Cas típic 3033: noi li agrada noia, noi li agrada les pel·lícules del 2019 (2/6)

Avui toca repassar les pelis que he vist durant març i abril (al CT2989 les de gener i febrer). Son bastantes, dubto que aguanti el ritme de tantes pelis els següents dos mesos.

1. Una pasteleria en Tokio (2015) [3/10]: Una vella ajuda a un home a fer bons dorayakis, ja està, no passa res més, en serio.
2. Los Increibles 2 (2018) [6/10]: Cal restaurar la fe de la humanitat amb els superherois demostrant que solucionen més problemes dels que causen. Es exactament la mateixa premissa que la primera peli. Peli d’humor i acció que passa bé, però no suporto les monades del nadó.
3. Big Hero 6 (2014) [6/10]: Un noi de 14 anys inventa uns microrobots capaços de treballar en eixam i un malvat els hi roba, amb l’ajuda d’un suau robot metge i el seus amics els haurà de recuperar. Es entretinguda, i el robot s’encarrega de la part de l’humor de manera correcte. La trama en si mateixa li falta originalitat, tant el protagonista, com els amics com els dolents son molt tòpics, l’únic bo es el robot.
4. La balada de Buster Scruggs (2018) [7/10]: Un grup d’històries independents sobre de l’oest americà, cada una protagonitzada per un personatge pintoresc. Barreja d’humor, sang i western, estil germans Coen. Inevitablement unes agraden més que d’altres, resultat irregular però en general bastant positiu.
5. El Reino (2018) [6/10]: Un polític acaba emportant-se totes les culpes per salvar la resta del partit, però no estarà disposat a caure sol o sigui que buscarà les proves que inculpen a tothom i aquí no es salvarà ningú. No paren de deixar anar paraulotes, parlar amb frases fetes i paraules amb evasives per evitar parlar clar en gran part dels diàlegs, serà perquè tothom ja sap perfectament de què estant parlant menys l’espectador. El tòpic de sempre, tots els polítics son uns lladres. Per cert, als 20 mimuts finals el director se li envà la castanya canviant totalment el to de la peli.
6. Ventajas de ser un marginado (2012) [4/10]: Una altra història d’aquelles típiques americanes en les que un noi tímid s’ho passa malament al institut fins que fa amics i per suposat coneix l’amor de la seva vida. Ja sabeu que no em cauen bé els adolescents, per ells la vida es un drama constant. El més destacable (o únic?) de la peli es Emma Watson.
7. Hereditary (2018) [2/10]: Una família amb dos fills adolescents acaba de perdre la avia, la mare de la mare, però no serà el únic membre de la família que perdran…. Filla rara, mare boja, fill traumatitzat, el pare es l’únic que sembla estar bé, potser perquè David Bryne es un tio molt centrat. No cal dir-ho però la peli es un drama, i si us espanten les aparicions i els esperits també podem dir que té terror, sobretot en el terç final que es on de veritat passen tots els despropòsits sense sentit.
8. La Cinta Blanca (2009) [3/10]: Pel·lícula costumbrista ambientada a principis del segle XX en una comunitat alemanya, aventures i desventures dels membres de la societat amb costums tan diferents a les actuals. Resumint, avorrida com ella sola.
9. Nebraska (2013) [4/10]: Un home gran es pensa que ha guanyat un premi d’un milió de dol·lars i l’ha d’anar a recollir a prop del seu poble natal, el seu fill l’acompanyarà en el viatge. Tragicomèdia de re-connexió entre pare i fill, no es precisament el meu tipus de pel·lícula.
10. Missión imposible Fallout (2018) [6/10]: Resumint, Tom Cruise ha de salvar el mon. Ja sabeu, enganys, agents dobles, agents triples i molta acció.
11. Sicario: El día del Soldado (2018) [5/10]: Els EEUU vol provocar una guerra entre cartels de la droga mexicans per tal de debilitar-los però al haver-hi masses policies corruptes morts implicats els EEUU tenen por i suspenen la operació deixant el mercenari Benicio del Toro abandonat. Millor la primera part, bastant millor.
12. St. Vincent (2014) [5/10]: Bill Murray es un vell amargat que fa de cangur del fill de la seva veïna. Porta el fill a les carreres de cavalls, a bars, i a locals de striptease, bé, potser no es el millor cangur. Tragicomèdia àcida en diuen. La peli té algun bon moment, com per exemple veure a Noami Watts fent de prostituta, però en general pseee.
13. The Fighter (2010) [7/10]: Mark Wahlberg es un boxejador i Christian Bale el seu germà gran que li fa d’entrenador, llàstima que aquest sigui un penjat addicte al crac. La família pot ser un total desastre però tot i així continua sent la teva família. No m’agrada la boxa, però la peli està ben feta.