrada noia, noi li agrada evitar que les figures blaves el toquin

1. El treball de les mainaderes també corre perill amb l’avanç de la robòtica (16 segons)
2. Comparant com es feien els Seat fa 50 anys i com es fan ara. (1 minut)
3. Porromatic, el futur es avui (1 minut)
4. Esperança de vida segons el teu gènere, la teva renda i la província en què vius
5. Hamlet – Last Action Hero HD protagonitzat per Arnold Schwarzenegger (1 minut)
6. Darude Sandstorm per un tub (2:37 min)
7. La gegantina il·lusió òptica per commemorar els 30 anys de la Piràmide del Museu del Louvre
8. Nou rècord del món de vestir samarretes (260) una damunt d’una altra (2:20 min)
9. Joc flash. Evita que les figures blaves et toquin
10. Els pantalons anti moto-serra. El millor és que els prova en la seva pròpia cama, com ha de ser (1:40 min)
11. Per què les mosques tenen tan bons reflexos? Resposta ràpida: Tenen un llindar de fusió del parpelleig més alt
12. Un anunci de insecticida tailandès amb millor guió e interpretació que algunes pelis (2:31 min)
13. Fotos del procés de dentició en els nens

Cas típic 3039: noi li agrada noia, noi li agrada l’art (4/4)

La setmana de l’art no pot durar per sempre. Comencem amb art amb tampons

Paisatges fets amb menjar

Art en el cafè

Muntatges de dibuixos i realitat

Dibuixos fets amb el Paint.

Cas típic 3038: noi li agrada noia, noi li agrada l’art (3/4)

Seguim amb la setmana de l’art i comencem amb cacauets

Pinta quadres amb la seva sang, i altres materials.

Art en carabasses de Halloween

Cubs de Rubik, concretament 85.794

Amb 12.000 llapis de colors també pots fer art

Cas típic 3037: noi li agrada noia, noi li agrada l’art (2/4)

Més art, com per exemple aquest que aprofita els sots per fer mosaics.

Aquest altre li agrada fer dibuixos sobre la pell de plàtans.

17 anys per fer la rèplica amb fusta del vaixell HMS Victory

Art en plaques de petri

Un pare dibuixa en cada bossa de l’esmorzar pel seu fill

Cas típic 3036: noi li agrada noia, noi li agrada l’art (1/4)

Toca encetar una setmana artística. Començo amb 10 maneres originals de fer art, art amb menjar, amb bitllets, art amb hardware informàtic vell com teclats o disquets, mitjons, qualsevol tipus de brossa, foc, vi, màquines de fer forats o bales. Com a exemple un retrat de Kevin Bacon amb bacó.

Cobra de 400kg de tifes de vaca

La Machine, una companyia francesa al estil fura dels baus que li agrada fer màquines espectaculars.

Una galeria de quadres hiperrealistes

Gratacels amb rotring

Cas típic 3035: noi li agrada noia, noi li agraden els mapes dels videojocs

1. Ni cas al lamentable gràfic de Nestle sobre els sucres
2. Així seria el Príncep de Bel-Air si hagués sigut produïda en el 2019 i convertida en un drama. (3:38 min)
3. Mapes de videojocs: comparativa de mides (1:37 min)
4. L’evolució dels 20 països més poblats durant els últims 10.000 anys (2 min)
5. Precisió màxima made in Japan (1:43 min)
6. L’obturador de la càmera està sincronitzat amb la freqüència de rotació de les aspes de l’helicòpter (27 segons)
7. La escena del mirall de Absolutely Anything (1 min en anglès)
8. Em passes la salt? Una curiosa màquina de Rube Goldberg (4:26 min)
9. Les cascades seques de Aflaj (Aràbia Saudita) (9 segons)
10. Nou Robot (còmic de XKCD)
11. Original cosplay d’home invisible (1:20 min)
12. Ajuntant totes les estacions a Central Park en en un sol timelapse en 8K (2:20 min)
13. 26 exemples de banys mal dissenyats
14. Males notícies de bones maneres potser no es la millor idea…. Robin Hood Men in Tights (1:44 min en anglès)
15. La ciència dels llançaments de tirs lliures: 70% és la mitjana, es pot aspirar al 90% i 95% és impossible (vídeos prescindibles)

Cas típic 3034: noi li agrada noia, noi li agrada The Expanse

Recordeu les novel·les de James S. A. Corey? Es una soap opera espacial d’una saga de varies novel·les de les quals m’he llegit les tres primeres, les recordareu del CT2752, CT2847 i el CT2921. Doncs resulta que han fet una sèrie basada en aquestes novel·les, sabem que l’argument dels llibres es prou entretingut, doncs afortunadament l’adaptació en sèrie també està prou aconseguida, el únic que no m’agrada es que sacsegen molt la càmera en les escenes d’acció, suposo que es per tapar el baix pressupost dels efectes especials, tot i així els efectes especials són prou acceptables per tractar-se del pressupost d’una sèrie que no es HBO ni Netflix (es Syfy).

Us presento la Rocinante una fragata lleugera molt pràctica

Us recordo una mica la trama. Hi ha tres faccions al sistema solar, bé de fet dos i mitja per ser exactes. Per una banda la Terra, per l’altra Mart i per l’altra hi ha unes quantes estacions espacials en el cinturó d’asteroides, però son uns pringats aquests, els forts son sobretot Mart amb la seva tecnologia puntera i la Terra. La sèrie comença quan un transport de gel del cinturo que ha de portar gel a Ceres es atacat i destruït per algú, suposadament Mart, una nau de exploració del transport es salva amb cinc tripulants, aquest incident serà la guspira que pot fer esclatar una guerra oberta entre Mart i la Terra? Mentrestant a la estació Ceres el detectiu Miller l’encarreguen buscar a la filla d’un magnat del transport, la desaparició de la qual estarà lligada amb la destrucció del transport de gel.

M’agrada perquè en la sèrie es mostra molt bé la hostilitat del espai. aquí a la terra estem molt ben acostumats amb la nostra aigua, el nostre oxigen i la nostra gravetat, hi estem tant acostumats que ni pensem que fora d’aquest planeta al espai no hi ha res de tot això, i moltes vegades unes fines parets metàl·liques son el únic que et separa de la mort. La sèrie es completa perquè segueix fidelment l’argument del primer llibre, això es una barreja d’acció espacial amb investigació de novel·la negre a càrrec d’un detectiu tant old school que fins hi tot porta barret malgrat estar en una estació espacial mancada d’inclemències climàtiques. Per acabar no hem d’oblidar una cínica política terrestre que no es fiarà que les coses siguin el què semblen a primera vista.

The Expanse té un 6,8 al filmaffinity i un 8,4 al imdb.

Nota 1a: 7

Cas típic 3033: noi li agrada noia, noi li agrada les pel·lícules del 2019 (2/6)

Avui toca repassar les pelis que he vist durant març i abril (al CT2989 les de gener i febrer). Son bastantes, dubto que aguanti el ritme de tantes pelis els següents dos mesos.

1. Una pasteleria en Tokio (2015) [3/10]: Una vella ajuda a un home a fer bons dorayakis, ja està, no passa res més, en serio.
2. Los Increibles 2 (2018) [6/10]: Cal restaurar la fe de la humanitat amb els superherois demostrant que solucionen més problemes dels que causen. Es exactament la mateixa premissa que la primera peli. Peli d’humor i acció que passa bé, però no suporto les monades del nadó.
3. Big Hero 6 (2014) [6/10]: Un noi de 14 anys inventa uns microrobots capaços de treballar en eixam i un malvat els hi roba, amb l’ajuda d’un suau robot metge i el seus amics els haurà de recuperar. Es entretinguda, i el robot s’encarrega de la part de l’humor de manera correcte. La trama en si mateixa li falta originalitat, tant el protagonista, com els amics com els dolents son molt tòpics, l’únic bo es el robot.
4. La balada de Buster Scruggs (2018) [7/10]: Un grup d’històries independents sobre de l’oest americà, cada una protagonitzada per un personatge pintoresc. Barreja d’humor, sang i western, estil germans Coen. Inevitablement unes agraden més que d’altres, resultat irregular però en general bastant positiu.
5. El Reino (2018) [6/10]: Un polític acaba emportant-se totes les culpes per salvar la resta del partit, però no estarà disposat a caure sol o sigui que buscarà les proves que inculpen a tothom i aquí no es salvarà ningú. No paren de deixar anar paraulotes, parlar amb frases fetes i paraules amb evasives per evitar parlar clar en gran part dels diàlegs, serà perquè tothom ja sap perfectament de què estant parlant menys l’espectador. El tòpic de sempre, tots els polítics son uns lladres. Per cert, als 20 mimuts finals el director se li envà la castanya canviant totalment el to de la peli.
6. Ventajas de ser un marginado (2012) [4/10]: Una altra història d’aquelles típiques americanes en les que un noi tímid s’ho passa malament al institut fins que fa amics i per suposat coneix l’amor de la seva vida. Ja sabeu que no em cauen bé els adolescents, per ells la vida es un drama constant. El més destacable (o únic?) de la peli es Emma Watson.
7. Hereditary (2018) [2/10]: Una família amb dos fills adolescents acaba de perdre la avia, la mare de la mare, però no serà el únic membre de la família que perdran…. Filla rara, mare boja, fill traumatitzat, el pare es l’únic que sembla estar bé, potser perquè David Bryne es un tio molt centrat. No cal dir-ho però la peli es un drama, i si us espanten les aparicions i els esperits també podem dir que té terror, sobretot en el terç final que es on de veritat passen tots els despropòsits sense sentit.
8. La Cinta Blanca (2009) [3/10]: Pel·lícula costumbrista ambientada a principis del segle XX en una comunitat alemanya, aventures i desventures dels membres de la societat amb costums tan diferents a les actuals. Resumint, avorrida com ella sola.
9. Nebraska (2013) [4/10]: Un home gran es pensa que ha guanyat un premi d’un milió de dol·lars i l’ha d’anar a recollir a prop del seu poble natal, el seu fill l’acompanyarà en el viatge. Tragicomèdia de re-connexió entre pare i fill, no es precisament el meu tipus de pel·lícula.
10. Missión imposible Fallout (2018) [6/10]: Resumint, Tom Cruise ha de salvar el mon. Ja sabeu, enganys, agents dobles, agents triples i molta acció.
11. Sicario: El día del Soldado (2018) [5/10]: Els EEUU vol provocar una guerra entre cartels de la droga mexicans per tal de debilitar-los però al haver-hi masses policies corruptes morts implicats els EEUU tenen por i suspenen la operació deixant el mercenari Benicio del Toro abandonat. Millor la primera part, bastant millor.
12. St. Vincent (2014) [5/10]: Bill Murray es un vell amargat que fa de cangur del fill de la seva veïna. Porta el fill a les carreres de cavalls, a bars, i a locals de striptease, bé, potser no es el millor cangur. Tragicomèdia àcida en diuen. La peli té algun bon moment, com per exemple veure a Noami Watts fent de prostituta, però en general pseee.
13. The Fighter (2010) [7/10]: Mark Wahlberg es un boxejador i Christian Bale el seu germà gran que li fa d’entrenador, llàstima que aquest sigui un penjat addicte al crac. La família pot ser un total desastre però tot i així continua sent la teva família. No m’agrada la boxa, però la peli està ben feta.

Cas típic 3032: noi li agrada noia, noi li agrada James Bond

Avui recupero el CT544 el qual no es meu sinó del senyor de la Cosa Húmeda el qual parla sobre els tòpics de James Bond. Les negretes com a mínim si que son meves.

Passejant (internetisticament parlant) pel blog de La cosa humeda (em sembla que es refereix al cervell) he trobat una entrada molt interessant sobre com fer un James Bond. Evidentment es refereix a l’època anterior a Daniel Craig.

Així doncs he pres algunes idees he fet copy & paste per fer el post. Bé, per què no digueu que no hi ha esforç he posat negreta…

1 – El protagonista debe ser alto, elegante en cualquier circunstancia, cara de cabrón mujeriego, sonrisa torcida, ojos azules, británico, poseedor de múltiples doctorados en idiomas orientales, amplios conocimientos de balística, golf, juegos de azar, gastronomía de alto nivel, drinks y cocktails de todo el mundo y una insaciable pasión por el Martini blanco con hielo. El candidato no debe tener espermatozoides, por obvias razones logísticas.

2 – La misión debe parecer importante, y el agente será avisado mediante algún sistema estrambótico e improbable (señales de humo, código morse, mensajes que se autodestruyen). Al llegar al despacho, el agente se mostrará servicial y obediente con el jefe, y chulo y cachondo con la secretaria (rigurosamente soltera y más interesante que el resto de mujeres de la película). Los cuarteles generales de la agencia deben hallarse en el centro de Londres, y rebosar de puertas secretas y teléfonos rojos.

3 – El lugar de la acción debe ser, preferiblemente, remoto y turístico a la vez: islas del Pacífico, Caribe, Rusia, Turquía y Egipto son algunas metas típicas. El agente siempre conducirá vehículos británicos con volante a la derecha (Aston Martin, Lotus, Mini Cooper, etcétera) y se alojará en hoteles con regusto imperial/victoriano. Vestirá de forma elegante y se dedicará a actividades sociales costosas durante su tiempo libre (jugar en un casino y ganar, pesca submarina, golf).

4 – El malo de la película debe ser un hombre desgraciado, inmensamente rico y perverso, con alguna historia muy triste a sus espaldas (que se evidencia mediante alguna cicatriz, mutilación o parche en el ojo). Se rodea de lujos innecesarios, acaricia gatos persas, viaja en coches con carrocería de oro puro, tiene una o dos piscinas con tiburones y es vegetariano. La mansión del Malo debe ser enorme y frágil, repleta de explosivos, para facilitar la autodestrucción final. Los vehículos del malo, aún siendo impecables, deben estropearse forzosamente en el momento menos oportuno, porque han sido fabricados en Rusia o China.

5 – El ejercito de matones del malo estará compuesto por orientales o europeos del Este de dudosa moralidad. Constituyen carnaza para las escenas espectaculares. Deben mostrarse estúpidos y cobardes en los momentos más delicados. Cuando el Malo desea dar una demostración de su poder, ordenará a un matón que se deje torturar por el mecanismo diabólico(tm). En estos casos la muerte será lenta y dolorosa, seguida por gritos irreales y molestos.

6 – Los ayudantes femeninos del Malo deben ser un ejemplo de hermosura y sensualidad sádica, y desarrollar una relación ambivalente de amor-odio con el protagonista. Algunas suelen morir de la mano del Malo. El agente no debe, en estos casos, experimentar sentimientos de culpabilidad, pues hemos dicho al principio que es un cabrón. Las mujeres del Malo tienen nombres ridículos, como Pussy Galore, Tatiana Romanova o Mary Goodnight.

7 – El Malo siempre puede contar con la ayuda inestimable de un fiel guardaespaldas de gran talla. El guardaespaldas tendrá el CI de un tostadora, y pesará, como mínimo, 130 kilogramos. Debe ser mudo, y limitarse a sonreir de forma aterradora. Suele masticar o triturar cualquier objeto con dientes o manos. Es más fuerte que el agente, y tiene más ética que éste, pero su destino es generalmente horrible.

8 – Si el agente está atrapado en una celda sin salida, el matón de turno sentirá la necesidad de comprobar si todo va bien. Al no ver el agente, no llamará a sus compañeros, sino que entrará desarmado en la celda, y se dejará golpear por el agente mismo, que caerá desde un techo que permite este tipo de operaciones.

9 – A la hora de atacar el agente secreto, los matones lo harán por turno, con los puños o alguna arma blanca improvisada, para darle así la oportunidad de ganar o huír facilmente por una puerta o ventana. Durante las persecuciones en coche, los matones no superarán el pesado coche acorazado del agente, sino que se mantendrán rigurosamente detrás de su vehículo, dejándose destrozar por algún chisme hiper-tecnológico.

10 – Todos los chismes que Q le proporciona al agente, serán utilizados durante la película, sin importar demasiado el nivel de utilidad de los mismos. El guión tiene que estructurarse alrededor de los gadgets.

11 – Al ser capturado, el agente tendrá varias oportunidades para hablar con el Malo, cenar con él, y escuchar sus perversos planes. El Malo es un ser solitario e incomprendido, y le encantará hablar con una persona supuestamente inteligente. De esta forma perderá tiempo valioso charlando acerca de su visión futuro, permitiendo así que el agente diseñe un plan de huída.

12 – El Malo tiene siete vidas: antes de ser eliminado definitivamente harán falta cinco o seís escenas de intensa acción. La muerte del Malo debe ser altamente simbólica: succionado a través de la ventanilla de un avión, carbonizado en alguna explosión, etcétera. Nadie sabe lo que ocurre con la cuenta corriente del Malo.

13 – Al final de la película, el agente descansará con alguna mujer en una localidad semi-secreta. Hasta que no le llamen otra vez para “trabajar”…

Cas típic 3031: noi li agrada noia, noi li agrada Verguenza

Verguenza es una producció de Netflix eehhhh vull dir Movistar, es la costum, es que últimament tot es de Netflix… Què faig mirant una sèrie espanyola? Ni idea, un dia vaig provar Fariña i em va agradar, i ara aquesta, ja no sóc el què era…. Tornant al tema. La sèrie tracta d’un parella d’uns 40 i pocs anys que vol tenir un fill. Ella treballa en una empresa de venta de teles (em sembla) i ell es fotògraf de casaments, però tot això no es el realment important, del què va la sèrie es de situacions incòmodes, saps aquella gent que sempre diu la frase més desafortunada possible en el pitjor moment possible? Doncs son aquests dos, en especial ell, té un do per crear situacions compromeses i donar explicacions per intentar arreglar-ho que encara ho espatllen més.

Verguenza es una sèrie molt especial, suposo que es podria classificar com a humor, però es un humor incòmode, de situacions desagradables, que un no s’hi voldria trobar, però veure al protagonista emmerdat fins les orelles es desagradable però alhora es morbós, no se com defensar-ho, simplement gaudeixo com aquesta parella fiquen la pota cada vegada més al fons i per intentar-ho arreglar encara ho empitjoren més, cada vegada es una pilota de merda més grossa. Es tracta d’uns personatges exagerats, per suposat, en especial ell, però tots coneixem aquest tipus de persones en la realitat, gent que es creu superior, gent amb prejudicis contra tot però que fan veure que son tolerants, gent que volen demostrar que son millors, que aparenten saber de tot, però que no tenen ni idea de res, no tenen cap empatia amb els altres, persones horribles que enganyen, menteixen i s’aprofiten dels altres només per quedar bé ells, però se’ls veu, es nota que són cutres, tothom els caça. La primera temporada son 10 capítols i la segona son només 6 capítols i un especial de nadal fent de frontera, 25 minuts cada capítol, passen voltant. Es el què us dic, no vols veure la sèrie però hi ha un monstre dins teu que t’impulsa a veure com posaran la pota els protagonistes, necessites aquesta droga que es la sensació de vergonya aliena. Es una sèrie complicada de recomanar, perquè hi ha gent que no gaudirà d’aquestes situacions incomodes, però com a mínim s’ha de reconèixer que es una sèrie original.

Verguenza té un 6,7 al filmaffinity i un 7,2 al imdb.

Nota: 7/10