Bodyguard es una sèrie que us sonarà perquè es de Netflix i tothom té Netflix, sinó en la societat actual et repudien dels cercles socials per raro. Bodyguard es de fet una mini-sèrie, sis capítols d’una hora i feina feta. El protagonista es un guardaespatlles, vist el títol es tota una sorpresa, oi? Més concretament el guardaespatlles de la secretaria d’estat britànica. La sèrie comença forta, el nostre protagonista pràcticament tot sol frustra una atemptant terrorista, però no us penseu que va en plan James Bond matant terroristes, es més de parlar i dialogar, molt britànic com podem comprobar. A partir d’aquí sembla que l’objectiu dels terroristes afectarà directament la vida del nostre protagonista, i fins aquí puc explicar.
Codi violeta, repeteixo codi violeta.
Traducció: S’ha acabat el cafè.
Bodyguard es d’aquelles series que et fan tornar paranoic si no ho estàs ja. D’aquelles que et fan desconfiar de tothom i que penses que fins als mes alts nivells estan implicats en assumptes tèrbols. La sèrie es moderadament entretinguda, però si hi hagués segona temporada no crec que la mirés, tinc moltes sèries pendents de veure i poc temps per veure-les, a part que la trama queda ben tancada o sigui que no hi haurà més temporades. La tensió en la sèrie té forma de U, es a dir, comença interessant, llavors perd intensitat i cap al final la torna a recuperar, especialment tens es l’últim capítol on tot surt a la llum.
BodyGuard té un 7,0 al filmaffinity i un 8,2 al imdb.
Nota: 6/10
Pons's blog 